Es tracta d’una obra d’enginyeria inacabada que, pel que sembla, es començà a bastir l’abril de 1796. El seu principal artífex va ser Joaquim Martínez (València, 1750-Cadis, 1813). L’obra no es va completar, segons assenyala Madoz, «según unos por haberse declarado falsa, según otros por ocupar una situación más elevada que el cauce del río, y no falta quien asegura que por haber desaparecido los fondos destinados al efecto».
El geògraf Joan Mateu diu que el projecte era construir un pont de quinze arcs fora del llit del riu i després obrir un nou canal al Xúquer que passara per baix dels arcs acabats de bastir. Començaren els treballs, però a mitjan obra es detingueren. S’havien construït 225 metres de llarg per 14,4 d’ample i 9 dels 15 arcs projectats.
J.M. Martínez i J. J. Serra en el seu estudi sobre el pont, publicat l’any 2007, assenyalen que la seua grandiosa arquitectura, de marcat caràcter neoclàssic, l’ordre general de la fàbrica, el ritme dels vans, la rotunditat de la seua escala i la seua depurada estereotomia s’expliquen, en part, pel control absolut de l’arquitecte sobre la seua obra.
Els treballs de construcció del pont es van interrompre definitivament l’any 1801, i a pesar de que van ser reiterades les peticions per a concloure’l, les obres mai no es van reprendre.
L’any 2005 es va firmar un conveni per a la restauració del pont entre l’Ajuntament de Gavarda i la Confederació Hidrogràfica del Xúquer, i el 2007 s’iniciaren les obres per a la restauració d’un forn de materials de construcció dins del pont, finançat per la Fundació Pere Compte.
