Suscríbete Levante-EMV

Levante-EMV

Contenido exclusivo para suscriptores digitales

L’arquitectura de l’aigua

El Llibre del Repartiment ja documenta al segle XIII la presència de molins medievals a la Ribera, unes construccions que formen part del paisatge comarcal i representen un patrimoni excepcional

Entrada d’aigua al monumental Molí del Passiego o de la Placeta de Sueca. IGNACIO MATOSES

Aquesta arquitectura de l’aigua que representen els molins hidràulics la tenim documentada ja en alguns molins medievals que apareixen al Llibre del Repartiment del rei Jaime I del segle XIII o en la documentació foral posterior. A Alzira estava la torre de l’Alborgí on al costat d’un camí estava l’edifici de la torre i molí. La torre és nomenada al Llibre del Repartiment en una donació que se li fa a Simó de Belloc. Guillem de Rocafull rep un molí situat enfront de les muralles de la ciutat.

A l’alqueria de Nacla en la jurisdicció del castell de Corbera, el monarca fa entrega d’un molí de dues moles a Pere de Perfeita i en l’alqueria de Maçalban Pere Majordom adquireix cinc jovades de terra on hi havia també un molí. Entre Llaurí i Fortaleny apareixen les restes d’un altre molí, que figurava en les donacions efectuades pel rei conqueridor i registrades al Llibre del Repartiment. Es tracta del molí de Matada, actual de la Tomba. Berenguer March i Guillem Martineç, així com a tretze companys seus, reben terres i cases en aquesta alqueria de Matada situada també en la jurisdicció de Corbera.

Desperfectes al sostre del Molí de Montagud, a Alzira. | PERALES IBORRA

Els molins medievals formaven part del paisatge agrari i arquitectònic en algunes alqueries riberenques, ja des de temps dels andalusins. La seua construcció estava relacionada en la producció primer de farina i posteriorment del blanqueig de l’arròs. Els molins que hui en dia encara es conserven, han sofert notables modificacions al llarg de la seua història. No obstant això, l’espai condicionat per a instal·lar els artefactes necessaris per a fer funcionar la maquinària del molí és més o menys semblant. D’aquesta manera s’aprofitava l’energia hidràulica la qual movia el molí.

Els elements principals que conformen el molí en sí a banda de la construcció arquitectònica són el riu, la sèquia o l’assut, la bassa d’acumulació, el cub, l’edifici en sí, el càrcavo i el sobreeixidor. La manera de construir els molins s’adapta al lloc on havien d’estar situats i a la seua orografia, a les condicions topogràfiques i a la disponibilitat hidràulica. En el cas concret de la Ribera del Xúquer, els molins els trobem majoritàriament vora el riu i en sèquies.

Entre els pocs molins que encara es conserven a la Ribera del Xúquer cal destacar a la Ribera Alta el molí de la Vila o dels Cerdos en la població d’Alberic. El trobem emplaçat al costat del canal de la sèquia Dantell. El molí data del segle XVII. També en Alberic està el molí del Gel o del Canyar. El trobem situat sobre el canal del braçal d’Alzira de la Sèquia Reial del Xúquer. En la Partida del Barri de la Xara a Algemesí tenim el molí Nou, situat sobre la Sèquia Reial d’Algemesí. Aquest és un molí fariner i arrosser bastit en el segle XVI. Pegat al barranc de la Casella trobem a Alzira el molí de Montagud. Fou aquest un molí arrosser, sent anteriorment fariner. Sobre la Sèquia d’Antella i al costat d’un llavador tenim un altre molí, situat al sud del casc urbà d’Antella. En el camí del Rajolar de Benifaió està el molí Vell que va se construït al segle XVIII. El molí Nou o de Carsí pertany a Castelló i està situat al nord de la població. Era un molí mixt tant fariner com arrosser. La datació del molí es correspon al segle XVIII i al voltant de l’antic molí varen anar edificant-se noves construccions. A Guadassuar en la Partida del Realenc es troba el molí de Don Pedro o del Batlle. Aprofita les aigües de la Sèquia Reial del Xúquer i va ser construït en 1758. També a Guadassuar tenim el molí Pinet en la Partida d’Aberells. Algunes de les seues estructures conservades són del segle XVIII com per exemple la porxada i la porta d’accés que daten de 1757.

La Sèquia Major de Sueca

A la Ribera Baixa destaca el molí de Montsalvà al terme de Polinyà i confrontant amb el de Corbera. És en el mateix molí on se separen els dos termes municipals i part del molí entra en el de Corbera. Apareix molt ben documentat en l’Arxiu de la Vila i Honor de Corbera conservat a Riola. Aquest era un dels molins que pertanyien a la Senyoria de Corbera. Primer molí fariner i posteriorment arrosser, era propietat de l’Ajuntament del Quatre Pobles amb seu a Riola el qual el cedia mitjançant subhasta en lloguer al qui millor licitava. Tenim documentat el molí com a tal en el segle XVIII, encara que la construcció de l’edifici evidencia una obra del segle XVII sobre altres anteriors. A Riola, la documentació de l’Arxiu de la Vila i Honor de Corbera ens parla també de dos molins, el conegut molí de Fora, obra del segle XVI situat a les afores del poble i el desaparegut molí de Dins, desaparegut a mitjans del passat segle XX. A Sollana sobre la Sèquia del Romaní queda situat el molí de la Travessa o de les Rates. En el casc urbà de Sueca es conserva un gran molí arrosser, conegut com del Passiego o del Comte Trenor. Apareix en aquest lloc una concentració de molins sobre la Sèquia Major de Sueca, sent el punt neuràlgic la Plaça dels Molis de la Vila. Entre Fortaleny i Llaurí es conserva el molí de la Tomba, antic molí de Matada. Queden restes de l’antic molí sobre el qual s’han edificat noves construccions.

Documentats ja en temps andalusins, alguns d’ells apareixen anomenats en documents forals en temps medievals i sobre aquests tingueren lloc noves construccions o se’n varen fer altres de nou a partir dels segles posteriors. La història del molins riberencs és la història hidràulica, del paisatge de la nostra comarca i un patrimoni excepcional de la Ribera del Xúquer.

Compartir el artículo

stats