Levante-EMV

Levante-EMV

Contenido exclusivo para suscriptores digitales

Tribuna

En homenatge a miki vuckovic

En homenatge a miki vuckovic

Dilluns 19 de febrer de 2007. 21 hores al Pavelló Municipal de la Font de Sant Lluís «La Fonteta». Jesús Villarreal, director de marketing i cap de premsa del Pamesa València, em comunica que no ens pot acompanyar a Alzira a Ribera Televisió per a l’entrevista que tenia acordada amb Miki Vukovic dins del programa «Últim Minut» que presentava i dirigia el bon amic Pascual Garcia, doncs eixa nit tenia la presentació del nou president, Manuel Llorente, als treballadors i cos tècnic del Pamesa València, uns anys més avant València Bàsket.

Així que Miki i un servidor de vostès, després de les oportunes presentacions, agafem el camí cap a Alzira. Jo era conscient de la gran figura del bàsquet mundial que tenia al seient de l’acompanyant en el meu cotxe, un enginyer de mines de l’antiga Iugoslàvia, entrenador de la selecció nacional femenina del seu país i medalla de plata al Campionat del Món de Malàisia-90 i medalla de bronze amb eixa mateixa selecció a la Universiada de Kobe-85 i grandíssim entrenador del mític Dorna Godella 1990-95, València Bàsket 1995-2000 i ja en la vessant dels despatxos, Director Esportiu en Ros Casares 2001-02 i Director Esportiu en València Bàsket 2005-09.

En aquest article em vull centrar en la conversa que vàrem mantenir en el viatge València-Alzira-València i com que l’entrevista foumemorable, en paraules de companys meus, i va tenir molta repercussió en tot el món esportiu de La Ribera, ara voldria comentar-vos la capacitat oratòria i de seducció del gran Miki Vukovic. Al dir-li que jo era professor en actiu i donava classes en un col·legi d’Alginet, passàrem a comentar la seva formació acadèmica i entrarem en detalls de les instal·lacions esportives en els col·legis i instituts de València i del seu país, eixa nit vaig comprendre perquè apareixen tants jugadors com Drazen Petrovic, Toni Kukoc, Dino Radja, Vlado Divac, Zoran Savic i tota la gran generació de jugadors de l’antiga Iugoslàvia. La millor anècdota de tota la llarga conversa és quan em va explicar que en el campionat mundial femení de Malàisia-90 estaven preparant la gran final i els entrenaments eren a porta tancada, Miki no les tenia totes i va notar que darrere d’un pilar hi havia algú amagat, de seguida va sospitar qui era i va fer parar l’entrenament, es va arrimar a poc a poc a la zona on estava l’intrús i va dir més o menys: «Va, coronel, ix d’ahí que t’he pillat», sabeu qui era el coronel?, doncs era un dels millors entrenadors del món i conegut també, a més de coronel, com el «Zorro plateado», el seu nom Alexander Gomelski, volia saber com Miki Vukovic preparava eixa gran final. I això que no s’enfrontaven entre ells, com ja ho havien fet en altres ocasions. Eixa final Iugoslàvia la va perdre front Estats Units per 88-78.

No vaig a entrar en els grans èxits esportius, lligues nacionals i primera Copa d’Europa Femenina per al bàsquet espanyol amb Dorna Godella i la Copa del Rei amb Pamesa València de l’any 1998 a Valladolid, sent l’únic equip debutant en una fase final en guanyar el títol, molts mitjans informatius ja han explicat suficientment les temporades de Miki Vukovic amb Dorna Godella i Pamesa València. Finalment voldria comentar altres aspectes de la llarga conversa amb Miki aquella nit i és que vivia molt a gust en Godella, fent vida de poble, el cafenet i la partida de xamelo amb els amics en el bar de sempre i com era una persona molt intel·ligent quan li explicaren el reglament del truc, el va comprendre de seguida i alternaven partides de xamelo amb el dòmino amb boniques partides de truc amb la baralla, jo l’interrogava si sabia envidar i sabia tirar la falta i ell molt irònicament em deia com un serbi guanyava moltes partides de truc a amics valencians. Algunes vegades ha vingut per Alginet amb l’equip del seu fill, Igor Vukovic és l’entrenador del C. B. Tavernes Blanques, i hem compartit l’actualitat del món del bàsquet i els dos recordàvem la nit on jo, Alfons Juan, passí a formar part de la seva nombrosíssima llista d’amistats.

Gràcies Miki Vukovic per les recomanacions i consells que em donares respecte al món periodístic del bàsquet.

Compartir el artículo

stats