En els últims temps, l'ambient que es respira en este país és tens i la ciutat de Carcaixent no és l'excepció. La paràlisi de les institucions estatals sense govern, els efectes perversos que la crisi econòmica ha deixat en moltes famílies, la polarització del conflicte de Catalunya i els casos de corrupció que han afectat governs i partits polítics, entre moltes altres causes, han provocat un creixement de la desconfiança de la societat en la classe política.
Els grups de «haters» de Carcaixent en el Facebook fa anys que intoxiquen la vida pública amb total impunitat. Manipulen i tergiversen la realitat en benefici d'unes determinades opcions polítiques. Fins el punt d'aconseguir que la gent es crega les «fake news» sense contrastar la informació. L'ambient es carrega, poc a poc, d'odi i crispació. L'auge de l'extrema dreta en les últimes eleccions s'explica, en gran part, per estos motius.
Faltava l'oposició amb la campanya de carrer, megafonia, repartiment de cartelleria i convocatòria de protesta contra la pujada de l'IBI en el ple ordinari de novembre. El missatge demagògic i populista ha calat: «Pujaran la contribució per pagar l'augment de sous de l'alcalde i l'equip de govern». La situació havia d'explotar en algun moment.
I va ser dimarts, 26 de novembre, quan, una gran quantitat de gent exaltada va envair, literalment, la sessió plenària de l'Ajuntament de Carcaixent. Cridaven i insultaven els membres de l'equip de govern, els agents de l'autoritat i qualsevol altra persona que es creuara en el camí. Al remat, els regidors hagueren d'eixir de l'edifici protegits per les forces de seguretat. Un escarni en tota regla que, a tots, ens hauria de fer reflexionar.
Mai havia tingut vergonya de ser de Carcaixent fins eixe dia. Però sí, algunes persones, veïnes meues, van traspassar certs límits. Comportaments incívics i, fins i tot, violents, que no tenen cabuda en una societat democràtica.
El poble de Carcaixent no pot permetre's eixa falta de respecte cap a la figura de l'alcalde. Perquè hui és Paco Salom, però demà serà una altra persona. Si la gent pot insultar els seus representants públics en l'ajuntament, què no podrà fer en el carrer? I això és el que estem ensenyant als nostres fills i filles. Quin respecte li tindran les noves generacions en el futur a l'alcalde o alcaldessa de Carcaixent?
Carcaixent no pot consentir que, per les actituds intolerants d'alguns veïns, s'haja de suspendre una sessió plenària. El ple és l'òrgan de govern en què s'expressa la voluntat popular nascuda de les urnes. I esta es manifesta en cada votació que emeten els seus 21 membres. Qualsevol acció que no respecte les normes reglamentàries de funcionament de la institució és un atemptat contra la democràcia.
No n'hi ha cap justificació que legitime estes actituds. La pujada de la contribució podrà ser desproporcionada. El govern hauria d'haver informat més i molt millor dels vertaders problemes de la hisenda municipal. I estos no són les retribucions dels polítics sinó la falta d'ingressos, agreujada per quatre anys de «congelació» dels tributs. Però la situació financera és insostenible. En els pròxims anys haurem de fer front a nous gastos extraordinaris i a l'augment del cost dels serveis públics bàsics, tot això sense incomplir les regles fiscals. Però, ni estos ni cap altres motius, justifiquen actituds irrespectuoses amb les autoritats municipals i contra les nostres institucions.
En esta qüestió no valen mitges tintes, ni tan sols la indiferència. Tot allò que no siga una condemna ferma dels fets ocorreguts dimarts passat en Carcaixent és una justificació. I açò no és cap broma. Perquè ens juguem una cosa tan important com és la convivència.
