Levante-EMV

Levante-EMV

Contenido exclusivo para suscriptores digitales

La Policia Local d’Alzira, camí del 150 aniversari

Un acord plenari de gener de 1874 determinà la creació del Cos de la Guàrdia Municipal davant la necessitat de professionalitzar el col·lectiu que feia funcions de vigilància a la ciutat

La Policia Local d’Alzira, camí del 150 aniversari |

La Policia Local d’Alzira, camí del 150 aniversari |

La Policia Local d’Alzira, camí del 150 aniversari | ALFONSO ROVIRA

La Policia Local d’Alzira, camí del 150 aniversari | FRANCISCO GARCÍA

La Policia Local d’Alzira, camí del 150 aniversari | L. DE LA RESURRECCIÓN/PERALES IBORRA

La Policia Local d’Alzira, camí del 150 aniversari | JAIME ANDRÉS/FRANCISCO GARCÍA

La Policia Local d’Alzira, camí del 150 aniversari

La Policia Local d’Alzira, camí del 150 aniversari

La Policia Local d’Alzira, camí del 150 aniversari

La Policia Local d’Alzira, camí del 150 aniversari

«En lo sucesivo se les llame Guardias Municipales a los vigilantes de esta población». Amb este acord del Ple de l’Ajuntament del 29 de gener de 1874 davall l’alcaldia del republicà Josep Dolz i Martí de Veses (1840-1892) s’inicià una trajectòria de 147 anys del Cos de la Policia Local d’Alzira en els que el col·lectiu s’ha mantingut eternament fidel al servici de la població alzirenya per damunt de penúries i vicissituds patides, demostrant visiblement la seua professionalitat a pesar d’haver suportat, en diferents ocasions de la seua història, diverses depuracions en el seu col·lectiu convingudes al gust imperant de certs governs i règims polítics que han desfilat al llarg dels seus quasi 150 anys d’existència, que demostren la realitat d’aquella sentència del novel·lista i dramaturg francés Honoré de Balzac (1799-1850) que deia que «els governs passen, les societats moren, però la policia és eterna».

Resulta curiós el fet de la creació l’any 1874 del Cos de la Guàrdia Municipal a Alzira a partir dels vigilants. Esta decisió deixà al marge altres col·lectius com els alguatzils o els vigilants nocturns –els coneguts serens– que mentres en altres localitats passaren a formar part del nou cos policial, a Alzira coexistiren amb el Cos de la Guàrdia Municipal durant anys. Els vigilants nocturns o serens prestaren el seu servici fins als anys seixanta del segle XX i foren finalment suprimits pel decret 1199/1974; l’últim nomenament que consta de seré és el de Bernardo Carrascosa Rocher en 1944.

Respecte als alguatzils, continuaren prestant servici com a cos armat, destinat a la realització de notificacions, fins que el 16 de juliol de 1891 l’Ajuntament els suprimí per considerar «que basta el cuerpo de la Guardia Municipal para cuidar del orden y no se necesita de más fuerza armada, si bien con el solo hecho de haber armado con sables a los alguaciles, no podía ni debía considerárseles como agentes de vigilancia municipal que hace uso de armas».

Un altre col·lectiu de vigilància fou el de la Guarda Rural que desenrotllaren el seu servici en paral·lel amb la Guàrdia Municipal durant molts anys fins que finalment el 15 de desembre de 1998 els últims cinc guardes rurals accediren al Cos de la Policia Local d’Alzira en virtut del Decret del Govern Valencià 254/1993. L’últim guarda rural fou el caporal José Ortiz García, jubilat l’any 2004.

Un dels principals motius de la creació en 1874 del Cos de la Guàrdia Municipal a Alzira cal trobar-lo en la necessitat que hi hagué de professionalitzar el col·lectiu amb funcions de vigilància a Alzira, ciutat que a finals del segle XIX superà Xàtiva en habitants, circumstància que convertí a la capital de la Ribera en la segona ciutat de la província fins als anys seixanta del segle XX.

Defensa de la població

Una altra causa important fou el difícil i convuls moment que travessava Espanya embolicada en diferents guerres, revolucions i canvis de govern que irremeiablement també afectaren la direcció, administració i vigilància de la ciutat d’Alzira –població històricament efervescent però també resilient– desbordada pels esdeveniments i per l’atac l’any 1873 de partides carlines que obligaven a invertir en la fortificació i defensa de la població.

