Suscríbete

Levante-EMV

Contenido exclusivo para suscriptores digitales

Tribuna

Parem l’intent d’assalt a la integritat del Xúquer

Parem l’intent d’assalt a la integritat del Xúquer

Des de fa uns quants dies els mitjans de comunicació s’han fet ressò de la proposta de la Séquia Reial del Xúquer d’enviar 10 Hm3 anuals d’aigua a Almeria, des del pantà d’Alarcón. Com era d’esperar, per la incoherència i irracionalitat d’eixa proposta, l’associació Xúquer Viu i altres agrupacions interessades en les qüestions del manteniment, ús i distribució de l’aigua del Xúquer han manifestat la seua oposició a tal projecte. També, com igualment es podia esperar, els partits que formen el Consell de la Generalitat.

Independentment de les dades i dels detalls concrets de l’esmentat pla, oferits pels seus autors, de la Comunitat de Regants de la referida Séquia Reial, i la contestació detallada dels oponents, eixa proposta representa una incoherència i un atemptat contra el sentit comú. Una incoherència perquè des de fa molts anys, i en diferents etapes, organitzacions agràries, juntes de comunitats de regants, ajuntaments, partits polítics i altres entitats radicades en la Ribera del Xúquer i zones pròximes han/hem manifestat, amb raons, crec, una clara i contundent oposició a un transvasament Xúquer-Vinalopó des de qualsevol punt anterior a la desembocadura del Xúquer en Cullera, perquè al Xúquer no li sobrava ni li sobra aigua. Postura que, finalment, va tindre èxit, ja que eixe transvasament es va decidir que s’iniciara pràcticament al final del riu, baix de l’assut de la Marquesa (Cullera).

Però ara són els responsables de la major comunitat de regants del Xúquer els que estudien/ projecten transvasar 10 Hm3 a l’any, no a terres alacantines, sinó a Almanzora (Almeria), vora 180 quilòmetres més al sud del Vinalopó i produir una considerable minva al ja prou disminuït cabal del riu Xúquer. Això sí, en este cas, cobrant l’aigua. Al Vinalopó no podia transvasar-se aigua, per «solidaritat» o per repartiment de recursos, des d’abans de la desembocadura del Xúquer, però a Almeria sí, des del pantà d’Alarcón. Però cobrant-la. Negoci pur i dur. Això no té molta explicació, llevat que les raons únicament monetàries es vullguen posar per damunt dels valors mediambientals, de sostenibilitat del curs normal del riu. I és un atemptat contra el sentit comú i contra la mateixa naturalesa, perquè transvasar aigua des d’Alarcón, província de Conca, fins a Almanzora, província d’Almeria, havent altres possibilitats més pròximes al punt d’arribada del transvasament és un contrasentit i una falta de sentit comú, perquè l’aigua, en tot cas, cal prendre-la d’on n’hi haja sobrant, d’on més prop estiga i siga possible i d’on no cause degradació. És deplorable que, com diu Xúquer Viu, «es busque el lucre a través d’un bé públic i de tots». Molts considerem immoral que un bé públic, que es té concedit per a ús social i col·lectiu, es venga com qualsevol mercaderia.

D’altra banda, l’anunci de la retallada del cabal del transvasament Tajo-Segura ha concitat un gran rebuig entre els partits, institucions i organitzacions valencianes, i unió en la resposta. També en el Consell de la Generalitat. En la manifestació d’esta mateixa setmana contra la retallada es trobaven presents dirigents de la majoria de partits parlamentaris, de la patronal i d’altres institucions. La mateixa unió o més es necessita per a fer avortar la referida proposta d’extraure aigua des d’Alarcón per dur-la en venda a Almeria. Parem este intent d’assalt a la integritat del nostre Xúquer, que no li sobra aigua, més aïnes li’n falta.

Compartir el artículo

stats