La posada en marxa esta setmana de la variant Cullera-Favara de l´A-38 suposa la culminació d´un llarg procés de lluita per aconseguir eliminar el punt negre més mortífer de la xarxa viària de l´Estat. Una fita històrica per a la Ribera Baixa que ha passat desapercebuda per a la major part dels mitjans de comunicació nacionals. Este tram de l´N-332 no estava ni a Madrid ni al cinturó industrial de Barcelona, estava a casa nostra, una xicoteta comarca de la Comunitat Valenciana de poc més de 80.000 habitants on massa vegades els nostres problemes han estat no sols invisibles, sinó invisibilitzats per nosaltres mateixos. Fins l´arribada al Govern de Pedro Sánchez, Madrid mai va considerar prioritària la finalització d´esta carretera, eixa és la realitat. No importaven ni els més de 25 morts, ni els nombrosos ferits greus, ni els embussos, ni que la paralització de les obres generara un altre punt negre. Tal vegada la culpa siga nostra en gran part perquè no recorde que cap dels altres partits (PP, Compromís, Podem...) haja fet d´esta la seua causa. Ni tan sols els alcaldes de les localitats afectades van creure que acabar l´A-38 al seu pas per la Ribera Baixa fos tan necessari. És més, alguns generaren una línia de pensament segons la qual l´A-38 era un malbaratament dels diners públics perquè l´alliberament de l´AP-7 evitaria el pagament de peatges i per tant tot el món empraria esta autopista per a desplaçar-se, obviant que el traçat de l´AP-7 es va dissenyar amb altra finalitat i no per a cobrir el dia a dia de les poblacions costaneres. Cullera, per exemple, no té una eixida directa a l´autopista i els vehicles haurien de fer 7 km de més per arribar a la seua destinació.
La pressió perquè la variant s´acabara, com abans es va fer amb la de Sollana-Sueca, només l´exercirem des dels mitjans de comunicació, especialment Levante-EMV, i des del PSPV on vam creure en la necessitat de construir una nova autovia que no sols poguera evitar la mort de més persones, sinó que també servira per a millorar el dia a dia de la gent que passa per ací o ens visita. Per aixo, haver aconseguit que el Govern d´Espanya, liderat per Sánchez haja considerat imprescindible posar els més de 100 milions d´euros que calia per acabar les obres és més encara un èxit. Es tracta de la major inversió en infraestructures viàries que mai ha fet un executiu espanyol a la nostra comarca. Inversió que el Partit Popular va votar en contra dues vegades seguides en negar-se a aprovar els Pressupostos Generals de l´Estat que recollien esta mesura. El valencianisme, la defensa dels interessos de la gent d´esa terra, es demostra amb fets i este és un d´ells, perquè el valencianisme sinó és transversal a totes les ideologies polítiques, té poca utilitat. No es brandir una bandera, sinó fer que la gent d´esta terra visca millor el seu dia a dia. Eixe és el vertader patriotisme. Per això, calen polítiques de caire comarcal més enllà dels interessos locals, que per descomptat cal també defensar. La comarca necessita que la pensen, que la reivindiquen i que la construïsquen. Així s´ aconseguixen fites com esta, una de les últimes grans reivindicacions que ens quedaven sobre la taula. Ara caldrà que no ens tornem a quedar callats i que seguim alçant la veu per aquelles causes justes facen d´esta una terra millor.
