30% DTO ANUAL 24,49€/año

Contenido exclusivo para suscriptores digitales

La Tribuna del Diumenge

la veu oblidada del ‘timbaler’ de l’Alcúdia

la veu oblidada del ‘timbaler’ de l’Alcúdia

la veu oblidada del ‘timbaler’ de l’Alcúdia

Sovint em pregunten per què, com a investigador, he mostrat sempre una predilecció especial pels personatges subterranis, per emprar una terminologia d’arrel fusteriana. Reconec que les primeres voltes que m’ho preguntaren no sabia exactament què respondre, si bé, amb el temps, cada vegada tinc més clares les raons que m’han portat a fer-ho.

La primera i fonamental, perquè sense la concurrència dels personatges aparentment secundaris, difícilment s’entendrien els guanys dels personatges principals. I, la segona, i encara més imprescindible, perquè les vivències particulars esdevenen claus per a entendre els èxits col·lectius.

Si això és així, amb caràcter general, encara ho és més si ens circumscrivim a la recuperació i la defensa de les nostres senyes d’identitat, quasi sempre considerades com una ars menor, des del punt de vista historiogràfic.

Després de dècades d’exercici periodístic i d’incursions acadèmiques en el món de la història més recent, us puc confirmar que a cada poble, a cada comarca i a cada indret del nostre país tenim personatges que, pel fet viure allunyats dels cercles capitalins de cultura, han passat desapercebuts per a la gran història.

Quantes voltes he sentit dir, per part d’alguns, que aquest o aquell altre personatge són localistes, que no tenen entitat per a meréixer ser reconeguts! Sense reparar en cap moment, que el que fa localista un personatge, un fet o una actitud, no és l’àmbit on es produeix o on viu sinó la mirada amb què ens hi atansem.

Això és el que vaig voler demostrar al seu dia amb un personatge com Josep Lluís Bausset en la meua biografia «Converses amb l’home subterrani» i el que crec que també els ocorre a altres personatges com el malaguanyat Innocenci Signes, un valencianista de pedra picada com ell, que, malgrat morir molt jove, als 46 anys, va tindre un protagonisme destacat al món del valencianisme d’abans i després de guerra.

Fa uns anys, i a propòsit d’un article acadèmic que vaig fer a l’entorn de l’Associació Protectora de l’Ensenyança Valenciana, ja vaig deixar constància del protagonisme d’Innocenci Signes com a corresponsal i difusor de les idees innovadores d’aquesta entitat valencianista. Un protagonisme que, anys més tard, també tindria com a impulsor, juntament amb Bausset i altres valencianistes, de l’Associació Valencianista La Senyera, en plena República.

Però, a banda de l’Innocenci Signes civíc i polític, hi havia també l’autor, el literat, amb una fecunda obra poètica i teatral. És aquesta, potser, la dimensió que en l’àmbit local de l’Alcúdia, tingué, al seu dia, un cert reconeixement, sobretot arran de l’estrena dels parlaments dels personatges de l’Entrà de la Mare de Déu de l’Oreto en plena postguerra. Amb un valencià, que tant des del punt de vista de la normativa com de la dignificació de la llengua, emergia com un esclat d’esperança enmig d’una dictadura que menystenia la nostra llengua i la prohibia.

En plena postguerra, Innocenci Signes fou, juntament amb Bausset, una de les persones que amb més determinació i convicció lluitaren per ensenyar la nostra llengua d’una manera no reglada. De Bausset, ja vaig deixar dit que ho feia a sa casa, de manera clandestina, amb una pissarra sobre dues cadires. En el cas d’Innocenci Signes, a la botiga que regentava a la plaça de Pelegrí de Montagut. Quantes voltes vaig sentir dir-li a mon pare l’interés que sempre posava per comboiar-lo perquè anara a fer-li classes. Amb només deu anyets, i en tornar de l’horta de treballar amb l’haca, mon pare solia acudir a la botiga de Teixits Signes perquè el tio Innocenci li fera classes.

Al seu magisteri per l’ensenyament de la llengua, Signes sumava un caràcter apassionat i «entremetent», com em deia mon pare, que el portà a compondre nombrosos poemaris, sainets i obres com «El Timbaler de l’Alcúdia» i tantes altres obres de teatre que arribaren a ser estrenades fins i tot a Barcelona. Autor d’un bon grapat de llibrets de falla, guions radiofònics i guardonat en diversos certàmens literaris, Innocenci Signes encarna la figura de l’autor autodidacta, del valencianista compromés que, a pesar de les circumstàncies i dels entrebancs, va conrear la llengua i la va elevar com a llengua de cultura.

El passat 12 d’abril es compliren 62 anys del decés d’un d’aquells homes que Fuster qualificava de subterranis, però sense els quals no podríem entendre la pervivència de la nostra llengua i la nostra cultura. No cal dir que l’Alcúdia, el seu poble d’adopció, té contret amb ell un deure de gratitud, com un dels seus fills més il·lustres.

Compartir el artículo

stats