Ara fa un any el Ple del Consell declarava Bé d'Interés Cultural (BIC) les Danses de Guadassuar, unes danses diferents. Perquè tot i estar dins el context de les danses de carrer valencianes, estes han conservat una sèrie de trets que les fan úniques i distintes a totes les altres.
D'entrada, les Danses de Guadassuar no són una manifestació del folklore, una exhibició d'un costum perdut que es recupera i es mostra com un element del passat, són una festa viva.
Difícils d'entendre per a qui ve de fora, es tracta per contra, d'una festa gens extraordinària per als guadassuarencs, per a ells i elles és una celebració habitual, natural i quotidiana, una celebració que es porta en la sang.
I per què eixa singularitat? A més del ritual i altres elements propis i exclusius (la música, la decoració dels carrers, els trages per a ballar...), es tracta d'una festa que mai ha deixat de celebrar-se, que s'ha adaptat al pas del temps, que ha conservat la seua simplicitat popular -inclòs el moviment-, qüestió esta que ha esdevingut en una participació totalment oberta i lliure que provoca al seu temps una sèrie de riques i interessants connexions socials entre els mateixos guadassuarencs al llarg de la setmana de danses.
Al contrari del que ocorre amb l'altra gran festa del poble, la Fira de Sant Vicent, les Danses no es basen en l'acollida de forasters, sinó que són una celebració del poble que ens arrela amb la idea més primitiva de dansa: diversió col·lectiva, sense distinció, que porta implícit un alt grau de socialització.
En un món, el que vivim, globalitzat a tots els nivells -pensem en menjars, botigues... i també festes i celebracions- les Danses de Guadassuar són la diferència. I no la diferència intencionada, la diferència forçada per a no ser com els altres, sinó la diferència natural, la diferència que ve del passat, de l'ús quotidià, de l'arrel, del dia a dia d'un poble.
L'Associació Amics de les Danses, creada el 2007 per potenciar els elements més característics i valuosos d'esta festa, i plenament conscient de les extraordinàries particularitats que atresora, inicià el 2012 el procés per tal que foren declarades BIC. Tan diferents són les Danses de Guadassuar que en presentar la sol·licitud el 2012 la primera resposta fou que no es trobava cap referència semblant amb què comparar-les. Per això els sis anys de trajecte, perquè de cap manera les Danses de Guadassuar es poden posar en el mateix sac de la resta de danses de carrer.
El treball consegüent fou considerable: aportació de documentació, elaboració d'una extensa memòria, confecció d'informes per part d'especialistes de primer nivell ( Fermín Pardo, Josep Vicent Frechina...), etc. amb l'afegit que la iniciativa va ser recolzada des del primer moment tant per l'anterior corporació municipal com per l'actual representant així tot el poble, tasca de difusió al poble amb conferències que es sumava a la conscienciació mampresa amb la publicació del Quadern d'activitats per als més menuts... I sis anys de seguiment fins els darrers informes de la Universitat de València, Consell Valencià de Cultura i Acadèmia de Belles Arts. Un camí ben llarg i laboriós.
Ara, la comesa de vetlar pels elements de més valor de la festa recau legalment en l'esmentada associació i en l'Ajuntament, però en ser una festa tan oberta significa que tots els guadassuarencs i guadassuarenques són alhora responsables del BIC aconseguit i per tant encarregats del manteniment de la festa tal i com l'han heretat del passat. Només caldria repassar amb calma un per un els mèrits atorgats com a fet excepcional: interioritzat, compartit, dinàmic, transmès, ritualitzat, preservat per la comunitat, realitat socialment construïda, experimentat com a vivència, es desenvolupa en el present, remet a la biografia individual i col·lectiva, no admet còpia, és vulnerable...
Una gran fita superada. Les Danses de Guadassuar, unes Danses més diferents encara, unes danses BIC.
* Musicòleg i estudiós de les Danses
