El filòleg, lexicògraf i escriptor José Alemany Bolufer, acadèmic de l’Acadèmia Espanyola de la Llengua i de l`Acadèmia Espanyola de la Història, va nàixer a Cullera l’any 1866. Doctor en Filosofia i Lletres, va obtindre la càtedra de Llengua Grega que va exercir en les universitats de Granada i Madrid. El 1890 va casar amb Dolores Selfa. Fruit del matrimoni van ser 14 fills. Reconegut orientalista, va traduir al castellà diferents obres, tant del sànscrit com del àrab. Molts dels seus estudis i investigacions es van editar en publicacions i revistes de prestigi. Entre els llibres dels quals va ser autor destaquem els titulats Gramática de la lengua achagua (1909), Diccionario de la lengua española (1917) Estudio elemental de gramática histórica de la lengua castellana. La geografía de la península ibérica en los textos de los escritores árabes (1921) i La Lengua Aria (1925). Menéndez Pelayo i Menéndez Pidal li van encarregar que iniciara el Diccionario Histórico de la lengua española que es va publicat incomplet el 1933. Alemany, que va defensar la independència de la llengua valenciana respecte al català, va morir en Madrid en 1934. La seua localitat natal el recorda a través d’una placa en la casa on va nàixer, d’un passeig i d’un col·legi que porten el seu nom i d’un senzill monument, amb el seu bust, erigit l’any 1966, obra d’Enrique Torres, restaurat recentment.
Camino al Patrimonio de la Humanidad. La «maerà» exhibe cantera. El pasado fin de semana descendieron casi 30 toneladas de troncos entre la Platja de l’Esgoletja de Sumacàrecer y l’Assut d’Antella. Participaron más de media docena de jóvenes de entre 13 y 17 años. Desde el colectivo que preside Leo Part se muestran optimistas ante la perspectiva de obtener en diciembre el título de la Unesco.
Cesa el conflicto en el PSPV de Alzira. Y será posible gracias a la retirada del candidato oficial. La secretaria general de la agrupación socialista local y concejala del ayuntamiento Isabel Aguilar confirmaba la renuncia de Adrián Sarria, lo que allanará el camino para que el sector crítico, encabezado por la edil Gemma Alós, asuma la dirección del colectivo. Turismo en Cullera. La localidad despide julio con cifras récord de ocupación y augura un lleno este mes de agosto. El temor a las cancelaciones por la coyuntura económica que atravesamos no ha impedido que se haya alcanzado el 100 % durante los fines de semana y casi el 90 % los días laborales.
Pinta mal para el campo. El diario se hace eco del Informe del Sector Agrario Valenciano realizado por la Conselleria de Agricultura que señala que las plagas y el mal tiempo han causado pérdidas de 42 millones de euros en el campo ribereño en un año. Los desperfectos en la comarca representan un 26,2% del total de la Comunitat.El paro que no cesa. Sube en la comarca si bien registra el mejor julio desde la crisis inmobiliaria. La Ribera contabiliza 16.329 desempleados, un 0,3% más que el mes anterior, aunque la cifra se ha reducido un 17,8% en el último año. Durante el mes de julio se registraron 10.626 nuevas alas en la Seguridad Social.
Agrícolas. El Consejo Regulador de la Denominación de Origen Ribera del Xúquer, por boca de su presidente, Cirilo Arnandis, señalaba al diario que el intenso calor elevará a más del 50% la merma en la cosecha del caqui. Las lluvias primaverales, las altas temperaturas que favorecen las plagas y los problemas fitosanitarios lastran la producción prevista. Por la defensa de la propiedad. La policía frustra el intento de una familia por ocupar un chalé en la urbanizacion San Cristóbal de Alberic. Los vecinos detectaron la incursión irregular en una vivienda y alertaron a las autoridades del municipio. Los agentes identificaron a cinco personas de Torrent, entre ellas menores de edad. La localidad ya ha registrado episodios similares, especialmente durante el confinamiento.
Una buena noticia. Está previsto que antes de que acabe el año se inaugure el nuevo retén de la Policía Local de Alzira. El consistorio estima que las obras de la nueva sede, que se localiza en la avenida del Padre Pompilio Tortajada, que comenzaron hace casi seis años y se ha ejecutado por fases, finalizarán en noviembre. Ausencia en las despensas. El banco de alimentos de Carcaixent ha tenido que modificar el contenido de las bolsas que proporciona a las familias más desfavorecidas ante el alza de precios. Se ha renunciado al aceite. Además, los voluntarios detectan un repunte de personas jóvenes.
