Alqueries i rafals en temps de la conquesta

Existeix bastant documentació que ens parla de les antigues alqueries andalusines o rafals disseminades pel territori de la Ribera o com diu Aureliano Lairón, el país del Xúquer. Destaca sobretot el Llibre del Repartiment del Rei Jaume I on queden reflectides les donacions als colons cristians que vingueren a repoblar el nou territori, el nou Regne de València fundat pel monarca al segle XIII.

En les donacions que es fan a la Ribera, observem la gran quantitat de nuclis de població majoritàriament dispersa que trobem en aquestes terres banyades pels rius Xúquer i Magre. Gràcies a aquests i a la fertilitat de la terra, als seus voltants o a les seues vores, varen nàixer nombroses comunitats camperoles i nuclis menuts de població on els seus habitants sobretot, es dedicaven a l’agricultura i la ramaderia.

Els colons cristians assentats a terres de l’islam havien vingut en cerca d’oportunitats i de començar una nova vida. Les cròniques i altres documents de l’època ens ajuden a conéixer el que va significar l’entrada en l’òrbita cristiana i feudal d’aquest territori andalusí i el xoc inevitable de dues cultures, l’andalusina i la feudal, l’oriental i l’occidental. Això va significar la destrucció de la societat i la cultura islàmica i la imposició de la societat i la cultura feudal. A això cal afegir el consegüent trauma que va significar per als locals andalusins valencians veure’s immersos i ocupats pels invasors cristians. El rei Jaume I es va convertir en l’artífex d’aquest projecte. Tot açò va significar el final radical de la civilització andalusina.

Paral·lelament a la conquesta militar, la colonització del nou territori amb nouvinguts cristians del nord, feu que les donacions i els repartiments quedaren registrats en el conegut Llibre del Repartiment i les Cartes Pobles, instrument jurídic utilitzat per l’estat per a tal fi. En les Cartes Pobles quedaven fixades les condicions, drets i obligacions dels nous residents respecte al seu senyor que podia ser el monarca o qualsevol altre senyor feudal.

Quan el monarca va conquerir el territori valencià, es va trobar que aquest estava dividit en districtes rurals on hi havia una fortalesa i unes alqueries, amés d’unes terres d’explotació agrícola. Les comunitats que formaven les distintes alqueries constituïen l’aljama.

Repoblació al districte d’Alzira

A la Ribera del Xúquer, l’abundant repoblació se centra sobretot en el districte o jurisdicció d’Alzira per ser el més extens i on major nombre d’alqueries hi havia. A la Ribera estaven també els districtes de la Vall d’Alcalà o els Alcalans a la vora del riu Magre, els districtes de Corbera i Cullera o els de Castellet de Castelló i Sumacàrcer, tots amb les seues respectives alqueries i rafals.

Tot i no existir la majoria d’aquests nuclis de població o antics assentaments, investigant en plànols i mapes antics, els citats documents medievals i altres fonts forals, podem esbrinar la ubicació d’un gran nombre d’aquelles antigues alqueries que hui en dia donen encara nom a unes partides que es corresponen en el lloc exacte on estaven situats els assentaments.

A la Vall dels Alcalans tenim localitzat el lloc exacte del despoblat d’Alèdua que conserva la seua torre. Al terme jurisdiccional d’Alzira tenim un altre exemple d’antiga alqueria localitzada hui en dia al terme d’Alberic. És el cas d’Alasquer i també de Benifaraig on fa uns anys es va excavar part del cementiri andalusí o «maqbara». Continuant amb la jurisdicció d’Alzira, estan també localitzats els llocs on estaven les alqueries d’Alchannicia, Benivayre, Campanar, en direcció a l’actual població d’Albalat, el rafal de l’Alborgí, Ternils, que encara conserva la seua església medieval, hui en dia en el terme de Carcaixent o Villella, situada en la coneguda partida de Vilella entre Alzira i Carcaixent.

Pel que fa a la jurisdicció de Corbera Almocada estava situada entre Alzira i Polinyà. Beniomer i Beniboquer eren coneguts com els llogarets i estaven situats al terme de Llaurí entre aquesta població i Favara. Entre Fortaleny i Riola apareix Lliber a vora del riu Xúquer i entre Fortaleny i Llaurí, també a vora riu estava l’alqueria de Matada. Situada en la marjal entre Corbera, Riola i Llaurí, quedava situada Nacla amb el seu molí de dues moles. Aithona el tenim ubicat entre Polinyà i Riola i Maçalban entre aquesta població i Corbera, però en el que és actualment el terme de Polinyà.

A la jurisdicció de Cullera pertanyien entre altres Alborx i el raval de la Bega, el rafal d’Alcorcox o l’alqueria de Fragalos. Entre Sueca i Cullera quedava situada també una alqueria que s’anomenava Vilella, igual que la que pertanyia a la jurisdicció d’Alzira.

Del districte del Castellet de Castelló depenia una alqueria situada al costat de l’Énova. Es tracta de Roseta i prop d’ella en tenim una altra de nom Rafal Barel.

Del districte de Sumacàrcer cal destacar les alqueries de Xarquia i Çueca, situada vora l’alqueria de Càrcer.

Un passeig pels termes i partides dels pobles de la Ribera ens descobreix un territori carregat d’història, de nombroses evidències d’antics assentaments i nuclis de població a hores d’ara desapareguts i que varen deixar d’existir per motius diversos en distints períodes històrics. Algunes d’aquestes alqueries es convertiren en actuals poblacions com és el cas de Sueca, Riola, Fortaleny, Albalat, Castelló, Sumacàrcer, Càrcer, Algemesí, Carcaixent i moltes altres poblacions que hui en dia trobem a la Ribera.

L’alqueria de Montcada

Una de les últimes antigues alqueries que va desaparéixer va ser Montcada, pertanyent a l’antiga Senyoria de Corbera i molt a prop del terme d’Alzira. Montcada va existir fins als anys seixanta del passat segle XX on fins aleshores encara es conservaven les conegudes com a «Cases de Montcada», situades aquestes al costat del pont d’Algemesí, just en la desembocadura del riu Magre amb el Xúquer. De la veïna Sinyent queda en peu una magnífica casa gòtica. Seguint la vora del riu Xúquer i al costat de Fortaleny apareixen les restes d’un molí medieval i d’unes construccions pertanyents a l’alqueria de Matada. Al costat de la muntanya de Sant Miquel de Corbera i en direcció a Riola, es conserva un molí situat en el lloc on estava l’alqueria de Montçalvà. A la Ribera Alta destaca l’antiga església medieval perfectament conservada en el despoblat de Ternils, situat al costat de Cogullada al terme de Carcaixent i a Benifaió, la torre Mussa ens recorda que allí mateix va existir una alqueria que portava aquest nom. Una altra torre, la d’Alèdua, també assenyala el lloc on hi va existir una altra alqueria en aquest lloc de la Vall dels Alcalans.

De tota manera, són els noms de les partides dels diferents termes municipals dels nostres pobles els que encara conserven els noms d’aquests antics assentaments andalusins que en alguns casos tenen inclús un origen anterior. Conéixer i donar un passeig per aquests indrets és redescobrir la nostra història i fer una ullada al passat i assabentar-nos d’on venim i qui som.

Suscríbete para seguir leyendo