La petjada de l’arquitecte Guardiola a Cullera (II)

Cases al nucli urbà, xalets al Far i fins i tot algun exemple d’arquitectura industrial formen part de l’obra que l’arquitecte suecà Juan Francisco Guardiola va deixar a la ciutat

Casa per a Enrique Grau Font del carrer del Vall 2 cantonada dels Pescadors, del 1954.

Casa per a Enrique Grau Font del carrer del Vall 2 cantonada dels Pescadors, del 1954. / Tomás Roselló

Tomás Roselló

Prosseguim amb el recorregut que vam iniciar al nostre anterior article per l’empremta que un dels arquitectes valencians més originals del segle XX, Juan Francisco Guardiola Martínez (Sueca, 1895-Alzira, 1962), va deixar a Cullera. Com vam comentar, segons consta a l’Arxiu Històric Municipal de la població, el seu període d’activitat a aquesta localitat va estar entre 1931 i 1956, durant el qual va practicar diversos vessants estilístics. 

Respecte de la seua obra dels anys quaranta, no queden pràcticament exemples seus rellevants d’aquella etapa. Únicament cal esmentar la casa del carrer del Vall 28, del 1947, caracteritzada pel seu mirador i estil Racionalista amb trets tardoeclecticistes en el remat de coronació. 

En conseqüència, continuarem amb la seua obra conservada més destacada dels anys cinquanta, dintre de la qual trobem, en primer lloc, les edificacions de residència habitual. Aquest és el cas de tres interessants cases ubicades al nucli urbà, la del carrer Muñoz Degrain 29, del 1951, i les del carrer del Vall 2 i 16, del 1954, que estan entre el Racionalisme i el tardoeclecticisme. La primera compta amb trets d’influència clàssica, la segona que presenta certa modernitat per a l’època, fa xamfrà amb el carrer dels Pescadors, i la tercera inclou un singular mirador i remat. D’aquesta mateixa tipologia també tenim dos cases del 1955, que confronten entre si, emplaçades al carrer Rei En Jaume 62 i 64. Aquestes, que formaven un conjunt amb la del número 68 del mateix carrer que va ser enderrocada, compten amb certes similituds entre elles i amb un característic mirador d’estil pròxim a l’Art Déco, rematat per un ampit. Malauradament, les seues plantes baixes han sigut reformades de forma significativa.

Casa per a Enrique Ortiz Alemany al carrer del Vall 16, del 1954.

Casa per a Enrique Ortiz Alemany al carrer del Vall 16, del 1954. / Tomás Roselló

Xalets al Far

En segon terme, respecte dels xalets que va dissenyar l’arquitecte en aquesta etapa, s’han preservat dos d’aquests exemples seus al Far de Cullera, entre els diversos edificis de nova planta que va concebre per a aquell nucli. Per una part, el del carrer del Volcà 5, del 1950, relativament ben conservat i, per altra, el del carrer Marqués de la Romana 10, del 1954, molt transformat. Aquests es caracteritzen pel seu joc de cobertes i porxada a diverses altures, acabades amb teula corba.

Meitat superior de la façana principal de l’antic Cine Aurora al carrer Rei En Jaume 60, de cap al 1956.

Meitat superior de la façana principal de l’antic Cine Aurora al carrer Rei En Jaume 60, de cap al 1956. / Tomás Roselló

En últim lloc, pel que fa a l’arquitectura industrial d’aquesta dècada, tenim dos obres de Guardiola que han patit reformes de gran importància derivades del seu nou ús. Per una banda, trobem l’antic Cine Aurora de Cullera, un dels edificis d’ús públic més emblemàtics que va projectar a la població, a l’actual carrer Rei En Jaume 60. Aquest va ser dissenyar el setembre del 1953 amb aforament per a cinc-cents espectadors, i promogut tres anys més tard per María Colubi Grau, com a presidenta del patronat interparroquial de «San Félix», en memòria del seu únic fill. De la construcció original, únicament es conserva la meitat superior de la seua façana amb influència neoclàssica grega, encara que amb trets característics del seu estil. Cal recordar que aquest arquitecte és autor de diferents cinematògrafs a la Ribera de la mateixa època, però d’estiu, concretament a la Pobla Llarga, Castelló i Alzira. Per altra banda, a l’altre costat del riu Xúquer està el garatge per a José Diego Sanz, ubicat a la cantonada de l’avinguda Guàrdia Civil amb el carrer Antella. Aquest era un conjunt d’estil tardoeclèctic amb una decoració molt simplificada, que en origen comptava amb quinze aparcaments individuals per a cotxes i un pati interior. 

Per concloure, cal indicar que de les obres que es conserven de l’arquitecte Juan Francisco Guardiola a Cullera, la majoria es troben sense protegir. És per això, que esperem que la identificació inèdita que hem realitzat d’aquests singulars exemples seus, contribuïsca a la seua catalogació i correcta preservació. Així com, ens permeta també descobrir, almenys, una part del destacat patrimoni arquitectònic que conté aquesta població de la Ribera. 

Suscríbete para seguir leyendo

Tracking Pixel Contents