Fa poc més d’un mes la delegada del Govern Central i el president de la Confederació Hidrogràfica del Xúquer, anunciaren, una vegada més, l’inici d’estudis per als propers dos anys, però… ai! novament, sense calendari d’actuacions ni compromisos immediats.
Sabem que de vegades han d’arribar grans catàstrofes perquè es posen en marxa solucions. Les conseqüències de la pantanada del 82 van activar estudis, plans i obres importants. Però, després de vora 40 anys des d’aquella tragèdia, encara queden moltes coses per fer. I l’escenari actual queda lluny d’ésser còmode: vivim a la plana d’inundació del Xúquer i els seus afluents, amb tot el que això suposa. I a més, ja patim el canvi climàtic, que assegura una major freqüència de fenòmens atmosfèrics extrems. Per tot això, no ens queda temps per parar-nos a mirar el cel resignadament: existeixen recursos tècnics suficients per minimitzar els desastres naturals.
En un article d’opinió, Mª Jesús Sánchez explicava que el govern central disposarà d’una important partida de diners dins el Pla de Recuperació Next Generation de l’UE. La Confederació, organisme depenent del govern espanyol, per tant, estarà previsiblement dotada.
Aleshores, si prompte podem saber què fer i existeixen fons per fer-ho, només falta la voluntat política dels governs central i autonòmic per desenvolupar-ho. Perquè precisament en això consisteix la política: establir prioritats. No podem seguir plantejant ampliacions de ports, aeroports i ferrocarrils d’alta velocitat. No podem concebre grans inversions que acceleren el canvi climàtic sense donar solucions al veïnat de Cogullada o de les Basses, que cada any queda indefens davant les trombes d’aigua. No podem entendre com les infraestructures queden inutilitzades per la nefasta gestió dels espais fluvials, estrangulats per traure el màxim aprofitament del territori.
Ningú pot negar la relació de cost-benefici quan es fa una bona gestió del territori i dels nostres rius i barrancs. A més, les inversions no suposen un gran esforç, comparat amb el que podem perdre si ens quedem quiets. Si volem deixar de patir inundacions, hem de buscar-li lloc a l’aigua dins el nostre territori, perquè deixe d’inundar les nostres cases. Diguem-li com vulgueu: basses d’inundació, marjals o aiguamolls, que alleugeren el col·lapse dels barrancs que ens envolten.
Alzira i Carcaixent, no podem deixar d’exigir actuacions immediates que ens protegisquen. Necessitem actuar sobre els barrancs de la Casella i del Barxeta sense deixar al marge altres actuacions de major calat. Necessitem coordinar-nos i confluir. I no podem perdre de vista l’estima pel nostre territori, la mobilitat (especialment la sostenible) i la lluita contra el canvi climàtic.