Cal assenyalar que Alzira constituí el seu Cos de Guàrdia Municipal només quatre anys després que ho fera la ciutat de València en 1870 (encara que altres fonts retarden el seu inici fins a 1873). Per mitjà de la Llei d’Organització i Atribucions dels Ajuntaments de 1845 es disposà la competència de l’alcalde per a ocupar-se de tot el que es referix a policia urbana i rural, així com nomenar, suspendre o destituir els seus integrants.

A principis del segle XX la població espanyola encara presentava un índex d’analfabetisme del 56%. Consta en actes plenàries de 1878 i 1879 que «no se admita a ningún individuo en la Guardia Municipal sin acreditar debidamente que sabe leer y escribir»; este precepte revela clarament l’interés del consistori per la correcta preparació i capacitat dels components de la Guàrdia Municipal des dels primers anys d’existència del cos.

Fins a l’entrada en vigor de la Llei 2/1990 de la Generalitat fou un requisit per a l’accés dels hòmens «haber servido en activo en cualquiera de los ejércitos de Tierra, Mar o Aire, o Instituto de la Guardia Civil». Una altra de les exigències per a l’accés al cos que perdurà durant molts anys fou la que assenyalava que «Podrán tomar parte en este Concurso, todos los españoles varones que reúnan las siguientes condiciones…»; este requisit impedí durant molt de temps l’accés de les dones al cos; eixa exigència –manifestament discriminatòria– fou esmenada a partir de la convocatòria de les places publicades el 26 de desembre de 1980 i per la qual accediren al Cos de la Policia Local d’Alzira les dos primeres dones –Milagros Martínez Climent i Ana Calatayud España– concretament, un 16 d’octubre de 1981; també cal assenyalar el nom de Remedios Calatayud España, primera dona que accedí en la Secció Motorista de Trànsit el 16 d’abril de 1993. L’augment de la població i del trànsit de vehicles ha provocat l’increment gradual dels efectius inicials de la plantilla –31 membres– al llarc dels anys; en els anys seixanta del segle passat eren 34 els efectius i 49 l’any 1987. En l’actualitat són 83 membres (12 dones) els que integren el Cos de la Policia Local d’Alzira a data del 31 de desembre de 2020.

És el 23 d’abril de 1874 quan té lloc l’aprovació del primer «Reglamento de Guardia Municipal de la Villa de Alzira». L’aprovació del segon reglament fou l’1 de maig de 1926 amb el nom de «Reglamento del Cuerpo de Policía Urbana», amb la qual cosa d’entrada suposava un canvi en la denominació del cos que deixava en la història a la Guàrdia Municipal per a anomenar-se a partir d’estos moments Policia Urbana. Amb la promulgació del Decret de 30 de maig de 1952 es permutà la denominació de Guàrdia Municipal pel de Policia Municipal.

El tercer i últim «Reglamento del Servicio de Policía Municipal» fou aprovat pel Ple de l’Ajuntament el 15 d’octubre de 1982 on es contempla –entre altres moltes qüestions– l’obligació de residir en el lloc de la funció. Finalment, amb l’aprovació de la Llei Orgànica 2/1986 arribem a l’actual denominació de Policia Local.

El 27 de novembre de 1935 es creà la Secció de Trànsit que exercí les seues funcions fins als anys seixanta del segle XX i que arribà als huit efectius; els seus integrants eren reconeguts pel seu casc i sahariana de color blanc. La Secció Motorista de Trànsit es constituí el 2 de novembre de 1964 i foren els seus dos primers components Hilario Juárez Martínez i Antonio Heredia de la Torre; la secció arribà a estar integrada per un màxim de catorze efectius i es disolgué com a tal l’1 de gener de 2004 amb l’entrada en funcionament del torn de servici general 8x6 i la reestructuració dels servicis operatius.

El 26 de gener de 2017 s’iniciaren les obres de construcció de la nova Central de la Policia Local d’Alzira en l’avinguda del Pare Pompili Tortajada. La policia alzirenya començà el seu treball de servici públic en el vestíbul d’entrada a la Casa Consistorial –on també es trobaven els calabossos clausurats després de la riuada de 1987– fins que en setembre de 1997 la seu policial fou traslladada al número 12 del mateix carrer de Sant Roc, a la coneguda Casa dels Martínez. Eixe trasllat hagué de fer-se necessàriament, i de manera provisional, a causa de les deficients condicions de la primitiva ubicació. Després de vint anys de provisionalitat en una situació de palmària precarietat, les obres de construcció de la nova i esperada seu estan en marxa.

