E l 15 de juny 1945 la revista «El Socialista» va publicar un article en el qual arreplegava relats de supervivents espanyols del Camp d'extermini nazi de Gusen (cal recordar que Franco els privà de la nacionalitat espanyola). Molts d'aquests supervivents foren apressats en Dunkerque (agost de 1940) i traslladats com «bèsties» de Bèlgica a Holanda i d'ací a Alemanya on foren enviats directament a Gusen (també conegut com «l'escorxador de Mauthausen»). A aquest Camp foren enviats 5.266 espanyols dels quals foren assassinats 3.959, és a dir, una taxa de mortalitat del 59%.
En Gusen als presoners els posaven a treballar en la construcció d'una ciutat subterrània per la fabricació de material de guerra. Les condicions de treball eren «infernals» i molts morien a causa de l'extrema debilitat en la qual queien. I quan algun presoner defallia era portat a la «barraca de l'eliminació» d'on mai eixia viu. Aquesta circumstància feia que molts presoners morien caient damunt de les ferramentes de treball amb la finalitat d'evitar la «barraca».
A més, segons contaven alguns presoners, existien els càstigs col·lectius que suposaven la mort segura. Així, existia la «piscina de la mort» on els presoners eren conduïts a una mena de tonells plens d'aigua on es col·locaven de tres en tres, se'ls obligava a posar el cap dins l'aigua (l'excusa era per llavar-se) i mitjançant un colp a la nuca se'ls matava.
Si he contat totes aquestes desgraciades circumstàncies no ha sigut, evidentment, per «amargar-los» l'existència, malgrat que el seu coneixement és necessari per tindre clar que representen els neonazis actuals, així com per deixar constància que aquest «infern» el degué sofrir Bernardo Primo Hervás, nascut a Carlet el 22 de juliol de 1912.
Bernardo Primo Hervás va ser deportat el 25 de gener de 1941 a Gusen des del Stalag (presó) XII-D de Trier (ciutat de Renania - Palatinado, Alemanya, actualment coneguda com a Trèveris i on, com curiositat, va nàixer Karl Marx) amb el número 4374, morint el dia de Nadal de 1941 a l'edat de 29 anys a Gusen. Com va aplegar Bernardo Primo Hervás a Gusen no ho sabem. Possiblement va creuar ferit (?) la frontera francesa al finalitzar la guerra causada pel colp d'estat feixista amb que quedava de l'exèrcit republicà i els civils que fugien de la repressió feixista. Dic que possiblement passés ferit perquè durà poc de temps. Poc més de dos anys des de la fi de la guerra a Espanya.
Personalment crec que els demòcrates de Carlet tenim un compromís de reconeixement, recuperació, protecció, conservació i reparació de la seua memòria, com part de la memòria democràtica valenciana i garantia de no repetició de la història, tal com ve a dir l'article 1 de la LLEI 14/2017, de 10 de novembre, de la Generalitat, de memòria democràtica i per la convivència de la Comunitat Valenciana) aprovada amb els vots a favor de PSPV-PSOE, Compromís i Podemos, l'abstenció de Ciudadanos i el vot en contra del Partido Popular.
En aquest sentit, l'ajuntament de Carlet deuria de sumar-se al projecte internacional denominat «Pedres per la memòria», liderat per un artista alemany, amb el que se busca recordar a les persones que foren assassinades en els camps d'extermini nazi, mitjançant la col·locació d'una «pedra». En aquest cas per recordar a Bernardo Primo Hervás (que en el seu anonimat està la seua grandesa!)