Guadassuar arranca motores. El Circuit de la Ribera, ubicado en Guadassuar, podría reabrir de nuevo sus puertas tras un año cerrado. El juez ha arrebatado la Declaración de Interés Comunitario a la empresa que lo gestionaba para pagar sus deudas con los propietarios de los terrenos, que verían con buenos ojos realizar una inversión cercana al millón de euros para frenar su deterioro y encontrar una nueva mercantil que quiera explotarlo de nuevo.
Es tracta d’un enclau natural, d’una xicoteta elevació que s’alça a pocs metres del casc urbà. En l’espai s’han operat grans canvis. Abans se diferenciava entre la Muntanyeta, on se localitza l’ermita dedicada a Santa Bàrbara, temple que s’alça al cim, que va ser construït sobre projecte que elaboràl’arquitecte carmelità fra José Alberto Pina, que va ser beneït el 4 de desembre de 1759, i la Muntanyeta Vella, despoblada d’arbres i on es trobaven els sequers, que hui s’anomenen Les Eres. Entre les dos circula el camí del guix. En desaparéixer el conreu de l’arròs els sequers van perdre la seua funció.
En la Muntanyeta, molt visitada pels veïns de la localitat, lloc de reunió de majors i menuts, predominen els pins, les carrasques i les oliveres.
L’ermitori, al qual s’accedix per un pintoresc camí on se situen las estacions del popular Calvari, que està presidit per la imatge de la seua titular, alberga diferents obres artístiques, destacant un Natzaré i una Verge dels Dolors així com diferents passos processonals de la Setmana Santa, tots ells construits després de la contesa nacional. El Diumenge de Rams és el dia per excel·lència d’este lloc gràcies al concurs de l’encisam i als actes que se celebren per la vesprada-nit amb motiu de les celebracions de Setmana Santa.
Són molt populars els versos que li va dedicar el saineter i poeta Vicent Jacinto Pérez: «Des de la sacra mansió,/contemplant esta terreta,/Déu tirà una bendició/ i sorgí la Muntanyeta».
El Magre és un corrent fluvial que naix a la província de Conca i que es fa present en la nostra comarca por Torís. Passa per Montroi i Real, servix de límit amb Montserrat, i continúa por Llombai, Alfarp, Catadau i Carlet, localitats que queden en el seu marge esquerre. Desemboca en el Xúquer després d’un recorregut de 130 kilòmetres. És conegut també com Rambla d’Algemesí. El seu cabal és pobre i de caràcter torrencial. Les seues avingudes han sigut catastròfiques en determinats moments, sobretot en les localitats de Carlet i Algemesí, sent especialment terribles i recordades pels qui les patiren i pels historiadors les que es van registrar en els anys 1517, 1871, 1897, 1919 i 1957.
AMB NOM PROPI Sales Prats
L’activista cultural dins del món de l’art, Sales Prats Gràcia, va nàixer a Sueca l’any 1961. Tot i que va nàixer a la ciutat arrossera la major part de la seua vida ha transcorregut a Alzira. Sales estudià disseny a l’Escola d’Arts Aplicades i Oficis Artístics de València i s’especialitzà en interiorisme. Amant de l’art s’ha especialitzat en comissariar exposicions i mostres al voltant de la pintura i la fotografia i presenta projectes expositius en els que creu. Ha tingut la sort de compartir íntimament i durant anys diferents experiències artístiques envoltada de persones creatives, inquietes i especials que li han aportat coneixements i plaer.
Sales ha comissariat exposicions, entre altres, a l’Espai Claros i al Moret de Sueca, a la Casa de la Cultura d’Alzira, al Centre Museístic de l’antic Hospital de Sant Marc de Gandia, a la Casa de l’Ensenyança de Cullera, a la Sala d’exposicions Toni el Fuster d’Altea, al Centre Cultural La Marina i Muntanya de Santa Bàrbara de El Puig de Santa Maria i al Sporting Club Russafa de València.
Entre els seus artistes cal destacar al fotògraf José Plaza,i als pintors Rafa del Corral, Carmen García Gordillo, Carmen Signes, Ada Sinache, Elena Martí i Eva Ripoll.
Ara mateix i fins a l’11 de setembre presenta al castell de Cullera la mostra «5 Dones a la Torre Blanca» amb obra de Carmen García, Inma Coll, Amparo Noguera, Françoise Bracke i Celia Kettle, una exposició que cal visitar i gaudir.
El territori
