Suscríbete

Contenido exclusivo para suscriptores digitales

Els incendis que vindran

Arriba l’estiu. A l’equip de Medi XXI GSA ho notem perquè, a banda de la feina habitual associada a preparar la campanya estival (formació, jornades, planificació...), totes les setmanes algun mitjà de comunicació ens contacta per parlar d’incendis forestals. Ja saben, allò de Santa Bàrbara i els trons. Volen bola de cristall. Què passarà? Hi haurà molts incendis enguany? Quin paper juga el canvi climàtic? Se fa prou prevenció? Cada any, el mateix... Així que, anem allà, parlem d’incendis al 2021. Miren, les comarques valencianes tenen una superfície d’uns 2,33 milions d’hectàrees. En 1990, la superfície forestal era 1,17 milions d’hectàrees. Actualment, eixa superfície forestal és de 1,29 milions d’hectàrees. En els darrers 30 anys hem guanyat superfície forestal de forma sostinguda (que no sostenible). Més del 56% del nostre territori és forestal. I va en augment. Sorpresos? És fàcil d’explicar: en la mesura en la que les persones s’han replegat a les ciutats i han abandonat la seua activitat al món rural, la natura, ha fet camí. Cada camp que s’abandona, cada explotació ramadera extensiva que deixa de funcionar, és un pas endavant dels incendis que vindran, i és una de les principals causes estructurals dels Grans Incendis Forestals (aquells que superen les 500 hectàrees). Però no l’única.

Altra dada significativa: el 55% de la superfície forestal, és privada. Hi ha un 39% públic, i un 6% que no se sap ni de qui és. La Generalitat Valenciana «gestiona» (fa el que pot amb un paupèrrim pressupost) 429.000 hectàrees (302.000 a València, 62.000 a Castelló, i 65.000 a Alacant). La superfície forestal que no és directament responsabilitat de la Generalitat constitueix pràcticament dos terços del terreny forestal valencià (865.000 ha). La teoria diu que en aquests terrenys la gestió forestal la realitza directament el propietari i està tutelada per l’Administració... però, la realitat diu una cosa diferent... La realitat diu que de 1,29 milions d’hectàrees forestals valencianes solament 168.000 (poc més del 12%) tenen aprovat un pla tècnic de gestió forestal. Faltaria saber el seu estat d’aplicació. És a dir, no tenim plans de gestió definits sobre més d’un milió d’hectàrees del nostre territori. I recordem: la superfície forestal, malgrat els incendis, va en augment. Més dades objectives: Els deu anys més càlids al territori valencià, segons l’Agència Estatal de Meteorologia, ordenats de major a menor, són: 2014, 2020, 2015, 2017, 2016, 2006, 1994, 2011, 2009 i 1961. Però és important ressaltar un fet: els 5 anys més càlids s’han registrat tots a partir de 2014 i huit són del segle XXI.

No cal ser expert en matèria forestal per a entendre que més superfície forestal, una gestió insuficient o inexistent, i un clima aparentment cada vegada més càlid i sec als estius, implica, necessàriament, un increment general del risc de incendis forestals. Entre 2010 i 2020, segons dades de la Generalitat Valenciana, es van produir 3.968 incendis (360 incendis /any) que cremaren 86.974,98 hectàrees (de les que un 67,77% volaren en un sol estiu, el de 2012). Què significa això? Doncs que podem tindre anys molt bons, amb pocs incendis, i poca superfície, però si un any es donen les condicions ambientals adients (com el 2012), i el territori està com està, tornarem a perdre desenes de milers d’hectàrees en un estiu, ens tirarem les mans al cap, omplirem les xarxes socials de llaços negres, i roda i volta, el burro, a l’era... Entre 2010 i 2020 hem tingut 20 Grans Incendis Forestals. És a dir, sobre un total de 3.968 incendis, solament un 0,5% es van fer grans. Això parla molt bé dels Serveis d’Emergències, que en el 99,5% dels casos apaguen el foc molt ràpidament. Però, eixos 20 Grans Incendis Forestals cremaren 77.807,49 hectàrees (un 89,5% del total de superfície cremada en tota la dècada...). Per donar una dada comparativa, entre 1999 i 2009, els Grans Incendis Forestals foren 15 i cremaren 25.854,79 hectàrees (un 61,5% del total de superfície afectada). Pocs dies, normalment molt complicats meteorològicament, grans danys en un territori estructuralment favorable al foc per falta de gestió. Com poden comprovar, pocs incendis són responsables de la gran majoria de les pèrdues ambientals, socials i econòmiques.

Amb estes dades, m’agradaria ressaltar la importància de recordar d’on venim, i pensar cap on volem anar. Vivim en un paisatge que ha cremat, que crema i que cremarà perquè el foc forma part natural dels ecosistemes mediterranis. I és una realitat que com a societat hem d’assumir. Tenim un veí incòmode que ens visita i ens molesta de tant en tant. Cal assumir-ho i gestionar-ho, com tantes altres coses de la vida. Tenim un problema complex que no accepta solucions simples, ni simplistes. El que ara veiem (en forma d’incendis forestals, per exemple) són símptomes d’una malaltia molt més greu: un model de relació amb el territori basat en la inconsciència i en un «a mi no em mires» davant problemes que són col·lectius. Nosaltres ho anomenem Deixadesa Urbana–Forestal. La fotosíntesi que fan les plantes cada dia transforma l’energia del Sol en biomassa i l’acumula en masses forestals «antinaturals» per una absència de focs de baixa intensitat (al hivern, naturals), herbívors o activitat humana. La Deixadesa Urbana – Forestal, (actitud urbana de desentendre’s dels espais rurals i agroforestals, considerant-los només com un espai d’oci o d’esplai) acaba en Grans Incendis Forestals, emissions de gasos d’efecte hivernacle associades, riuades posteriors afavorides per muntanyes sense vegetació... i tot això, forma part d’un cicle de canvi. Tot allò que quede fora de rang ambiental, canviarà.

Per vacunar-nos contra esta pandèmia ambiental, hem d’emular el que fa la natura. Cremes prescrites en hivern per emular focs naturals de baixa intensitat. Extracció de biomassa residual per emular el que fan els herbívors. Afavorir el retorn al món rural, per emular els paisatges en mosaic agroforestal que prevenen els Grans Incendis... els moderns ho anomenen «Solucions Basades en la Natura» (però ho diuen en anglès, que és més «cool»). Miren, trobar una vacuna en un any era difícil. I s’ha fet. Enviar una nau a Mart, era difícil, i s’ha fet. Som d’una espècie que quan ens hi posem, podem fer coses meravelloses que semblaven impossibles. Els incendis forestals que vindran, i vindran, poden ser més o menys grans en funció de la gestió (o no gestió) que com a societat decidim aplicar. Planificar, invertir, actuar. O en el seu defecte, assumir les conseqüències.

Ens hi posem?

Compartir el artículo

stats