La Policia Local d’Alzira sempre ha actuat al servici de la ciutadania en les grans calamitats i catàstrofes que han assolat diverses vegades la ciutat durant els quasi 150 anys d’existència del cos i així ho avalen els diferents reconeixements públics i agraïments documentats i rebuts per part del Ple de l’Ajuntament pels servicis prestats a la població durant les riuades de 1884 i de 1987 o la pantanada de 1982. Cal destacar també el servici prestat i l’involucració immediata –en primera línia de resposta– de la Policia Local d’Alzira en l’atenció de les emergències i les noves funcions derivades de la crisi sanitària provocada per la covid-19 durant el 2020 en dura lluita contra la pandèmia, mentres els seus membres han continuat també amb totes les responsabilitats de manteniment de la seguretat pública de protecció i servici a la ciutadania.

Atemptat patit en 1977

Queda constància documentada en l’Arxiu Municipal d’Alzira de les actuacions meritòries de la Policia Local en defensa dels drets i llibertats públiques desde la seua mateixa creació com a cos policial. El 15 de juliol de 1883 el Ple de l’Ajuntament acordà una felicitació per «la aprehensión de gran número de criminales causantes de un gran número de robos, devolviendo la tranquilidad perdida». Durant els convulsos anys de la Transició la ciutat d’Alzira hagué de suportar accions terroristes de diversa consideració i ideologia; el Cos de la Policia Local de la ciutat tampoc és lliurà de tot açò com ho demostra l’atemptat ocorregut el 29 de gener de 1977 quan el vehicle policial fou tirotejat al seu pas pel pont de Xàtiva pels ocupants d’un vehicle que fugí del lloc, o l’assassinat el 3 de març de 1978 del policia municipal Vicent Canet Gimeno en el Mercat de la Vila per desconeguts. El 13 d’abril de 2007 el Cos de la Policia Local d’Alzira fou distingit amb la Creu al Mèrit Policial de la Generalitat amb Distintiu Blau «com a reconeixement a la intensa implicació personal i professional dels seus membres en la seua missió de defensa i protecció dels drets i llibertats públiques». Les primeres concessions de Creus individuals al Mèrit Policial de la Generalitat amb Distintiu Roig «pel valor demostrat en una difícil situació amb alt risc personal» foren atorgades el 13 d’abril de 2007 a onze membres del cos policial.

Han tingut l’honor d’exercir la direcció com a cap del Cos de la Policia Local d’Alzira en els seus quasi 150 anys d’història: Fco. Costas Gregori (1874), Amador Camacho Cano (1878), Bernardo Selfa Bas (1883), Agustín Serra Roca (-1906), Salvador Armengol Villalba (1906), Antonio Cloquell Estrells (1923), Enrique Gimeno Ferrandis (1928), Salvador Soria Navarro (1931 i 1937), Pascual Chordà Gay (1933, 1936 i 1939), Adalberto Asins Alfonso (1935), Luis Pérez Enguix (1939), Agustín Casanoves Carbonell (1940), Eduardo González Ferrer (1947 i 1978), Manuel Pérez Royo (1964), Ramón López Burgos (1965), Manuel Rubio y Díaz-Carrasco (1978), Mariano Alfonso Alfonso (1982), Miguel Ángel Andrés Andrés (1987) i Jorge Iglesias Pozo (des de l’any 2004).

* Membres de la Policia Local d’Alzira.

Imatges per a la història. 1 Integrants del cos de Policia Urbana d’Alzira en 1935.

2 Secció Motorista de Trànsit en 1966 F

3 Integrants de la Secció Motorista en l’any 1996. F

Obres de construcció de la nova central de policía en una foto de 2017. Dalt, antiga placa metàlica ja en desús.

Tres agents a la porta de la central actual, ubicada al carrer Sant Roc, en una imatge d’esta setmana.

Dependències que actualment ocupa la Policia Local. F

El comissari en cap Jorge Iglesias amb els membres del cos que l’any 2007 reberen la Creu al Mèrit Policial. En la imatge inferior, agents femenines de la Policia Local (2006). F

Compartir el artículo

stats