Ala cerimònia dels Goya celebrada aquest any a la Comunitat Valenciana, no sé si vau percebre la nostra absència en tot l’acte, m’estic referint per suposat a la música de banda. Les cançons interpretades per Bebe, C. Castaño, Jedet, Leiva, Joaquín Sabina, C. Tangana, Rita Payés i Luz Casal van estar molt bé però, i les nostres bandes de música?
Al llarg del dia moltes bandes van estar a les places de València interpretant música de les pel·lícules de Berlanga, però durant l’acte final de clausura no estàvem. És que no cabíem?, o no estàvem a l’altura dels artistes i la cerimònia representada? Vull pensar el primer.
Si formem part de la cultura valenciana des de finals del segle XIX, si la música és un art indiscutible, si som un dels signes característics d’aquesta Comunitat, on estàvem eixa nit?
Quan Ángela Molina va acomiadar la cerimònia va dir: ¡Viva València! Ahí faltava el nostre granet de sorra, un pasdoble representatiu de les nostres bandes, de la nostra Cultura amb majúscula (i no cultureta de músics de poble, de carrer, que també ho som, per suposat) però eixa nit mereixia alguna cosa més, el pasdoble «València», «Lo cant del valencià»... i perquè no «Paquito el xocolatero».
Els músics valencians, les bandes de música i la Comunitat en general, ens haguérem sentit representats i a la vegada li haguérem donat eixe puntet de valencianisme a l´acte.
Tal i com es pot entreveure amb les meues paraules no estic massa content amb la vessant musical dels Goya d’aquest any. He de dir que encara no he vist la pel·lícula «El buen patrón», que en 10-12 dies com a bon valencià ja se m´haurà passat l’enuig i aniré a veure-la, per suposat, i de segur que m’agradarà molt. Però és una llàstima que no haguem aprofitat una ocasió tan bona per donar-li veu a l’element cultural més gran que tenim, les bandes!
