Suscríbete

Levante-EMV

Contenido exclusivo para suscriptores digitales

La falla que arribà fa 50 anys al Sàhara

L'alzireny Bernardo Prats plantà un monument en el territori espanyol d'Àfrica quan complia la «mili»

La falla que arribà fa 50 anys al Sàhara

D'ací a uns dies es compliran 50 anys des que un alzireny, Bernardo Prats Montalvá, i un grup d'amics que complien amb el Servici Militar al Sàhara, van plantar en aquell territori espanyol d'Àfrica un monument faller per tal de celebrar com calia les festes de Sant Josep.

Bernardo, amb tan sols setze anys, havia format part de la comissió fallera del carrer Hernán Cortés, de la qual havia sigut president de festejos i havia guanyat el premi d'interpretació a les emissions falleres de Ràdio Alzira, amb l'obra Calo i Tineta, escrita pel recordat Salvador Andrés i Pascual. Vivia les Falles fins a l'extrem que, amb tan sols 18 anys, es va arriscar a presidir la nova comissió fallera que es va constituir per plantar falla al carrer del General Goded (l'actual carrer Verge de la Murta), concretament a l'encreuament dels carrers Camilo Dolz, Verge de la Murta i l'aleshores plaça del General Moscardó (ara de l'U de Maig).

Va ser el 1968. Eixe any la deessa Fortuna va afavorir Alzira amb «la Grossa» de la loteria de Nadal, que va beneficiar els treballadors i amics de l'empresa Avidesa i va voler donar també una alegria als membres de la nova comissió fallera en afavorir-la amb el tercer premi. La comissió jugava tres sèries del 28.497. A la comissió li van correspondre 250.000 pessetes, i a Bernardo, el seu president, vora 100.000.

Bernardo i un grup d'amics, entre els quals recorda Agustín Lluesa, Pepe Perepérez, José Manuel Pla, Tomàs Garés, Paco Martí, Agustín López i Pedro Culebras van aconseguir muntar el 1969, després de moltes vicissituds, el monument més alt plantat fins a eixe moment a Alzira. Jo el recorde molt be perquè vivia no massa lluny d'allí. Es tractava d'una base molt ampla amb dos llunes, una a cadascun dels costats, una escala central que conduïa a la bola del món i per damunt una llançadera de coets, un núvol, un coet i per remat, la Lluna a la qual l'home havia arribat no feia massa temps.

Les festes falleres d'aquells anys les van viure i disfrutar Bernardo i els seus amics intensament i amb ells la fallera major, Àngels Mahiques, i les deu jóvens que conformaven la seua cort d'honor, per cert, la més nombrosa pel que fa a falleres de les nou comissions falleres grans que aquell any plantaren falla a la ciutat.

En finalitzar l'exercici faller, la comissió es va reorganitzar per tal de conformar la nova junta que s'encarregaria d'alçar el monument faller de l'any següent i de fer front a la festa. Bernardo continuà presidint la comissió, tot i que a finals de desembre de 1969 hagué de fer un parèntesi perquè s'incorporà al servici militar i va haver de delegar la presidència en Bernardo García Perepérez.

I ací s'inicia la història que dona motiu a esta col·laboració.

Una grata sorpresa

A Bernardo li va correspondre «complir amb la Pàtria» al Sàhara. Marxà en tren des de València fins a Cadis i en aplegar allí, després de quatre dies en un quarter, que l'anomenarem «de transeünts», va embarcar amb altres jóvens amb el «Victoria» cap a Àfrica. El barco va salpar però va patir una sèrie de contratemps, les conseqüències d'un temporal, per la qual cosa hagueren de fer escala a Las Palmas de Gran Canaria.

Després d'arribar a Al-Aaiun i entrar al quarter de Sidi-Buya, recordà que durant la travessia havia comentat amb el grup de companys valencians que havien parlat de plantar una falla. Però quina va ser la seua sorpresa que en comentar-li-ho al tinent, aquell li va dir que ja hi havia un grup de valencians que estaven construint-la. Aquell nombrós grup de valencians que es van juntar en el campament de reclutes braç a braç, unint els seus esforços, aconseguiren plantar el monument.

Bernardo recorda emocionat a tots aquells valencians que, diu, «tots a una veu cantàrem el nostre himne regional». Molts d'ells ploraven mentre recordaven allò que s'estava celebrant per eixes mateixes dates en la seua terreta. Enyoraven València com ell enyorava Alzira, i ara, mig segle després, el pròxim 16 de març, tornaran a ajuntar-se, ara a la capital de la Ribera, per rememorar vells temps i celebrar com cal, enmig de l'ambient festiu i casolà, les Falles de Sant Josep.

Compartir el artículo

stats