Segur que a ningú se li ocorreria eixir de casa deixant la porta oberta i les claus al pany, facilitant que qualsevol persona poguera entrar lliurement en la vivenda, mentre que nosaltres estem treballant, comprant, passejant...

Això és el que fem en el coronavirus: Deixar-li les portes obertes per a que entre al nostre cos i faça el que vulga, cada vegada que no ens posem la carasseta, quan no guardem la distància interpersonal, si no ens llaven assíduament les mans amb aigua i sabó, al no ventilar les habitacions, al viatjar en el mateix cotxe sense protecció...

Hem passat de tenir por i respecte al SARS-COV-2, a ignorar la seua presència i actuar com si ja no estiguera entre nosaltres. El SARS-COV-2 continua entre nosaltres i va a continuar durant molt de temps encara. És cert que no voldríem, però deuríem d’assumir esta realitat, en compte d’insistir en tornar a una normalitat, que ara és impossible regressar.

No és qüestió de viure en por i recel, és conviure amb el SARS-COV-2. És tindre un comportament prudent i cautelós en el que fem en cada moment, sent conscients que el coronavirus no és visible, que permaneix durant hores suspès en l’aire i, fins i tot, pot mantindre’s durant dies en algunes superfícies: en plàstics i acer inoxidable.

Esta prudència i cautela val tant per a la ciutadania, com per als responsables de la gestió sanitària de la pandèmia.

A cap persona ens agrada estar passant per este malson. Però cadascú ha de saber què és el que s’espera d’ell per a eixir el més prompte possible d’esta situació.

De la població s’espera que siguen responsables, respectuosos amb les persones del voltant i que complixquen les recomanacions sanitàries. Això no vol dir que es culpabilitze a les persones pobres, treballadores, vulnerables... fent-les responsables de les dificultats que tenen per a poder mantenir una quarantena, l’aïllament dins del domicili, no poder deixar d’anar a treballar, cuidar de les criatures menudes.... La pandèmia està encarnisant-se amb els més pobres i estes persones mereixen el nostre respecte i l’ajuda de les administracions públiques per a que tinguen un lloc segur per a recuperar-se d’un contagi del SARS-COV-2 i evitar que contagien als seus familiars i convivents.

Dels professionals sanitaris s’espera que contribuixquen amb el seu treball i professionalitat, a donar una assistència sanitària de qualitat, amb la màxima dedicació possible i donant resposta a les necessitats de la ciutadania. En este moment, els professionals sanitaris estem al límit, amb un esgotament físic, psicològic i emocional, amb falta de personal i un augment de la pressió assistencial difícil de gestionar. No som heroïnes, som persones que necessitem mitjans materials per a treballar, més professionals per atendre amb dignitat als pacients, un reconeixement de l’esforç que estem realitzant, per damunt de les nostres possibilitats i que les direccions ens ajuden a realitzar el nostre treball, dotant de més personal i més materials a tots els serveis. En especial a les plantes d’hospitalització, Urgències i l’Atenció Primària.

De l’Administració necessitem que compte amb els professionals per a detectar les necessitats reals que tenim i dotar de suficients recursos materials i humans per atendre dignament a tota la població. Esperem que consulte als científics i als tècnics, per a que les decisions que prenguen no estiguen condicionades pels interessos partidistes i polítics.

Els casos continuen augmentant i la situació és prou delicada per a que cada persona fem allò que s’espera de nosaltres, ciutadania, professionals i polítics. Ara vindrà el fred, la grip, les neumonies..., també l’escolarització dels més menuts i dels joves. Hem d’estar preparats, perquè no ens trobe, de nou desprevinguts.

Està demostrat que el diagnòstic precoç de la Covid-19 i el rastreig dels contactes estrets i el seu seguiment, són una mesura molt eficaç per a contenir l’expansió de la pandèmia. Habilitar hospitals de campanya és reconèixer el nostres fracàs de fer front a la pandèmia en els símptomes inicials.

També hi ha evidència científica de que la utilització de les carassetes dificulta el contagi de la Covid-19 i a més a més redueix la càrrega viral del possible contagi, produint símptomes més lleus de la malaltia.

La ventilació de les habitacions facilita la circulació de l’aire i per lo tant dificulta que el SARS-COV-2 permaneixca en suspensió o es deposite en les superfícies.

Llavar-se les mans amb aigua i sabó durant 30 segons és una de les mesures més efectives per combatre el SARS-COV-2, junt al manteniment de la distància interpersonal.

I el més important, una inversió en la sanitat pública per a prestar un servei de qualitat!

Sabem el que hem de fer, tanquem-li la porta al coronavirus i no el deixem entrar!