Igual que les persones celebrem els nostres aniversaris, els pobles també tenen dates commemoratives per recordar el seu passat i fomentar la seua cohesió social, ja siga la de la seua fundació, la de concessió de la Carta de Poblament o la de la primera menció documental. En el cas de Guadassuar la data més antiga de què disposem és la de la primera aparició documental, que es remunta al 18 de juliol de 1246 quan Jaume I va dictar una sentència per a resoldre el conflicte violent entre cristians i musulmans en el terme d’Alzira.
L’alqueria de Guadassuar ja existia abans, possiblement va ser fundada al segle XII durant l’etapa d’expansió demogràfica, amb la instal·lació d’un clan familiar berber. Això enllaça amb una de les propostes explicatives del topònim Guadassuar: segons l’arabista Carme Barceló es tractaria d’un topònim col·lectiu. Wādī Sawwār: el riu dels Sawwār (nom de tribu o família). Recordem la variant escrita Guadaçahar de la Carta de Poblament de 1270. També són topònims col·lectius berbers Aurí (alqueria dels Hawwara: al-Hawwariyin) o Benirrabea (alqueria dels fills de Rabia: banī Rabi’a).
Cal tindre en compte que els musulmans batejaven el territori des de la medina, Alzira, i Guadassuar està situat a l’altra part del riu Xúquer. Barceló havia plantejat anteriorment l’etimologia wád aswá: el riu més pla, tal vegada referenciant el fet que el nostre poble ocupa una plana entre el Xúquer i el Magre, abans d’arribar a l’Alcúdia. Els primers arabistes, com el carcaixentí Julià Ribera, s’inclinaven per wādi aswád: el riu negre, però Joan Coromines i altres estudiosos objectaren que en este cas caldria explicar l’absència de l’article al- (hispanoàrab wád al-aswád, com en Guadalaviar (riu Túria), de wādi al-abyád: el riu blanc). Per això, Coromines considera que possiblement es creuaria amb wád aswár: el riu de muralles.
Més recentment altres autors presenten altres alternatives: Abel Soler (2006) a partir de la primera cita de Guadassuar (1246), amb la variant Cudiasuar, proposa un Kudyat Aswān: l’alteró d’Assuan, importat d’Egipte. I Francisco Llácer (2011) s’inclina per un wādi as-sudár: el riu de l’assut, que explicaria també la variant Cudiasuar: l’assut del turó. En efecte, de camí a l’Alcúdia, l’alteró, s’ubica Guadassuar en un altre turonet, prop del riu Sec, on van existir diversos assuts per regar les terres de l’Alcúdia i Guadassuar i d’Algemesí. Tot es resoldrà quan trobem escrit en àrab el nom del poble, i resoldrem quines consonats conté.
Tot este món musulmà, excepte els topònims, desapareixerà una vegada ocupe Jaume I el territori. A partir de la conquesta de València el 1238, la frontera se situarà en el riu Xúquer cap a 1240. La vora esquerra del riu serà ocupada abans que siga lliurada Alzira a Jaume I el 1242, segons el pacte signat amb l’arraix o senyor d’Alzira. Ràpidament començaren les donacions a Aurí, Cabanyes, Fentina, Maranyent, Paranxet… En 1238 l’Alcúdia, amb vassalls musulmans, era donada al noble Pere de Montagut, encara que després de la rebel·lió de 1247 serien expulsats i tornada a repoblar amb cristians (Carta Pobla de 1252).
Eixe és el context en què es produeix la primera aparició escrita del nostre poble, de la qual celebrem enguany el 775 aniversari de Guadassuar.
Jaume I, el 18 de juliol de 1246, signa a Xàtiva un pergamí, conservat a l’Arxiu Municipal d’Alzira, amb una sentència per posar pau entre cristians i musulmans, una vegada consultats els ancians musulmans i els documents presentats pels cristians, on decideix:
1. Que els musulmans recuperen les terres on han entrat els cristians violentament i que recuperen les seues propietats a Alguayepes.
2.Que els cristians, amb documents de donació de terres però sense lloc assignat, s’instal·len en set alqueries del terme d’Alzira: Iegena, Albotayner, Axara, Aurin, Fantina, Cudiasuar et Terrach
