Durant l’elaboració de l’obra «Alzira. Avingudes, places i carrers (A-X)» que es publicà entre els anys 2015 i 2019, haguerem –entre moltes altres qüestions– de relacionar la vinculació de les vies públiques del nomenclàtor dels carrers –actualment 617– amb la ciutat. Es tractava de descobrir el motiu pel qual els nostres avantpassats decidiren que un personatge, un lloc, un succés, un ofici, una data o un vocable tinguera una via pública a Alzira. En la majoria dels casos sempre existix una relació –per simple que esta siga– entre la denominació i la ciutat. De vegades, també, hi ha una relació –més íntima si cal– entre el nom d’un carrer i la seua ubicació física i concreta dins de la trama urbana. En algunes ocasions eixa relació de vinculació és fàcil de revelar pel fet que figura documentat, en canvi en altres casos la busca no resulta tan senzilla, generalment per falta de dades.
Alzira fou protagonista –algunes vegades de primer nivell– en diferents revolucions, pronunciaments, insurreccions, sublevacions i revoltes succeïdes al llarg de la història. Una mostra indubtable del que parlem fou el convuls segle XIX en el que es succeíren diverses revolucions de caràcter liberal al llarg d’esta centúria. Eixos successos també tingueren la seua conseqüència en el nom de diferents vies públiques de la ciutat i com ja hem indicat, existix una vinculació entre els esdeveniments revolucionaris desenrotllats al llarg del segle XIX i el nom de certes vies públiques alzirenyes.
En el context dels successos de la Revolució Liberal de Cabezas de San Juan de 1820, existí una proposta formal –en concret del 26 d’agost de 1820– perquè en eixos moments la coneguda com a plaça de Sant Agustí del raval portara el nom de plaça de Riego en honor del militar, heroi i màrtir de la causa liberal Rafael del Riego y Flórez (1784-1823) encara que, finalment, la proposta mai es plasmà en un acord oficial.
En el periòdic «El Pueblo» del 12 de desembre de 1929 es publicà un article firmat per Juli Just i Gimeno –membre d’una coneguda família d’ascendència alzirenya que arribà a ministre en la Segona República espanyola– on reivindicava la figura del primer president del Poder Executiu de la Primera República Estanislau Figueras i Moragas (1819-1882), i en què relata que estigué a Alzira al setembre de 1840 en ocasió dels successos de l’alçament revolucionari que posà fi a la regència de Maria Cristina de Borbó a Espanya.
Davant la mort d’Estanislau Figueras l’11 de novembre de 1882, Alzira s’afanyà l’any 1883 a dedicar-li un carrer de la ciutat –en l’actual barri d’Albuixarres– en record seu i que encara porta el seu nom. Cal indicar que durant els successos de la Revolució de 1840 Alzira fou la primera població de la província a pronunciar-se (12 de setembre de 1840) i ací s’instaurà pels sublevats la Junta Provisional de Govern de la Província de València amb motiu de trobar-se a la ciutat de València la seu del Govern «oficial».
Els successos de 1854
Al mes de març d’enguany l’investigador Juan Bautista Bisquert contactà amb l’Arxiu Municipal per a preguntar sobre certs aspectes de la Revolució de 1854, també coneguda com la Vicalvarada. Gràcies a les seues referències puguerem iniciar una investigació que ens portà a aconseguir relacionar certs personatges implicats en eixa insurrecció amb la ciutat. La coneguda popularment com Vicalvarada fou dirigida inicialment pels generals d’ideologia liberal Leopoldo O’Donnell y Jorís (1809-1867) i Domingo Dulce y Garay (1808-1869) i finalitzà amb l’entrada triomfal a Madrid dels generals liberals Baldomero Espartero Álvarez (1793-1879) i el referit O’Donnell.
En l’obra que porta per títol «La Revolución de Julio en Madrid» d’Antonio Ribot de l’any 1854 on es relaten els successos de la Vicalvarada, l’autor relata: «No fue el pueblo de Madrid, a pesar de su liberalismo, el primero que respondió al grito salvador con que despertaron a la patria de su letargo algunos magnánimos generales. Este título de gloria que se ha conferido oficialmente a la ciudad de Valladolid, y que Barcelona se lo ha disputado reclamándolo para si, pertenece de derecho a la villa de Alcira, en la provincia de Valencia, cuyo heroismo deseamos consignar en esta reseña. Puesto de acuerdo con los patriotas de dicho pueblo, don Pedro Acebedo, a las ocho de la noche del día 5 de julio, dio el grito de libertad que fue acogido y repetido con un estusiasmo indecible por casi toda la población». En memòria d’aquells successos en què la vila d’Alzira fou protagonista principal, O’Donnell i Espartero posseïxen un carrer de la ciutat al seu nom des de l’any 1910. També Dulce tingué al seu nom l’actual plaça del General Dolz entre els anys 1915 i 1931. La intenció del consistori alzireny fou tan manifesta que s’ubicaren pràcticament juntes les vies públiques a nom d’O’Donell i Dulce com a artífexs inicials que foren d’aquella victoriosa revolució de 1854 on la vila d’Alzira tingué un paper exemplar.
Al contrari, el referit Pedro Acebedo –protagonista absolut dels successos de la Revolució de 1854 a la vila d’Alzira– caigué en desgràcia per mèrits propis. El valencià d’ideals republicans Pedro Acebedo Peris (en altres fonts, Acevedo Pérez) s’autodeclarà en els successos del pronunciament d’Alzira del 5 de juliol de 1854 com a «Comandante constitucional del distrito de Alcira» i també fou qualificat per diferents publicacions de l’època com «el Caudillo de los Héroes de Alzira».
Anys més tard, Acebedo fou implicat en la causa instruïda per l’assassinat del general Joan Prim i Prats (1814-1870) ocorregut el 27 de desembre de 1870 a Madrid. En el sumari de l’atemptat Acebedo fou qualificat com un «conspirador sempiterno, siempre metido en revueltas y asonadas políticas». Prim, d’ideals progressistes, fou un dels principals protagonistes i valedors de la Revolució de 1868 –coneguda com la Gloriosa– encara que, probablement, certs cercles de poder no li perdonaren mai que després del triomf de la insurrecció, es decantara finalment per la monarquia constitucional com a forma de govern en detriment de la república. Alzira donà el nom de Prim a un carrer –concretament al popular barri de l’Alquerieta– l’any 1910.
* Membres de la Comissió de Toponímia de l’Ajuntament d’Alzira
posar cara al noms de vies públiques. 1 Estanislau Figueres i Moragas (1819-1882), presidente de la Primera República, té un carrer en el barrio d’Albuixarres.
2 La proposta d’assignar la plaça de Sant Agustí a Rafael del Riego no va prosperar.
3 Leopoldo O’Donnell
4 Joan Prim Prats
5 Domingo Dulce
6 Baldomero Espartero Álvarez F
