En la confluència dels carrers Ardiaca Pere Esplugues i Doctor Llansol, planta el seu monument faller la Comissió de la Falla Pere Esplugues. Fundada l’any 1969 plantà el seu primer monument l’any següent. La comissió porta el nom del carrer de l’Ardiaca Pere Esplugues que fou aprovat l’any 1933. Un tram del mateix es troba ubicat dins de la demarcació d’esta comissió fallera.
Pere Esplugues (segles XIII-XIV) fou un eclesiàstic valencià que ocupà importants càrrecs en l’Església catòlica, entre altres, ardiaca d’Alzira. Fou un important mecenes de la vila, sobretot de l’Hospital i també fou artífex de la construcció de l’ermita del Salvador a finals del segle XIII o primeries del XIV.
La demarcació de la comissió fallera coincidix plenament amb el xicotet barri que porta el nom de la parròquia al que pertany i que fou creada l’any 1953 davall l’advocació de la Mare de Déu del Lluch.
El barri s’urbanitzà al voltant del temple que porta el nom de la patrona de la ciutat i que es beneí en 1963. Fins a eixa data, la parròquia tingué dos seus provisionals, una en un domicili particular del carrer de Camil Dolz i l’altra en l’interior d’una aula de l’escola Francisco Franco (Blasco Ibáñez des de 1981).
En la demarcació de la Falla també es troba el Camp d’Esports de Venècia, abans anomenat Frente de Juventudes i Juvenil. El primer antecedent d’este estadi el trobem en un acord de l’Ajuntament de 1940 pel qual s’adquiriren uns terrenys en la partida de l’Alquenència per tal de destinar-los a camp d’esports. Fou el terreny de joc de la UD Alcira fins a la inauguració en 1973 de l’estadi Lluís Suñer Picó en la partida rural de Xixerà.
La ciutat d’Alzira tingué abans altres camps per a la pràctica del futbol com l’Arenal, el Camp d’Esports del Colmenar, i el Fernandino –pel mestre Ferran Pérez Puig (1896-1967) promotor del futbol a la ciutat– que també fou anomenat Padre Castells (1872-1933) –altre promotor del futbol a Alzira– i Venècia (com l’actual estadi).
