Veient els dibuixos de Sant Jordi amb la seua flamant armadura, no he pogut menys que recordar-me de les meues companyes i companys. Aquests milers de sanitaris, que aquests dies hem d'utilitzar també una armadura per protegir-nos i poder aguantar a primera línia enfront d'un enemic que no podem ni veure.

Aquests dies hem pogut comprovar el pesat que seria portar una armadura, com Sant Jordi o el Quixot, ho hem patit després de portar un EPI complet gairebé dotze llargues hores de treball, i amortitzar al màxim els mitjans de protecció, reutilitzant-los, cal viure-ho per saber la sensació d'agobio, de calor, de falta d'aire, de dificultat de moviment i de visió, intentar trobar una vena amb un doble guant quan perds tota la sensibilitat, i trobar-nos coberts de suor durant tot el dia. Portar hores una màscara que no pots ni tocar, pràcticament crec que és impossible no tocar-se la cara durant un dia sencer, ni deixar de rascar-te un ull, no és natural, has d'estar contínuament pensant en no cagar-la, perquè et pot costar car. La sensació és asfixiant.

Si alguna cosa tinc clara és, que la nostra funció sense dubte és protegir-nos, tenim família a la qual cuidar, però això no treu que estiga resultant pesadíssim i difícil de suportar la situació, per la duresa a nivell psicològic que això suposa. I també hem d'estar vigilants per a no contagiar als pacients que tenen altres malalties.

I el més trist a la fi, és haver de veure la cara d'angoixa dels pacients als quals ens hem d'acostar amb l'armadura posada, sense poder deixar que veien amb dificultat el nostre rostre, ni poder donar-los la mà sinó un tros de plàstic , i que per molt que els intentes tranquil·litzar amb la paraula, apenes t'escolten, el so es perd entre les màscares i la pantalla, intentes cridar per explicar-los el que se'ls va fer i el que s'escolta, no és el que volgueres perquè amb prou feina et pots comunicar. És aquí on es queda diluït el poder de la humanitat, la seguretat i la confiança al pacient. Era la nostra millor arma, la comunicació, el donar tranquil·litat perquè això és el millor de la professió Infermera, i de qualsevol professió sanitària. La vocació per cuidar.

Però a pesar de no poder treballar en les millors condicions, no estigam frustrats, perquè tot aviat passarà, i aquestes sensacions desapareixeran, s'esfumaran poc a poc, perquè per sobre de tot som professionals, guerrer@s que tenim una missió que complir, cuidar i protegir als nostres pacients i per això hem de fer el cor fort, i deixar de banda temporalment, els nostres sentiments encara que ens siga quasi impossible.

Anem a mirar el costat positiu de tot, tenim per fi armadures per poder combatre, totes i tots els professionals tenen dret a disposar del seu EPI, i aquí s'acaben les similituds amb el temps de Sant Jordi i Don Quixot, on només els cavallers i nobles disposaven d'armadura i la resta de l'exèrcit, el poble pla, anava a primera línia al descobert.

He escoltat el president de la Generalitat Valenciana que ha demanat perdó als professionals sanitaris per "no haver arribat a temps" i per no comptar amb el material de protecció "que mereixien" contra el coronavirus. I és cert, i m'uneixo al president quan reconeix que els meus companys i companyes tot i la precarietat dels mitjans de què disposaven van donar i continuen donant una gran lliçó de professionalitat, generositat i servei públic.

El dia 28 d'Abril és el Dia Internacional de la Salut i la Seguretat en el Treball. Esta pandèmia del COVID-19 està mostrant la debilitat de les Mesures Preventives en els llocs de treball i per extensió que les condicions laborals afecten directament en la salut i els accidents de les persones mentre treballen. CCOO porta advertint que la precarietat laboral mata, denunciant que moltes de les malalties que s'adquireixen en el treball no es registren com professionals i que tenim una Llei de Prevenció de Riscs Laborals, des de 1995, que necessita de polítiques públiques renovades, per a que la salut i la seguretat de les persones treballadores siguen l'eix sobre el que gire tot el sistema laboral i social.

Només espere i desitge que recorden això quan passi aquesta situació i que governe el partit que governe mai més es deixe d'invertir en la sanitat pública i en la salut i la seguretat en el treball, perquè la salut de les persones treballadores no està en la nòmina i la salut de la ciutadania no està en venda!