Els tres encants de Cullera

L’Estany, les vistes del Volcà del Far i l’Assut de la Marquesa mereixen una passejada

L'Estany Gran de Cullera.

L'Estany Gran de Cullera. / T. Roselló

Tomàs Roselló

La Ribera està plena d’indrets que destaquen per la seua bellesa natural i les seues pintoresques vistes. En el cas del terme municipal de Cullera, encara podem trobar alguns llocs que resulten d’interés des del punt de vista paisatgístic, en general, per la seua vinculació amb l’aigua tant la que inunda els camps de cultiu del Parc Natural de l’Albufera, com la del Mar Mediterrani o la del riu Xúquer. D’aquests vorem tres dels seus espais més especials recorrent el seu terme municipal de nord a sud. 

Vista des del Volcà del Far.

Vista des del Volcà del Far. / T. Roselló

El primer cas és el del Volcà, en les proximitats del far del Cap de Cullera del 1858, on per la seua posició elevada es poden apreciar unes interessants vistes cap al Nord. Des d’aquest punt es pot observar, en primer terme, el Dosser, el Mareny i la Bassa de Sant Llorenç i, a continuació, el Mareny de Barraquetes i el Perelló, de Sueca, i el Parc Natural de l’Albufera. A més a més, els dies clars, es pot observar inclús la Ciutat de València amb la Serra Calderona al fons. L’Albufera, la protecció de la qual ha contribuït de forma determinant a la preservació del seu paisatge, ens ofereix una imatge canviant en funció de l’època de l’any, segons el moment en què es trobe el cultiu de l’arròs. D’aquesta manera en la tardor i l’hivern, quan els seus camps estan inundats, sembla que aquesta franja de terra intermèdia es trobe entre dos mars. Malauradament, l’entorn immediat del jaciment arqueològic de la Cova de l’Hort de Cortés- «Volcán del Faro» ha sigut transformat per l’edificació de la Urbanització Far del Mediterrani, a partir de la dècada del 1970, encara que sense afectar la percepció de la panoràmica descrita.

En segon lloc, trobem l’Assut de la Marquesa originari del segle XVI, al costat del molí del mateix nom. Aquest s’ubica a pocs quilòmetres de la desembocadura del riu Xúquer i als afores de l’actual centre urbà de la població. Malgrat la reconstrucció que va sofrir l’assut i la reordenació de la vegetació del seu entorn, fa una dècada, encara conserva el seu encant. A més, el so de l’aigua, per la velocitat amb què baixa el seu cabal hidràulic, ens ofereix una simfonia única que es pot escoltar de ben a prop.

L’Assut de la Marquesa des del marge sud del riu Xúquer.

L’Assut de la Marquesa des del marge sud del riu Xúquer. / T. Roselló

L’últim cas és el de l’Estany Gran, localitzat en la zona sud del terme de Cullera i tocant al Mar Mediterrani, entre el Brosquil i el Marenyet. Aquest indret s’ubica dintre de la delimitació de la Marjal i Estany de la Ribera Sud del Xúquer, una de les zones humides catalogades de la Comunitat Valenciana. Aquest resulta un espai idíl·lic, amb unes interessants vistes del seu marge sud, gràcies a la combinació de diversos factors com són la presència d’una massa d’aigua, aus, barques de pesca, vegetació i, ja en la llunyania, les muntanyes de la Serra de les Agulles. Per tot açò és un clar exemple d’imatge romàntica de la natura.

En definitiva, un municipi que compta amb tres paradisos propers plens d’encant.