Han estat setmanes molt dures, amb el recompte diari de víctimes mortals i persones contagiades, amb l'avanç d'una pandèmia que semblava no tenir fi. Els sectors productius no essencials paralitzats, la gent confinada a casa, eixint el mínim imprescindible per a mantindre la vida. Xiquetes i xiquets sense escola; el món universitari congelat. Els carrers buits, sense moviments: només els sorolls de la poca natura que hem deixat viure a les nostres ciutats.

Però també han estat setmanes de solidaritat; de gestos nobles; de mostres d'agraïment per a eixes persones que, jugant-se la vida, han permés a la majoria continuar tenint-la. Són molts els sectors i tots els coneixem. No puc fer altra cosa que enviar-los un aplaudiment de paraules.

Desafortunadament també han estat temps d'ignomínia, de comportaments miserables. En lloc d'arrimar el muscle, hi ha hagut gent que s'ha dedicat a la crítica destructiva, a la propagació de mentides i falses informacions, intoxicant una opinió pública que ja tenia prou en estar tancada a casa. Espere que sigam capaços de recordar-ho quan vinga el moment precís.

I ara toca tornar a començar.

Des del nacionalisme valencià tenim la recepta per a eixir d'esta crisi. I no són mesures màgiques, sinó aplicar el sentit comú: arribar a un gran acord econòmic i social que pose per davant de tot a les persones, com ja està fent actualment el Govern del Botànic.

Malgrat ser una de les comunitats autonòmiques pitjor finançades (per un sistema injust caducat des de 2014), els 5 anys de govern de Compromís al País Valencià han permés la recomposició d'un sistema sanitari que els 20 anys del govern del PP havien deixat en l'esquelet: privatitzacions escandaloses a favor d'empreses amigues, a canvi de comissions (com ja s'ha demostrat judicialment en alguns casos), retallades brutals en els serveis públics, copagament farmacèutic i totes les mesures que aplica la dreta liberal quan governa, però que quan les coses venen malament, s'empara en l'estat.

El nostre País ha estat proporcionalment un dels que menys percentatge de persones contagiades ha tingut, a pesar de la irresponsabilitat de les autoritats madrilenyes que permeteren que la seua població "s'escapara" vespres de Setmana Santa cap a les nostres platges. I això ha sigut, sens dubte, per les polítiques valentes que venim desenvolupant des de 2015. Com també són valentes les polítiques econòmiques i de creació de treball, que protegixen a la classe obrera, a les xicotetes empreses i als autònoms. Només amb l'esforç de tot el món, podrem superar-ho. I en eixe camí estem.