Aquests són els responsables que l´Ajuntament d´Algemesí haja sigut la víctima d´una enganyifa meditada i, diguen el que diguen, ben executada. Es podria haver evitat? Clar que es podria haver evitat! Igual que es poden evitar els accidents de trànsit. Però els accidents ocorren regularment, per a desgràcia de tots, perquè ni cap persona ni cap sistema és perfecte ni infal·lible. S´intueixen, al darrere de tot açò, unes mans que es freguen, l´una contra l´altra, davant l´oportunitat d´eixir a la palestra no sé quants mesos després. D´eixir a reclamar el protagonisme que no s´és capaç de guanyar amb la paraula, ni amb la proposta, ni amb la construcció d´una alternativa al govern que presidisc. És igual si el protagonisme te´l dóna la ploma amb la qual anar dibuixant una caricatura de tu mateix perquè comences a sentir la pressió dels teus. D´aquells que van dien-te, quasi cada dia, «has d´eixir», «has de pegar més canya». I a tu et costa, perquè et trobes enmig d´una illa deserta envoltada de sorra i de res més. Aquest sentiment d´angoixa et porta a demanar, desesperadament, una comissió d´investigació. Perquè, clar, tu eres la defensora més fidel que té la transparència. I, per tant, tu has de demostrar-li al teu poble que lluitaràs sense descans fins que l´alcaldessa claudique, dimitisca i, així, t´aplane el camí cap a la victòria. Però l´emoció del moment t´ennuvola el pensament i fa que no mesures bé la dimensió del clot que estàs cavan-te. Estem assistint a un autèntic espectacle en la política espanyola. Cap partit de l´oposició és capaç d´arrimar el muscle, de deixar de banda l´estratègia de partit i, encara que siga per una vegada, treballar des del diàleg per mirar de salvar aquest país de la catàstrofe. Aquesta demolició de la política ens porta al fet que, quasi cada dia, partits que s´anomenen progressistes, com Compromís, coincidisquen en el seu vot amb l´extrema dreta de Vox. Però clar, per motius diferents, diuen. Aquest és el camí que han escollit també a Algemesí. Veig que no els preocupa el més mínim el Botànic, ni lluitar contra la desafecció política de la ciutadania, ni, tan sols, actuar amb honestedat i sinceritat. És més important desgastar el govern, al preu que siga, encara que siga dient mentides i exagerant la situació. És més important això que demostrar maduresa política per a saber que, en aquest cas, cap regidor ni regidora podríem haver evitat l´estafa ni hem tingut res a veure amb el procediment administratiu que la va fer possible. Ningú pot qüestionar l´absoluta transparència amb la qual hem actuat. El dia que posàrem la denúncia vaig telefonar, personalment, tots els portaveus de l´oposició, els vaig contar l´ocorregut i els vaig donar una carpeta amb tota la documentació. També he convocat una comissió extraordinària d´Hisenda, per iniciativa pròpia, perquè feren les preguntes que volgueren i per donar-los totes les explicacions pertinents. Allí, ni la portaveu de Compromís ni la seua companya van formular cap pregunta sobre l´estafa. Cap ni una! Igual és perquè saben que no hi ha res més a investigar. Sols es van limitar a demanar la comissió d´investigació. La comissió la tindran, tal com em vaig comprometre. Primer, perquè no ens importa explicar, per enèsima vegada, la mateixa història i, segon, perquè estic desitjant veure les conclusions que extrauran. Quina tristor assistir a l´espectacle de la degradació de la política al meu poble. Una orquestra dirigida per una mestra sense sentit del ritme, ni de l´estètica, ni del treball en equip. Pilars fonamentals perquè la música que es toca tinga sentit.
