A la popular muntanyeta suecana, coneguda fins al segle XVII com el turó de Na Molins, s’alça l’ermita dedicada als sants Abdó i Senent, advocats dels llauradors valencians contra les granissades. Segons assenyala Andrés de Sales Ferri la primera referència històrica del culte als benissants a la popular atalaia se sitúa a principis del segle XVII. Diu que va ser entre 1610 i 1613 quan es va bastir l’ermitori a la coneguda com a partida del Cabeçol del Rafol, en el monticle que es localitza enmig de la planícia dels camps d’arròs.
La capella va ser beneïda el 1613 per fra Francesc Garrido. Una inscripció dins del temple recorda el fet. Ja en el segle XVIII els sants eren considerats patrons de la vila. Els suecans s’aclamaven als màrtirs demanant el cessament dels temporals de pluja que posaven en perill les collites. L’ermita va ser restaurada a principis del segle XIX. El 1902 els sants van ser declarats per l’Església patrons secundaris del municipi. Des de l’ermita es comtempla un paisatge que canvia molt al llarg de l’any. «Cap al final de la primavera i l’estiu, mentre creixen les mates d’arròs, s’obri un mosaic verd enlluernador». Ho diu l’amic Paco Tortosa i jo ho subscric. Paisatge que és molt interessant i pintoresc i que cal conéixer i disfrutar.
