Ara fa uns dies, sortia la notícia de l’inici dels treballs de regeneració del riu Magre a Carlet. Aquests han sigut projectats i coordinats, pel personal de la Confederació Hidrogràfica del Xúquer (CHX), l’administració competent. L’Ajuntament s’ha compromès a vetlar pel manteniment de la intervenció. Fins ací, podria semblar meravellós, però sent que no és així.
En primer lloc, em presente: vaig finalitzar els estudis d’arquitectura (2017) amb un projecte que consistia, a banda del disseny d’un edifici que havia de ser la seu des d’on coordinar l’Estratègia de Regeneració del riu, en la implementació d’una nova figura d’ordenació i gestió. Així, utilitzava el concepte de territori fluvial, descrit pels professors A. Ollero, A. Ibisate i J. Elso en la primera nota tècnica del CIREF (Centre Ibèric de Restauració Fluvial) l’any 2010, per identificar els espais del riu i adaptar-los a les dinàmiques fluvials. A més d’intentar millorar la gestió actual que el Domini Públic Hidràulic fa d’aquests espais, per tractar-los històricament com a meres canalitzacions d’aigua. Cal recordar, que el Magre és un riu amb un cabal escàs i intermitent, en general. I que jo era un estudiant motivat, ja que tot allò només eren excuses per aproximar-me i conèixer millor el Riu.
L’Ajuntament, temps després i per agafar el testimoni dels pressupostos participatius de 2017, va encarregar a la cooperativa d’arquitectura on treballava, l’Estudi de Viabilitat del Parc del Magre, just al mateix tram. Un dels punts forts de l’estudi i una de les seues particularitats, consistia en el tractament i subdivisió del territori fluvial en tres franges diferenciades a l’espai entre ponts (el del ferrocarril i el de la Carretera la Creu Negra). Una primera, corresponent a l’eix del riu, espai de flux principal i primeres cotes d’inundació, que anomenàvem Bosc de Ribera. Una segona franja, on els usos s’adapten a la proximitat i cura pel medi fluvial, i que en aquest cas, va del carrer Major al mur del Malecó incloent-los. Tot i que urbana, és reconeix ací, com des del pati d’algunes cases i les portelles dels corrals, s’ha guanyat espai al riu. Per últim, una franja de protecció i filtre, que anomenàvem Parc de Ribera, amb usos compatibles amb la inundabilitat, i condicionada pel fet de formar part de l’àmbit fluvial de competència supramunicipal.
Continuem, per fer front a l’oblit. Entre moltes altres accions i treball de molta gent, es va aconseguir que el riu Magre tornara a ser el protagonista. Es va realitzar una PNL (proposta no de Llei) a les Corts Valencianes, signada per incitar les polítiques del Govern cap a la millora del riu. Vam rebre la visita del Director General de l’Aigua i el cap d’infraestructures hidràuliques urbanes, que van decidir fer una inversió de 100.000 euros per a la realització de l’Estudi hidràulic i hidrològic del tram. Tot, per poder avaluar la implementació de les franges de gestió i protecció abans definides. Desconec on para eixa inversió, però la vida continua.
Després, la Comissaria d’Aigües (CHX) va mostrar el seu interès pel projecte del Magre a Carlet, fent una visita institucional per avaluar de primera mà l’àmbit i conèixer l’administració local. Això, derivà en una altra visita tècnica amb personal de diferents departaments, per establir les bases i objectius d’aquest projecte de restauració que ens (pre)ocupa. Eixe dia, ja va sorgir el debat al respecte de la desconnexió i incomprensió social d’aquests projectes.
Es a dir i fins ací, el riu Magre ha sigut oblidat i maltractat sistemàticament, però menys últimament. A l’exposició «El Magre, el riu del meu poble» (2018) es feia una mostra d’algunes d’eixes pressions i agressions a les quals es troba fortament sotmès. Tot i això, hi ha veus que s’enlairen en contra de la retirada dels eucaliptus. S’entenen. Tot i que no tots els arguments. Especialment el de «han estat ahí de tota la vida», que com mostràrem a l’Estudi de Viabilitat amb imatges dels anys 70, no és així. Eixos arbres, no tenen més de quaranta anys, i els plantà la Conselleria de Medi Ambient per al seu aprofitament forestal. D’errades totes en cometem, possiblement aquesta restauració ho siga a ulls futurs, qui sap. El que sembla, és que tractarà de recuperar l’espai perdut del riu. Amb la confiança, de que sabrà reconfigurar-se i adaptar-se favorablement a la nova realitat.
Perquè d’això és del que es tracta ara. Protegir i alliberar el riu de totes les agressions, des de l’àmbit territorial a l’imaginari col·lectiu, passant pel règim hídric. Canviar i ajustar la mirada, per millorar el seu funcionament i aconseguir la desitjada i veritable restauració. Caldrà valentia i treball, més enllà de l’enginyeria i el planejament. Aquesta intervenció serà bona, però insuficient. Malauradament, l’Ajuntament amb recursos (humans i logístics) limitats, no podrà fer front al manteniment si no fa alguna cosa extraordinària. Per sort, encara hi ha temps per organitzar-se i continuar tota aquesta feinada que ve fent-se pel Magre.
Iniciatives polítiques com la Taula pel Magre amb activitats com la Ruta pel Magre, o el treball de seguiment d’aus que ve fent el col·lectiu Anoktua al Meandre del Magre, aigües amunt dels assuts de Carlet, són fonamentals per a la valoració i recuperació del riu. El riu és cosa de totes, i en ell, amb la seua millora, ens va la salut. Tenim davant l’oportunitat per millorar la qualitat de vida de tota la població.
