Tal dia com hui, festivitat de la Mare de Déu, de 1922 predicava la festa major de la Moreneta en l’antic ermitori de la Muntanyeta del Salvador el pare escolapi Pompili Tortajada Sancho. El religiós, que es va guanyar ben prompte -tant per les seues qualitats docents con per les humanes- l’estima dels alzirenys, va retraure, en el transcurs de la seua homilía la vergonya de què una ciutat com Alzira, llavors la principal de la província en nombre d’habitants i riquesa, tinguera en tan lamentable estat l’ermitori que acollia a la seua patrona.
En acabar la celebració religiosa, dos de les assistents van comentar el sermó i decidiren posar remei. Una va ser Josefina Piera Rosario, dona molt culta, i l’altra Maria Ferrer Figueras, també molt devota de la Mare de Déu. Les dos van convéncer al seu pare, el metge Lisardo Piera Azorín, i al seu marit, el notari Ignacio Zaballos Sánchez, respectivament, per tal que la homilía no caiguera en sac trencat.
D’aquella iniciativa i de l’esforç d’un grup de persones, entre les quals cal destacar als sacerdots alzirenys José Maria Parra, Bernardo Mascarell i Jaime Pascual Rius, i a Bernardo Peris, Juan Fuertes, Carlos Llinares, Rafael Presencia, Marino Gómez, Salvador Carreres, Emilio Sales, Salvador Sanjuán i Juan Gomis, entre altres, feren possible la construcció d’un temple digne de la capital de comarca i de la seua patrona. Donatius i el recolzament entusiasta de les autoritats locals del moment, especiament dels alcaldes Faustino Blasco i Baldomero Juan Pardo, permeteren que el 7 de juliol de 1927, l’aleshores arquebisbe, Prudencio Melo, beneïra i col·locara la primera pedra del temple.
El primer projecte, d’Emilio Ferrer, va ser rebutjat pel seu excesiu cost, però s’aprovà el de l’arquitecte municipal José Pedrós. El santuari, de planta basilical, mostrauna arquitectura inspirada en els edificis del romànic cluniacenc. Anà alçant-se poc a poc. La Guerra Civil, que imposà la necessitat de reconstruir edificis religiosos en la ciutat, impossibilitaren la continuïtat de les obres del santuari, que es va acabar l’any 1966, sent presidents de la Confraria José Palacios i María Moll, amb la conclusió de la torre i les campanes.
El 6 de juny de 2007 el rei Joan Carles I, que amb la reina Sofia havia visitat el recinte religiós arran les inundacions de 1982, va concedir al temple el títol de Reial i el 18 de desembre de 2008 el santuari va ser adscrit a la Basílica de Santa Maria la Major de Roma. Des de fa molts anys és el recinte religiós preferit per a contraure matrimoni i s’ha vist enriquit en el seu interior en ser decorat pels germans José i Francisco Goig del Poyo i, també pel destacat imatger Joaquín Gomez Perelló.
El Santuari que acull la talla de la Mare de Déu llaurada l’any 1940 pel premi nacional d’escultura Antonio Ballester, commemora el centenari amb la inauguració d’una mostra gràfica i documental al mateix recinte religiós i amb el descobriment, esta vesprada, d’una placa commemorativa.
