L'hort del Mirador: Un toc d'atenció sobre el patrimoni

Des de fa uns dies, el patrimoni valencià és un poc més pobre. A Carcaixent, centre neuràlgic del territori històric dels horts de tarongers, s’ha assolat part de l’Hort del Mirador de Colomina.

Se desploma en Carcaixent un huerto protegido propiedad de la Generalitat

Segons el doctor Adrià Besó, “és una mostra representativa del tipus de casa d’hort senyorial, amb planta noble en el primer pis, cambra en el segon i torre miramar per a contemplar el paisatge del voltant, de la qual rep el nom”. Aquesta casa, que originàriament es va dedicat a la morera i la seda, va viure la transformació del paisatge que va propiciar el lucratiu conreu de la taronja, sobretot a partir de la segona meitat del segle XIX. Els valors històrics, etnològics i artístics de la construcció la feren mereixedora de la seua inclusió en diferents catàlegs d’elements patrimonials i de gaudir d’una protecció de tipus 2 que hauria d’haver garantit la seua conservació a nivell estructural i de forjats, però que no ha sigut suficient per evitar el desastre.

La pèrdua patrimonial que suposa és especialment dolorosa si pensem que l’hort del Mirador és propietat de la Generalitat Valenciana des de fa 34 anys, quan va ser adquirit per ampliar les instal·lacions del centre d’Estació Experimental Agrària que té a la vora. Durant 34 anys cap govern valencià ha sigut capaç de garantir la conservació d’aquesta casa, tot i les diferents promeses que en alguns moments es van fer o la selecció del projecte de rehabilitació als pressupostos participatius de la GVA de 2021. A més, cal dir que en tenien l’obligació, per ser un element protegit i ser-ne els propietaris.

Donar exemple

Com a membres actius de la societat civil carcaixentina preocupats per la conservació i difusió del nostre patrimoni no podem deixar passar aquest fet i exigir a les diferents administracions involucrades que assumisquen les seues responsabilitats. És la seua obligació legal, en ser propietaris de l’immoble afectat. A més han de donar exemple i posar de manifest la importància de la conservació dels elements que formen el nostre patrimoni. D’altra manera ¿com podran exigir als propietaris particulars que actuen per a restaurar les seues cases, horts, pous, sèquies, sènies, camins, murs, fumerals i tots els altres elements que formen el magnífic paisatge d’horts de tarongers? Com es generarà una consciència al voltant del patrimoni?

Cal no oblidar que entre el ric patrimoni que atresora Carcaixent és el paisatge dels horts històrics de tarongers el que mereix més atenció. És tracta d’un paisatge únic al món, compartit amb unes poques poblacions limítrofes amb les que forma una unitat paisatgística. El paisatge és un dels patrimonis més complicats de definir, difondre i protegir. És fruit de la conjunció de la natura i les mans de les persones que l’han viscut i cada element és important per a definir-ne el conjunt. A més, el paisatge és un patrimoni viu, que ha de ser productiu, evolucionar i ser útil, tot mantenint aquelles peculiaritats que el fan especial i que permeten llegir la seua història i els seus valors. Ara el paisatge de Carcaixent es fa més pobre i la seua lectura menys interessant.

El que no hem d’acceptar és que les restes que queden es tomben.

Però no ens podem quedar en les lamentacions. Per sort encara queda molt que protegir. D’una banda, l’hort del Mirador no ha quedat arrasat: ha caigut una paret, però encara queda l’estructura. L’administració, té l’obligació de restaurar-lo. El que no hem d’acceptar és que les restes que queden es tomben. S’ha de conservar el que queda, consolidar-ho i buscar una solució imaginativa que permeta la restitució de volums i usos. L’arquitectura i la restauració va plena de projectes que resolen situacions com esta. Hem d’exigir un projecte exemplar, amb participació ciutadana i un respecte màxim pels valors de la casa i del paisatge del que forma part.

Aprofitem el toc d’atenció que suposa l’enfonsament de l’hort del Mirador per reivindicar el nostre patrimoni amb més força i organitzar-nos en la seua defensa i difusió. La societat civil de Carcaixent ha demostrat en moltes ocasions que és capaç del que es proposa.

Signen també l'article junta al Cronista Oficial de Carcaixent: Associació Modernistes de Carcaixent, Carcaixent M’agrada, Associació d’Amics de la Vieta, Àgora Modernista, Associació de citricultors ecològics de minifundi històric, Salvem el Realenc, Catxivatxes, ACPV Ribera Alta, Confraria de Sant Bonifaci Màrtir, FACA, Festes Alternatives de Carcaixent.