Levante-EMV

Levante-EMV

Contenido exclusivo para suscriptores digitales

Alzira posa ben alta la fe

La pandèmia constreny la festa de hui

El Papa Joan Pau II, hui santificat, junt a l’alcalde Paco Blasco, el 8 de novembre de 1982.

Alzira posa ben alta la fe

Alzira celebra hui la festa de la seua patrona, la Mare de Déu del Lluch. I ho farà, contràriament al que és habitual, sense dur a cap l’escenificació de la Troballa al parc de les Muralles i sense la Processoneta del Matí. Esta vesprada tindrà lloc al temple de Santa Caterina la Missa Major de la festa.

El culte a la ‘Moreneta’ –apel·latiu amb el qual es coneguda la imatge pels alzirenys- començà el 5 d’agost, vespra de la festa de la Transfiguració del Senyor, de 1699. La vila celebrava eixa festa en l’ermitori del Salvador, alçat per l’ardiaca Pere Esplugues a finals del segle XIII, al cim del tossal del mateix nom. Aquell any el poble va traslladar en processó des de la vila a l’ermitori la imatge de la Mare de Déu, tal i com arreplega el Llibre del Menut que es conserva a l’Arxiu Municipal.

L’ermitori era propietat del poble d’Alzira, que l’administrava a través dels “majorals” (nomenats anualment per l’Ajuntament entre els seus regidors). I a partir d’eixa data començà a rebre un culte que va anar creixent molt ràpidament fins a l’extrem que un document municipal de l’any 1757 constatava ser la imatge «milagrosísima y propia de la villa».

La vila nomenava els ermitans, al sacerdot que s’encarregava del culte de l’ermita, costejava les celebracions anuals, es feia càrrec d’administrar les almoines que provinents de corregudes de jònecs i bous i de l’actuació de companyies teatrals es donaven per a l’ermitori, i també procurava per conservar l’edifici. Els arrendataris de les botigues del raval subministraven anualment l’oli que destil·laven per al culte en els llums de l’ermita.

L’any 1801 l’arquebisbe Joaquim Company va concedir indulgències per als qui pregaren davant la imatge i a penes 3 anys després, en 1804, la Mare de Déu va ser objecte de tres rogatives com a conseqüència de la febra groga. Ja en 1805 compartia el culte amb els sants Bernat, Maria i Gràcia i era tinguda amb els sants màrtirs, amb els quals va compartir actes, com a protectora de la població.

L’any 1835 l’Ajuntament acordà obsequiar a Sant Bernat i a la Mare de Déu del Lluch, com a patrons, amb festes d’acció de gràcies per no haver patit el poble els efectes del còlera de l’any anterior. Novament, en 1890, va ser obsequiada amb un Tedéum en acció de gràcies per l’escàs desenrotllament en la localitat de l’epidèmia colèrica. En 1891 tingué lloc un pelegrinatge regional a l’ermitori en la qual van participar més de 15.000 persones.

L’any 1899 la ciutat solemnitzà de manera extraordinària, tal i com assenyalava El Mercantil Valenciano, el III Centenari de la troballa de les relíquies dels seus patrons i el II de la veneració de la patrona. En 1901 l’escolapi Salvador Calvo va compondre els populars ‘Gotjos’ i l’escriptor Blasco Ibáñez utilitzà la Verge com a recurs literari en la novel·la «Entre naranjos».

A l’any 1923, el pare Pompilio Tortajada, després de denunciar el lamentable estat en que es trobava l’ermita, reclamà un nou temple. Es va constituir una comissió ciutadana i persones rellevants de la vida local conformaren una junta d’obres. El 17 de juliol de 1927 l’arquebisbe Prudencio Melo va presidir l’acte de col·locació de la primera pedra de l’actual santuari.

L’any 1928 es va erigir canònicament l’Associació de la Mare de Déu, orígen de l’actual confraria. Eixe mateix any l’arquebisbe decretava que per ser patrona de la ciutat la competència del culte a la Verge requeia en l’arxipreste.

Poc abans d’esclatar la Guerra Civil, probablement el 19 de febrer de 1936, els iconoclastes van destruir a colps la imatge. En finalitzar la contesa l’any 1939 es va reorganitzar l’Associació, se celebrà la novena i es va encarregar a Antonio Ballester, premi nacional d’escultura, que llaurara l’actual talla. El 20 d’octubre de 1940 la imatge va ser rebuda en la ciutat per les autoritats civils i eclesiàstiques i després d’un acte religiós en l’església de Santa Caterina va ser duta a la Casa Consistorial on va romandre, presidint l’altar de Sant Silvestre, fins el 9 de setembre de1941 en que va ser conduïda al seu santuari.

L’any 1948 la Mare de Déu representà a Alzira en els actes que tingueren lloc a València amb motiu del 25é aniversari de la coronació de la Verge dels Desemparats. En març de 1955, davant la pol·lèmica que s’havia suscitat uns mesos abans per la qüestió del patronatge marià sobre la ciutat l’equip sacerdotal i els representants dels moviments apostòlics parroquials van sol·licitar el reconeixement del patronatge canònic.

El 30 de març de 1978 el Papa Pau VI a tenor de la petició feta per l’arquebisbe García Lahiguera fonamentada en la història, en la tradició i en el costum i avalada pel clero i les comunitats religioses locals, sancionà que la Mare de Déu del Lluch fóra venerada com a patrona perpètua de la ciutat.

El 1982, arran les inundacions d’octubre que va patir la Ribera pel trencament de la presa de Tous, els Reis d’Espanya i el Papa Joan Pau II visitaren el santuari. El pontífex va dirigir unes paraules als damnificats el 8 de noviembre.

El juny de 2007 es va concedir al santuari el títol de reial i el 18 de desembre de 2008 el temple va ser adscrit a la Basílica de Santa Maria la Major de Roma.

Un sant i papa, beats i màrtirs, venerables, serfs de Déu i moltes dignitats eclesiàstiques, així com autoritats polítiques, civils i militars, intel·lectuals de prestigi, artistes (escriptors, pintors, músics, etc…) han visitat o s’han associat al llarg del temps amb la Moreneta i el seu santuari.

La Muntanyeta del Salvador i la Mare de Déu del Lluch i el seu santuari són senyals d’identitat del poble d’Alzira.

Compartir el artículo

stats