Només cal rellegir les paraules del teòleg Joseph Ratzinger (el futur papa Benet XVI), que es poden trobar al seu llibre «Fe y futuro» (pàgines 76-77), una obra publicada el 1973, on el jove Ratzinger parlava, anticipant-se al moment present, d'una «Església que haurà perdut molt». En aquest llibre, Ratzinger deia també que aquesta Església «coneixerà formes ministerials noves i ordenarà sacerdots, cristians provats que continuen la professió», és a dir, hòmens casats que seran ordenats.
Però sobretot, Ratzinger apostava per una Església que a diferència del nacionalcatolicisme, «no reclamarà el mandat polític i que coquetejarà tan poc amb l'esquerra com amb la dreta». Ratzinger també somiava una Església en la qual «s'hauran de suprimir tant la tancada parcialitat sectària, com l'obstinació jactanciosa».
He recordat aquestes paraules del jove Ratzinger, per les polèmiques declaracions del capellà de Catadau, on tinc bons amics, sobre el nou govern d'Espanya. El rector de Catadau, Luis Hernado Ramírez Calderón, segons els mitjans de comunicació ( Levante-EMV, 14 de gener de 2020), digué que «es una gran desgracia que lleguen al poder hombres comunistas y anarquistas. Pero es aún mayor desgracia que lleguen al poder con los votos de los católicos, ignorantes católicos que le compran al verdugo la cuerda con que han de ahorcarlos».
Per via whatsapp, el capellà de Catadau deia també: «En esta jornada de reflexión, no quiero influir en Voxtro Voxto, solo decirox que Voxteis el que os dicte Voxtra consciencia y lo que creáis que es mejor para Voxsotros». Possiblement el capellà de Catadau es defensarà argüint que aquest missatge era una broma. Però és que hi ha bromes i bromes.
Segurament si un capellà de Borriana, d'Agullent o de la Vila Joiosa hagueren fet un whatsapp en uns termes semblants als del rector de Catadau, però, en compte de Vox, hagueren jugat amb les paraules PSOE, Compromís o Podem, la jerarquia catòlica de seguida hauria desautoritzat el capellà responsable d'aquell watsapp. Segur que hauria estat cridat a l'ordre.
Però desgraciadament, l'Església i encara més la valenciana, té una extraordinària simpatia per la dreta, que no sap dissimular. I, potser, enyorant el nacionalcatolicisme, l'Església valenciana somia amb una relació de poder i de maridatge amb partits dretans, totalment en oposició al que deia el teòleg Ratzinger el 1973.
El futur Benet XVI, deia en un altre llibre («Dios y el mundo. Una conversación con Peter Seewald»), publicat el 2005: «Aquesta consciència de no ser un club tancat, sinó d'estar oberts a la comunitat en conjunt, sempre ha estat un component de cap manera suprimible en l'Església». Ratzinger apostava per «formes noves d'obertura a l'exterior, modalitats noves de participació d'aquells que estan fora de la comunitat dels creients».
Les paraules del futur Benet XVI, com també les paraules del papa Francesc, no són d'exclusió ni de condemna, sinó d'obertura i d'acolliment de tots. Dels qui voten Vox i també dels qui voten PSOE, Compromís, Podem, Cs o PP. Perquè la missió de l'Església (i cal recordar el cardenal Tarancón) no és un maridatge amb un partit, sinó acollir els cristians que es poden trobar a tots els partits. Per això l'Església «coquetejarà tan poc amb l'esquerra com amb la dreta». Encara que l'Església valenciana es va trobar tan satisfeta amb els governs del PP, malgrat haver-se demostrat que van ser uns governs (i ho ha dit la justícia) amb tres expresidents de la Generalitat que han estat imputats per corrupció.
