L’Assemblea d’Història de la Ribera compleix la 19ena edició des que començara allà pel 1980 a Sueca. Què ha aportat esta reunió al coneixement de la comarca?
A les darreries dels setanta la historiografia valenciana se centrava a investigar la macrohistòria, especialment els grans fets que conformaven l’evolució del nostre territori, des de les investigacions arqueològiques i la prehistòria fins a la societat actual, en les arts es veien els principals autors i molt escassament s’estudiaven els fets locals del nostre territori. Uns joves historiadors, com Antoni Furió, Josep Antoni Domingo i Borràs o Francesc Torres Faus, entre altres, amb l’indiscutible impuls de Joan Fuster, van iniciar les primeres assemblees amb un objectiu clar de posar en valor la història local, sense cap prejudici que fora una història menor, ben al contrari, com a mesura per a entendre millor el nostre passat i resoldre les carències que contenia la història tradicional. Les primeres assembles van permetre difondre la investigació en diferents indrets centrats en els pobles de la Ribera del Xúquer i estudiar els senyorius, la germania, les epidèmies, la fiscalitat, la conflictivitat social, la demografia, la producció agrària, etc., de moltes poblacions de la Ribera. A partir de l’assemblea de 1993, celebrada a Alzira, s’estableix un tema monogràfic com a base central de cada assemblea, i es va mantindre la secció miscel·lània per a difondre tot tipus d’estudis realitzats pels investigadors. Si a Alzira es va tractar la qüestió de l’aigua, les xarxes i els sistemes d’irrigació a la Ribera del Xúquer; a Cullera els castells, les torres i les fortificacions i a Antella la problemàtica de les riuades i les inundacions, per citar uns exemples, a Alberic tractarem el nostre patrimoni immaterial, com les festes i la cultura popular. Tot això ha permés un grau alt de coneixement de la comarca de la Ribera.
Per què continua sent necessària la investigació de la Història al present?
El coneixement del nostre passat avança segons les necessitats de la nostra societat actual. Cal tindre present que estudiem el passat per a entendre el present, per a saber d’on venim i per a prendre les decisions més correctes en els nostres reptes actuals. Si deixàrem d’investigar la història de la nostra comarca altres històries, bé a nivell estatal o bé de les diferents autonomies, plantejarien els seus reptes de coneixement que no necessàriament coincidirien amb els nostres, i podrien distorsionar la interpretació de la nostra realitat. Necessitem estudiar contínuament el nostre passat perquè els nostres dubtes en entendre el present evolucionen, indubtablement, al llarg del temps.
Quina és la salut de l’Assemblea?
Des de la primera edició del 1980 l’assemblea s’ha reunit amb una periodicitat diversa, amb una freqüència, en este segle, de dos anys. La COVID-19 ens ha obligat a trencar esta periodicitat i, si bé calia reunir-se el 2020 i celebrar els 40 anys d’assemblees, hem decidit ajornar-la a enguany per raons òbvies. La salut de l’assemblea s’evidencia no sols per la continuada participació dels investigadors, sinó perquè ja tenim previst que després de celebrar la d’Alberic, el 5, 6 i 7 de novembre, se’n celebraran de noves en altres municipis riberencs que estan interessats.
Quins treballs o propostes alternatives s’estan aplicant en el cas de l’Assemblea d’Alberic?
L’Assemblea d’Història de la Ribera d’Alberic ha designat com a tema monogràfic el patrimoni immaterial, com poden ser les festes, que tanta importància han tingut en les nostres poblacions al llarg de la història, o les tècniques agrícoles i artesanals tradicionals, els aprofitaments específics dels paisatges naturals o la gestió dels béns comunals, i inclús la gastronomia. A més de les sessions del congrés estem treballant en dues exposicions, una per a posar en valor el tema monogràfic, especialment sobre les festes a la Ribera (cal recordar que en tenim una declarada Patrimoni de la Humanitat, la Mare de Déu de la Salut d’Algemesí), i una altra per a commemorar els 40/41 anys de l’Assemblea.
La reunió d’investigadors de la Ribera és una de les poques que existeix amb estes circumstàncies i amb esta longevitat? Quin és el secret?
Si bé en altres comarques valencianes s’han fet reunions científiques d’historiadores i historiadors, és cert que la de la Ribera ha consolidat una continuïtat envejable i fructífera. Un primer valor a tindre en compte en l’èxit en el temps de les diferents assemblees és la figura del secretari local i de la comissió local que treballen no sols perquè l’assemblea siga un èxit organitzatiu, sinó també perquè els resultats estiguen visibles amb l’edició de les actes, un procés també molt laboriós que continua després de l’assemblea. Actualment encara veiem com hi ha secretaris locals d’assemblees anteriors ultimant els tràmits de les edicions dels monogràfics o de les miscel·lànies, arreplegant i supervisant els manuscrits que els autors envien finalment, amb alguns canvis com a conseqüència del debat assembleari. L’altre secret de l’èxit és el tipus d’organització. Hi ha un secretariat permanent format pels secretaris locals de les assemblees realitzades que es reuneix per a resoldre qüestions relacionades amb l’assemblea en curs o amb les que en un futur es faran. I finalment està l’acollida dels ajuntaments que patrocinen les assembles i que faciliten la infraestructura i financen les despeses perquè els assembleistes desenvolupen la seua tasca amb èxit. L’edició de les actes en editorials tan prestigioses com la Universitat de València o la Diputació, en la col·lecció Alfons el Magnànim, també contribueix a l’èxit de la continuïtat, ja que els assembleistes veuen recompensat el seu esforç.
L’objectiu de l’Assemblea és investigar que s’ha produït com a accions de valor immaterial. Què hi ha per descobrir a la Ribera?
El patrimoni immaterial és un dels grans oblidats per la historiografia, i pot ser per diferents raons. Un motiu és el poc valor que s’ha donat a les activitats que organitza la comunitat local per a la realització d’una festa, quan és un dels aspectes de cohesió social més importants i també de les manifestacions ideològiques populars més rellevants. No són el mateix les festes paganes d’època romana, que les festes cristianes de les èpoques posteriors, o les festes més lúdiques recents. Totes elles, en la seua organització i en les seues manifestacions reflectixen una visió de la societat. Un altre motiu pot ser la dificultat de trobar manifestacions o vestigis visuals (en la prehistòria o en períodes posteriors) i de trobar documentació escrita als arxius que es relacionen amb este tipus de patrimoni immaterial. Però hi ha molt a descobrir a cada poble de la Ribera, i des de les troballes arqueològiques fins als documents escrits podem investigar les festes de la Ribera. També podem indagar sobre les pràctiques agràries o artesanals o, des del punt de vista geogràfic, com hem fet ús del nostre paisatge natural.
