Es tracta d’una de les fortificacions més importants de la comarca. La seua ubicació, en temps dels musulmans, s’ha d’entendre dins d’un marc més ample de xarxes castrals, que resultaven vitals per a la defensa i l’administració d’un territori, així com per a la protecció dels habitants de les alqueries pròximes. Es localitza a un tossal des d’on es domina una ampla i rica zona agrícola.
Miquel Gómez ha estudiat la fortalesa i assenyala que de l’anàlisi i estudi dels materials arqueològics observats en superfície i dels llenços murals es planteja que durant el període islàmic va haver un hàbitat continuat del lloc i això, segurament, des de finals del període califal, tot i que amb seguretat el lloc fou habitat des del moment almoràvit fins l’almohade, sent en eixe temps quan es construiria la fortalesa tal i com la coneixem ara mateix.
És de planta poligonal, allargada, d’un eix major Nord-Sud, en forma ovalada. El perímetre emmurallat és de 470 metres i s’accedix al seu interior des de llevant. La porta d’entrada és defesa per una gran torre albarrana i el seu mur d’enllaç doble que la unix a la muralla principal. El castell, allargat i estret, s’adequa a l’orografia de la muntanya. Les muralles van buscant les corbes de nivell. La superfície del recinte fortificat és de 0’6 Ha. En el primer nivell de la fortificació es troben els murs de la barbacana, la torre albarrana i l’accés a la porta principal. En el intermedi s’observa el cos de guàrdia, el reciente emmurallat principal i l’albacar i, finalment, estan la celòquia i les estances contigües. És un dels senyals d’identitat més important de la Ribera.
