Vaig tindre el goig de llegir-me amb cura un extens i argumentat article signat per aleshores alcalde de Càrcer, Josep Botella. Un home què sap el que diu i per què ho diu, no debades ha segut Secretari General de La Unió de Llauradors i Ramaders del País Valencià i, a més a més una persona progressista amb un ferm compromís ciutadà, amb la seua terra, els llauradors i l'econòmica social.
Ha prés nota de la reflexió general i de les propostes addients a la problemàtica de la devaluació del sistema agrari i amb conseqüència de la producció. També de la manca d'alternatives polítiques de contingut i recorregut a llarg termini amb capacitat de corregir i revertir les amenaces del canvi climàtic cap a l'entorn mediambiental i dels mercats cap al sector agrícola, a més de la pèrdua constant de renda agrària i desaparició de noves oportunitats d'ocupació arrelades a la conservació l'entorn rural. Estic d'acord, ens fa falta un pla estratègic de recuperació, actualització i modernització de les infraestructures agràries per a canviar la tendència i les dinàmiques depressives que estan ofegant la sostenibilitat del medi i dels llauradors fins i tot introduïnt nous espais i efectes que acabaran capitalitzant la terra i la producció de la taronja, concentrant-la en mans de les cadenes de distribució o en interessos aliens al propi sector. Com bé diu Josep el minifundismes històric en la comarca és un fet estructural què impedeix hui com abans la modernització i abaratiment de costos, però, tanmateix, pot presentar oportunitats no esgotades de cara a la cerca de nous cultius que no necessiten grans extensions i si la joventut disposara d'ajudes a formació, innovació, a l'impuls de l'agricultura ecològica i a la constitució d'empreses i cooperatives de treball associat sens dubte seria una bona palanca de futur per a molts joves.
El principal pilar és el treball al camp hui devaluat, precaritzat i amb pocs drets socials i cobertures dignes a l'hora d'afrontar situacions de malalties professionals i accés a la jubilació amb pensions decents. Hi ha un altre debat que contínuament apareix en tot tipus de plans estratègics d'inversió que ens indica clarament que el sector de la transformació industrial en empreses conserveres dels cítric i vegetals anomenat sector agroalimentari podrien impulsar una encomia potent en la Ribera. Aquestes iniciatives tenen que anar acompanyades d'inversions publiques i privades de solvència i coneixement del sector industrial i de la vinculació als projectes de les institucions públiques, en primer lloc, de la comarca. Som veïns i veïnes del Xúquer, un riu que ens identifica i uneix hui amenaçat i sense solucions a les seues avingudes i la manca de cabdal ecològic gran part de l'any. És una llàstima desaprofitar totes les possibilitats del Xúquer de cara al turisme rural i a la sensibilització social, que al costat de la tradició històrica del conreu de la taronja podria dimensionar-nos de nou envers un nou i renovat compromís social amb al medi i el sector agrari.
¡Prenem nota de l'evolució social, la modernització i els programes d'innovació de la vinya i del vi! Raons i reivindicacions no ens falten , amenaces tampoc. Som una regió europea i mediterrània amb un bagatge històric de saber fer les coses i transformar les crues realitats encara que correguen els temps en contra. Acabe el meu comentari en les mateixes paraules que Josep Botella: Els cride a fer front comú per anar buscant solucions als problemes que patim, perquè del contrari ningú ho farà.
