Levante-EMV

Levante-EMV

Contenido exclusivo para suscriptores digitales

Tradicions i confraries arrelades a la Ribera des de l’època medieval

Les representacions teatrals han anat perdent-se

Imatge del Pas del Poble d’Alzira en una processó de mitjans del segle XX. | ALFONSO ROVIRA

Les arrels de les celebracions de la Setmana Santa cal buscar-les en l’època medieval. De tota manera, a la Ribera, tenim notícies de confraries penitencials a partir dels segles XVI, XVII i sobretot en els segles XVIII i XIX, augmentant durant el segle XX. En Cullera a l’església del Sant Crist, existia una confraria dedicada al Crist de la Sang des de 1546. També a Sueca, hi havia una altra confraria dedicada al Crist de la Sang, fundada en 1611. Aquesta tenia la seu en la Capella del Santíssim Crist de l’Hospital. Alzira, Carcaixent o Alberic entre altres, són també una bona mostra de confraries nascudes i formades en aquests temps avantpassats. Del segle XVII tenim a la ciutat de Carcaixent la fundació de la Confraria del Sant Sepulcre i la Resurrecció del Senyor. Del mateix segle, està documentada la Confraria de Nostra Senyora de la Soledat o la del Descendiment de la Creu. Pel que fa a Alzira, la M. I. Arxiconfraria de Jesús Natzaré i Nostra Senyora del Sufragi té els seus orígens en 1753. La Confraria de l’Oració en l’Hort és de 1761, la qual va ser fundada pel gremi de barreters, sabaters, tintoreres i cordoners. La Real Confraria de la Verge dels Dolors la trobem en documents de 1782. Un any després en 1783, naix la Confraria del Crist de la Columna. La Germandat de Cavallers del Sant Sepulcre té el seu origen al segle XIX. D’aquest mateix segle és la Confraria del Davallament de la Creu, fundada als voltants de 1801. En la mateixa centúria trobem la Confraria del Santíssim Ecce Homo, la qual es va fundar en 1870 i del mateix any la Confraria de la Crucificació.

A Alberic estan documentades unes de les més antigues confraries com són la de l’Oració de Jesús en l’Hort, de la qual apareix documentació ja al segle XVI. La Confraria de la Pietat, la del Sant Sepulcre i la Verge de la Soledat les trobem a partir del segle XVIII. Al segle XIX pertany la Confraria de l’Ecce Homo.

A l’Alcúdia, la Confraria més antiga documentada és la de la Santíssima Verge de la Soledat, datada al segle XVIII. A Algemesí la Confraria de Nostra Senyora de la Soledat és de finals del segle XIX. De principis del segle XX tenim a l’Alcúdia en 1910, la Confraria del Santíssim Crist de la Fe. A Torís la Confraria del Sant Sepulcre naix en 1920 i a Sueca la fundació també de la Confraria del Sant Sepulcre, veu la llum en 1924. Serà després de la guerra civil acabada en 1936, quan comencen a fundar-se en moltes poblacions, noves confraries o a refundar-se altres que havien desaparegut anteriorment.

Espectacles sacres

Una altra manifestació devocional i religiosa per Setmana Santa a la Ribera, era la representació de la Passió Vivent. Lamentablement, aquesta tradició s’ha perdut. De Corbera sabem que al segle XIX i principis del XX, es representava el que eren coneguts com els ‘Passos’. A la partida del Calvari tenia lloc la representació teatral. Característic i únic en aquest poble, era el moment de les temptacions que oferien els dimonis a Jesús. Homes disfressats d’esperits malignes, baixàven en cordes pel campanar de l’església antiga i dansant davant de Jesús pretenien fer-lo caure en temptació.

A Alzira han anat escenificant en els últims anys representacions vivents de la Passió i Mort de Jesucrist com les que varen tindre lloc en 2011 o 2012 a la Muntanyeta del Salvador i també les dels anys posteriors. En aquesta mateixa ciutat, les comunitats neocatecumenals de la Parròquia de la Verge del Lluch, ja havien posat en escena la Passió de Crist al gran teatre amb l’opera roc Jesucrist Superestar.

També a Carcaixent s’ha representat la teatralització de la Passió de Jesús. En 2012, el col·lectiu teatral la Tardor va recuperar aquesta tradició perduda.

Arreglos o dossers molt visitats

Molt típic de la Ribera són els “arreglos” o dossers. A Alberic, les imatges estaven custodiades durant tot un any on vivia el confrare major, quedant així en una habitació de la casa. L’arreglo, estava tot un any i qualsevol veí del poble o foraster el podia visitar. A finals del segle XVIII, s’acabà de construir l’ermita de Santa Bàrbara i algunes de les imatges varen ser traslladades i custodiades en aquest temple. A Alzira els dossers són espectaculars. Amb el pas del temps, d’una senzilla ornamentació s’ha evolucionat a les meravelles que hui en dia admirem. Altres pobles com Tous i Corbera fan també els seus arreglos o dossers posant cura en la confecció d’aquests.Des de fa uns anys, la Confraria del Sant Sepulcre de Sueca, organitza un concurs de dossers. De la mateix manera, Alzira entrega també els seus premis.

Compartir el artículo

stats