Els carrers d’Algemesí s’ompliren el dijous de seguidors de Vargas Llosa. No és que eixiren a reivindicar la seua literatura, sinó a defensar la seua concepció de la democràcia, allò de «lo importante de unas elecciones no es que haya libertad, sino votar bien». Sembla que tal peculiar concepció de la participació democràtica és la que tenen els que es manifestaren en contra de la decisió de l’òrgan encarregat d’establir el calendari lectiu a Algemesí. Fins enguany, ningú qüestionava la manera d’establir el calendari, ni l’òrgan que l’establia, ni els motius pels quals l’establia. Però enguany, segons ells, s’ha pres la decisió amb «premeditació i alevosia», ha estat una decisió «sectària» i que «no obeeix a motius estrictament educatius». I què ha canviat? Sols el sentit de la decisió, no la manera de prendre-la. Si la decisió és la que vol el món de la tauromàquia estem davant una decisió meditada i bona, d’abast universal i, sobretot, educativa. Però si és la contrària, eixes persones esdevenen vargallosistes i consideren que el Consell Escolar Municipal no vota bé. Això és el que ens han vingut a dir. I clar, caldrà pressionar-los per a que corregisquen la decisió i voten «bé».
Com a docent em sembla un poc fort tenir que escoltar que el màxim òrgan municipal de representació escolar pren decisions per motius no educatius. Cap docent pot defensar, i no caure-li la cara de vergonya, que parar la tercera setmana de curs responga a un criteri educatiu. Tot el contrari, no hi ha justificació pedagògica possible. Per altra banda, s’acusa al Consell de no intentar una entesa ni buscar un consens. Això sols es pot dir si qui ho diu pensa que existeix una supeditació del Consell a una entitat privada com és la Comissió Taurina. Mai la Comissió ha preguntat i s’ha plantejat quan és millor, per al món educatiu d’Algemesí, ubicar la Setmana de Bous. No he estat jo, sinó gent que estima la tauromàquia, qui fa temps que fa la proposta de canviar les dates per evitar aquests i altres problemes, però l’immobilisme existent en la Setmana de Bous ho impedeix.
I és ací on està l’autèntic problema d’eixes festes: l’immobilisme. I per a mostra un botó. Com han intentat defensar la seua proposta? Publicant una sèrie de vídeos de velles glòries taurines que ni els propis joves que han exhibit darrere de la pancarta sabrien reconèixer. L’olor a pàtxuli t’embafa. En compte d’intentar convèncer a la gent que no veu les coses com ells, el que han fet és tancar-se en el seu món.
El principal problema que tenen no és la decisió del Consell, perquè un any o altre anava a passar, el principal problema és que no volen canviar «el que s’ha fet tota la vida». Però resulta que la vida sí canvia. La tortura animal ja no és acceptada per gran part de la població d’Algemesí, sols una part mínima de l’alumnat participa activament en la Setmana de Bous, la inexistència de recinte firal impedeix portar espectacles musicals de qualitat o allargar la festa entre setmana... Tant ha canviat eixe món que, ni el 10% dels que caben en la plaça, han eixit a manifestar-se. On ha quedat això que Algemesí és taurí? Si Algemesí vol tenir unes festes lúdiques potents, com tenen altres poblacions, deu evolucionar o no en tindrà cap.
Abonar-se a teories conspiranòiques pot estar de moda, però sovint genera distorsions cognitives que et fan desconnectar-te de la realitat. Que un grup de docents intenten ubicar els dies no lectius entre mig dels trimestres és allò més normal i natural. I això, ni més ni menys, és el que ha passat. No hi ha hagut cap contuberni. Que no han tingut en compte altres criteris? I per què havien de tenir-los en compte?
L’economia d’Algemesí no depèn de que es faça classe o no. De fet, caldria preguntar-se fins a quin punt la pròpia dinàmica de la Setmana de Bous no descapitalitza l’economia local. Gran part dels diners que la gent paga van directament i per la via ràpida, fora del poble. Ni les ramaderies, ni els transportistes, ni les quadrilles, ni els artistes són locals o valencians. Vist així, resta més que suma. Amb un altre model de festa, amb festes basades en música de proximitat de grups valencià -fa poc vaig estar en el Xalònia-, amb festes participatives i que atrauen gent, passa tot el contrari.
Vargas Llosa està bé per a llegir-lo, però no per a res més. No és cap secret que no estic a favor de la tauromàquia, però si em permeteu un consell, deixeu al Consell en pau i mireu a veure què podeu fer vosaltres, no els altres, per canviar un model de festa poc ètic i que porta anys anquilosat.
