Suscríbete

Contenido exclusivo para suscriptores digitales

Necrològica

Una vida dedicada a ajudar als altres

Juan Matoses . a.r.ovira

Juan Matoses . a.r.ovira

Sacerdot de vocació i de convicció, Juan Matoses va entregar la seua vida a complir els preceptes de manera exemplar. Des de novembre de 1968, va estar en diferents destins, com Venta de Moro, amb els llocs de Jaraguas, Casas de Pradas, las Monjas i Los Marcos, passant en 1970 a la parròquia de Jesús Obrero en el Port de Sagunt. Entre 1982 i 1995 va estar destinat a Navalón, pedania d’Enguera, on va conèixer a Enrique Masià, en aquells anys retor de dita població. En tots els seus destins va destacar per la seua senzillesa i per l’entrega ferma als seus feligresos.

En Alzira, sense ell voler-ho, es va donar a conèixer a tota la ciutadania amb motiu del devastador Huracà Mig que assolà a finals d’octubre de 1998 Hondures, on es trobava de missioner en la Parròquia de San José Obrero de Tegucigalpa, amb 62 anys i una salut delicada. La tragèdia va complicar encara més la situació a Tegucigalpa, obligant-lo a eixir del seu silenci per a reclamar ajuda per a les víctimes. Des d’allí va coordinar totes les ajudes que, generosament amics i coneguts, li feren arribar.

En desembre, l’Ajuntament d’Alzira, li va concedir en reconeixement a la seua labor humanitària, la Insígnia d’Or, la qual va rebre en representació el seu germà Rafael, ja que Juan Antonio no va abandonar als seus feligresos damnificats per l’huracà. Pot ser que sols el recordem per aixó, però el seu paper en Alzira va ser molt destacat i cal recordar-ho.

El vaig conèixer en 1977, amb motiu de les obres que estaven fent-se en un solar de la Plaça del Carbó, on van aparèixer restes ceràmics d’època islàmica. Des d’eixe moment va exercir de mentor en la meua inquietud per la història local. Baix la seua tutela ens reunirem un grup d’amics, entre els que es trobaven Asun Perepérez, Conxa Barroso, Francisco Arbona, Lola llavador, Pepe Aparicio, Mª. Ángeles Pelufo, Jordi Vila i el seu nebot Rafa Matoses. Es van propiciar les excavacions de la Muntanya Assolada i al Col·legi Julio Tena; començaren les campanyes de replega de material etnològic, casa per casa, per tal de disposar d’un fons per a constituir un museu local, fent la primera mostra expositiva en les Escoles Pies, entre juliol i el setembre de 1982. Des d’eixe mateix any i fins el 1995 va estar destinat com a retor de la parròquia de Nuestra Sra. de Belén en Navalón. Com a persona inquieta per a ajudar als demés, en 1995 no s’ho pensà, es va anar voluntàriament a Hondures, d’on tornà després d’una gran llavor missionera forçat per motius de salut.

A vegades ens visitava al Museu recordant projectes i somnis no exempts de dificultats, i com no, es sentia satisfet per haver segut un membre més dels que participaren en la seua creació, quan en realitat va ser, en el moment precís, la persona més influent, junt a altres no menys memorables com Antonio Martínez, Norbert Blasco i Jesús E. Hernández.

Una de les seues passions va ser la ceràmica, on va mostrar les seues habilitats en la reproducció de motius tradicionals valencians dels segles XVIII i XIX. En el carrer Reis Catòlics va obrir temporalment la botiga «Els Artesans». Al MUMA podem observar algunes obres molt representatives del seu bon fer artístic en el plafó ceràmic dedicat a Sant Antoni Abad, donat per ell, al Martiri de Sant Bernat i de les germanetes, i dos peces més que representen oficis.

Alzira deu molt a este alzireny que ha dedicat la seua vida a ajudar a uns i a altres, tant ací com a l’altre costat de l’Atlàntic, un mèrit del que no tots poden alardejar, i ell que si podia, ho va silenciar com a bona mostra de la seua humilitat i gran humanitat.

Compartir el artículo

stats