Sueca: set-cents vuitanta anys com a poble

No descobriré res en assegurar que la dreta i la dreta extrema no han dubtat mai a apropiar-se de la història, reescriure-la i fer-la seua. De fet, els valencians ja coneixem com d’importants han estat els símbols i com alguns grupuscles han intentat a cops de manipulació construir i imposar una nova identitat sustentada en un relat fals, implantat i repetit fins a fartar amb l’únic objectiu d’amagar una realitat i, de manera paral·lela, revifar un ambient de crispació i enfrontament en el qual se senten còmodes. Els símbols, el seu significat i la seua importància sempre han estat objecte de debat i discussió i, per això mateix, són una manifestació del poder que desperten en qualsevol poble del món i Sueca no és cap excepció.

En este sentit, 2025 serà un any especial a Sueca. La Carta Pobla, el document que certifica el nostre naixement com a poble fa set-cents vuitanta anys. L’arxiu municipal no conserva l’original, però sí una còpia datada l’any 1539. La seua importància és de tal magnitud que, al marge de qüestions històriques i identitàries, ha possibilitat importants descobriments científics. L’any 2004 gràcies a la relació dels primers pobladors que arribaren a Sueca després de la conquesta es va poder establir la relació genètica que emparentava tots els afectats que hi havia al municipi per una malaltia rara. Tots ells compartien arbre genealògic amb una mateixa persona. La Carta Pobla, on es detalla el nom i cognom d’estos 16 pobladors, va ser decisiva. Tots els afectats tenien lligams familiars i el gen mutant que causa la malaltia era el nexe d’unió. L’edició comarcal de Levante-EMV va contar fil per randa els detalls d’una raresa mèdica que havia perdurat més de set-cents anys. Signar aquelles cròniques va ser un privilegi.

Precisament, arran d’aquella sèrie de reportatges vaig entendre de la importància d’un document que havia conegut uns anys abans gràcies a l’alcalde Vicent Vera. Durant el seu curt mandat la Carta Pobla va complir set-cents cinquanta anys. De fet, Vera va impulsar l’aniversari amb l’edició d’una publicació a càrrec de l’historiador Antoni Furió, així com diferents activitats.

D’això han passat trenta anys. D’ençà, que jo sàpiga, només Brígida Alapont [Tècnic auxiliar de l’Arxiu Històric Municipal] va publicar una referència coincidint amb el 775 aniversari de l’històric document. Una petita referència a les xarxes socials del consistori que ha quedat oblidada. Ara, no pot passar el mateix i cal celebrar l’efemèride. L’Ajuntament de Sueca ha de liderar una celebració que no només reivindique el passat sinó que siga una oportunitat per a assentar les bases d’una ciutat amb futur.

Fa set-cents vuitanta anys la Carta Pobla va donar origen al poble que som. En aquell encreuament de camins, ara convertits en carrers, va començar una història col·lectiva, vam iniciar a recórrer un camí que amb el pas del temps han començat a fer també els suecans nouvinguts. La Sueca del futur no s’entén sense l’aportació que diferents cultures i diferents persones provinents d’altres contrades ens han fet. Hem d’assegurar que estes persones tenen accés a condicions de vida dignes i que poden participar amb normalitat de la nostra societat. Només així continuarem creixent i avançant com a poble.

Això si, també tinc clar que el valencià és una eina clau i estratègica d’integració, vertebració i cohesió social que garanteix les mateixes oportunitats a totes les persones. Per tant, és una feina de tots que la llengua que va arribar amb aquells primers pobladors no es perda i que continue ben viva. Això és una tasca que ens interpel·la com a ciutadans; el consistori, ara, ha de procurar que esta efemèride no passe sense pena ni glòria.