Levante-EMV

Levante-EMV

Contenido exclusivo para suscriptores digitales

Les torres bessones musulmanes

Els baulards àrabs de les alqueries d'Alfarp i Espioca eren iguals ?Acaben de ser restaurades

Els propietaris de la torre han acceptat cedir-la 50 anys a Picassent a canvi de rehabilitar-la vicent m. pastor

Les torres àrabs d'Alfarb i Espioca, que s'han restaurat recentment, tenien originàriament unes dimensions idèntiques, fins al punt que podríem qualificar-les com a torres bessones. La rehabilitació ha estat possible gràcies a diners públics que en el cas d'Espioca, de propietat privada, ha fet obligada una cessió al municipi de Picassent del monument per 50 anys per part dels propietaris. Un exemple de gestió que ben bé podria aplicar-s'hi a altres monuments semblants, com ara la torre d'Alèdua, al terme de Llombai, també de propietat privada.

La casualitat ha volgut que la rehabilitació de les torres d'origen àrab d'Alfarb, a la Ribera, i d'Espioca, a l'Horta-Sud, haja coincidit en el temps. És tracta de torres àrabs, origen de sengles alqueries musulmanes, que estan a una dotzena de quilòmetres una de l'altra i que tenen encara una altra característica comuna, originàriament eren bessones. Actualment la principal diferència entre les dues és que la torre d'Alfarb va perdre l'altura inicial i quedà escapçada, mentre que la torre de l'Horta-Sud ha mantingut tota la seua esveltesa originària. Per contra la torre d'Espioca, al terme de Picassent, s'ha mantingut sola sense cap altre vestigi visible de l'època medieval, i la torre d'Alfarb ha mantingut al llarg dels segles el mur anomenat albacar, al voltant de la torre, unit per una volta que li dona a l'edifici un aspecte senyorial.

Per tant, tot i que aparentment són molt diferents, les torres d'Alfarb i d'Espioca són iguals segons les va descriure el professor de l' Escola Tècnica Superior de Gestió de l'Edificació de la Universitat Politècnica de València, Pablo Rodríguez Navarro. El professor en la seua tesi doctoral, «La torre árabe observatorio, en tierras valencianas. Tipología arquitectónica», defineix una classificació de les torres àrabs en les comarques valencianes d'acord amb les dimensions i crea diversos grups amb les torres estudiades.

El grup de torres més menudes de totes les que va estudiar està conformat per les de Albal, Alfarb, Espioca i Godelleta; i dins d'aquest grup distingeix dos subgrups formats per Albal i Godelleta, d'una banda, i Alfarb i Espioca, de l'altra. Estes dues últimes torres són molt semblants en les dimensions de la seua base i en les minves que s'apliquen als murs de tapiera respectius en prendre alçària la construcció.

Segons la figura que reproduïm, de Pablo Rodríguez, la coincidència entre la grossària dels murs de cada nivell, i les espilleres de les dues construccions és total. Pablo Rodríguez també féu una comparació entre les dues plantes de les torres, en la seua tesi doctoral, que a grans trets coincideixen.

Seguint el model d'Espioca, que té una alçària de 18,15 m, la torre d'Alfarb hauria d'amidar la mateixa altura. Si mirem el dibuix que féu Francisco Benlloch, governador del marquesat, l'any 1756 en el manuscrit Descripcion de el Marquesado de Lombay, su antigüedad, principio y señoria antiguo y moderno... , publicat el 1975 per la Institució Alfons el Magnànim, podem observar que la torre sobreïx per dalt de les dues plantes que té el castell i assoleix una certa altura que actualment no té i que s'assemblaria més a l'alçària de la torre d'Espioca.

La rehabilitació

La torre d'Alfarb ha estat objecte de diverses fases de rehabilitació que han deixat exempta la part est de l'immoble i han retornat a l'interior l'aspecte anterior a la construcció d'un forjat amb bigues de fusta i revoltons. En rehabilitacions anteriors es van construir uns merlets a partir de l'alçària que tenia la torre en aquell moment i que segons opinions autoritzades no tenien cap justificació arqueològica, ni històrica perquè havien pres com a mida els forats de les agulles que subjecten l'encaixonat de la tapiera.

La rehabilitació que ha finalitzat recentment en la torre d'Alfarb ha eliminat els merlets que s'havien incorporat en aquella fase anterior i que estaven fora de lloc. Aquesta última actuació ha afegit un parell de tapialades més i en elles s'hi ha inclòs una espillera de la qual hi havia només l'inici de l'abotzinament. Aquest fet reforça la idea que no podien iniciar-se en aquell punt els merlets, ja que si hi havia l'arranc d'una espillera, com a mínim hauria d'haver-hi dues tapialades més. L'aspecte actual de la torre d'Alfarb s'assembla més a l'originari ja que no té l'aspecte de torre escapçada que tenia amb els merlets. La solució presa donaria opció en un futur a afegir les tapialades que falten fins a arriba ra l'altura definitiva que ens donaria la seua torre bessona d'Espioca.

Compartir el artículo

stats