Levante-EMV

Levante-EMV

Contenido exclusivo para suscriptores digitales

Senyals d’identitat

E. Primo Yúfera

E. Primo Yúfera

Encara que el químic i investigador agroalimentari va nàixer a Puerto de Mazarrón (Múrcia) l’any 1918, es va vincular amb Carlet des dels cinc anys, quan la seua família, per la professió del seu pare, es va traslladar a la localitat riberenca on va cursar els estudis primaris i el batxillerat. L’any 1941 es llicencià en Ciències Químiques a la Universitat de València i en 1944 va obtindre el doctorat a la Universitat de Madrid.

El 1954 fundà a València l’Institut d’Agroquímica i Tecnologia dels Aliments, del qual fou primer director. El 1964 ocupà la càtedra de Bioquímica i Química Agrícola en l’Escola Tècnica Superior d’Engiyers Agrònoms de la UPV. Va presidir, entre altres, l’Institut Nacional de Ciències del Medi Ambient i, entre 1974 i 1977, el Consell Superior d’Investigaions Cientifiques.

Eduardo Primo Yúfera va ser un dels promotors del capítol espanyol del Club de Roma, va ser acadèmic de la Reial Acadèmia de Medicina, corresponent de la de Ciències Exactes, Físiques i Naturals i degà de la Reial Acadèmia de Cultura Valenciana.

Va obtindre el Premi Juan de la Cierva en diferents ocassions, el Torres Quevedo (1988) i el Premi Rei Jaume I l’any 2021. Va ser distingit amb l’Encomienda i Creu d’Alfonso X el Sabio i amb la Medalla d’Or al Mèrit en el Treball. Va morir a la ciutat de València l’any 2007.

Compartir el artículo

stats