El cost d’una negligència

L’any 1992 l’incendi iniciat a l’Eixavegó Alt, ajudat pel fort vent de ponent, acabà cremant la Murta. Trenta anys després, amb el mateix ponent, l’incendi es repetí però el destí, premiant-nos per tot el que hem dedicat en defensa, prevenció i extinció, ens ha ajudat amb un règim de vents favorable gràcies al què els mitjans aeris, complementats amb el personal a peu, han evitat la propagació de les flames. De no haver comptat amb eixa ajuda, ara estaríem tornant a lamentar-ho.

Malgrat tot el que hem avançat, l’actuació negligent, ha tornat a provocar l’incendi. Ahir, entre dutxa i dutxa d’helicòpters, la policia s’enduia a una persona a instruir les diligències conseqüència de l’incendi.

A més d’intervindre en l’extinció, tres dies després de l’incendi de 1992, en nom d’Acció Ecologista-Agró, vaig comparèixer davant el Jutjat denunciant el delit i demanant s’investigara. Òbviament es quedà en això. 

Mentre per l’incompliment de les restriccions que la Generalitat Valenciana prescriu, mitjançant els riscs d’emergències, el càstig es limita sols a sancions administratives, el perill de que la coberta vegetal de la nostra Serra quede reduïda a cendres seguirà a expenses de la sort. 

Sense oblidar la fase didàctica de conscienciació, abans de que el nostre Paratge Natural es destruïsca com a conseqüència de les cremes de restes vegetals, caldria deixar enrere les cremes al voltant de les propietats privades del seu entorn. Ens cal passar a una fase punitiva on aquell que crema, a més de tindre por de cremar-se, de cremar la seua propietat, tinga por a que l’Administració li embargue la propietat com a garantia del pagament de les despeses ocasionades per la seua negligència. 

Independentment dels danys irreparables a la vegetació cremada, que ja no retindrà la pluja ni disminuirà la contaminació atmosfèrica, els costos de l’operatiu que intervingué ahir, sobrepassen el valor del xalet on es provocà l’incendi.

El Codi Penal, a més a més, diu que provocar incendi que fique en perill la vida o integritat física de les persones, es castigarà amb pena de presó de deu a vint anys. Ahir es desallotjaren trenta xalets habitats. 

Però, encara que hagueren estat buits, provocar incendis en àrees forestals, està penat de tres a sis anys si se’n deriven efectes erosius als sols, afecte a zones pròximes a nuclis de població o a algun espai natural protegit.

Els que ens arrisquem apagant els incendis forestals ens preguntem si, al menys per a que la gent comence a tindre por ser empresonada per provocar-los, hem d’esperar a perdre el Paratge Natural de La Murta i La Casella per a que l’ajuntament, en lloc de multar, es persone com acusació particular?.