A la memòria de Jaime Goig, Vicente Pelufo, José Mª Parra, Rafael Sifre i Antonio Martínez i amb el nostre reconeixement a Bernat Montagud.
Ahir es va presentar la Història d'Alzira. Els dos volums que la conformen -n´hagueren pogut ser més- arrepleguen el més important que, entenem, cal conéixer del passat més antic i recent de la capital de la Ribera del Xúquer. El que era un projecte és ja una realitat i per als qui hem tingut l'honor de dirigir-la és un motiu d'alegria, de gratitud i de satisfacció. D'alegria en vore materialitzat allò que des del primer moment, només prendre possessió de l'alcaldia, va ser un dels objectius que es va fixar Diego Gómez. De gratitud cap a la Universitat de València i l'Ajuntament de la ciutat per haver confiat en nosaltres la coordinació d'una obra que feia molta falta i en la qual han col·laborat seixanta historiadors, molts d'ells amb un gran prestigi per la seua trajectòria investigadora i pel seu currículum. I de satisfacció perquè, malgrat que tota obra humana és imperfecta i, per tant, millorable, esta Història complix a la perfecció amb les aspiracions que ens vam marcar a l'inici pel que fa a aproximar i difondre alhora els trets característics que, pensem, cal posar en relleu sobre una de les ciutats més importants de la Comunitat Valenciana.
Amb la Història d'Alzira es vol donar a conéixer de manera rigorosa i amena el que s'ha produït a un espai (el nostre terme municipal), en un temps (des de la Prehistòria fins als nostres dies) i les activitats de tota classe que han tingut com a protagonistes els habitants d'Alzira. Una història que s'ha llaurat durant centúries, des que els nostres avantpassats baixaren de la muntanya al pla. Les alzirenyes i els alzirenys prenen ara, a través dels historiadors, la paraula.
Al-Yazirat Xúcar, l'illa del Xúquer, va ser una de les poblacions valencianes més destacades del període musulmà, pàtria de cèlebres escriptors com Ibn Amira, Ibn Hafaja, I bn Tomlus o Ibn Al-Zaqaq. Va ser l'escenari del martiri de tres germans que esdevingueren els seus patrons i de la mort de Jaume I, el rei per excel·lència dels valencians. Va ser una de les principals viles de l'antic regne durant l'etapa medieval, pàtria i llotja de la taronja i del seu comerç, la ciutat que es prestà al savi bacteriòleg Jaume Ferran perquè experimentara la vacuna anticolèrica i a la qual li cap l'honor d'haver sigut la primera població del món a comprovar la seua eficàcia, el lloc on Emilio Castelar va intentar que calara un nou missatge per tal de regenerar el republicanisme, la ciutat on es va fundar la segona Casa del Poble d'Espanya, que inspirà a Blasco Ibáñez per a la seua novel·la 'Entre naranjos' i al pintor Joaquim Sorolla algunes de les seues obres. Una localitat que haguera pogut ser ciutat molt abans i hi renuncià, que entre finals del segle XIX i fins als anys seixanta del segle passat va ser pel seu nombre d'habitants la primera de la província després de la capital i on va nàixer un dels més grans empresaris del país: Luis Suñer Sanchis.
Un poble mil·lenari com el nostre compta amb una història i un patrimoni rics. Posar en valor eixa història i eixe patrimoni, posar-lo a l'abast de tots els interessats, ha suposat un treball, un esforç que hem realitzat amb gust. Arrere queden els treballs del primer cronista de la ciutat, Jaume Goig Company, que va escriure una Història que mai va vore la llum, com queden els treballs puntuals dels arxivers Pelufo Corts i Parra Ballester, o la Història, més recent, de l'estudiós Sifre Pla que va publicar en cinc volums la comissió fallera de la Plaça Major. Va ser, no obstant, el professor Bernat Montagud el que va assentar les bases i ens va aproximar amb seriositat, mesura i precisió a la nostra història a través dels seus estudis 'Alzira. Mito, leyenda e historia' i 'Alzira. Arte en su historia'. Va, per a tots ells, i per als qui en els darrers anys, que n'han sigut molts, han treballat aspectes puntuals de la nostra història a través de monografies, el nostre reconeixement.
L'obra que ahir es va presenta, avalada per la Universitat de València, aspira a ser un punt de referència. En la confiança de què servisca per a fixar la perspectiva en el nostre passat, ens ajude a entendre el present i ens projecte per a encarar millor el futur ens donarem per satisfets.
