Sueca diu sí al valencià

Segons diu el conseller d’Educació en una recent entrevista, “el resultado de la consulta me da igual”, i jo no puc evitar pensar en tot el que realment hi ha en joc i en totes les possibles interpretacions que es poden fer d’eixa declaració.

Si li donara igual, no la faria. Si li donara igual, no posaria la nostra llengua en una tessitura impossible, obligant-la a competir en desigualtat de condicions.

Es parla molt de llibertat, de donar opció a les famílies, però la llibertat no és un exercici individualista on cadascú mira per si mateix. La llibertat real, la que construeix societats justes i equilibrades, és col·lectiva. I la llengua forma part d'aquesta construcció col·lectiva. A Sueca, el valencià no és una elecció, és qui som.

Ens volen fer creure que escollir la llengua en què estudiaran els nostres fills i filles és com triar una assignatura optativa, com si la llengua d’un poble fóra un simple complement que es pot posar o llevar segons convinga. Però no és així. La llengua no és un luxe ni un caprici, és la base d’una cultura, d’una identitat i d’una manera d’entendre el món. I quan una llengua està en perill, quan ha hagut de resistir segles de discriminació i arraconament, deixar la seua supervivència en mans d’una

consulta no és llibertat, és una trampa.

Aquesta consulta no és neutral. No es tracta d’un exercici democràtic innocent, sinó d’una eina per fragmentar-nos, per fer-nos creure que el valencià és una opció més i no un dret fonamental. Quan una llengua deixa de ser necessària per a viure amb normalitat, es deixa de transmetre. I quan es deixa de transmetre, mor. I no estem parlant només de paraules, estem parlant d’un llegat, d’una història compartida, d’una dignitat col·lectiva que no podem permetre’ns perdre.

Com a responsable del departament d’Educació de l’Ajuntament de Sueca, no puc mirar cap a un altre costat. Els nostres centres escolars han d’explicar a les famílies totes les implicacions d’aquesta consulta i defensar el valencià com a llengua base. No per imposar-lo, sinó per garantir que cap alumne ni alumna quede exclòs de l’oportunitat d’aprendre’l i usar-lo amb normalitat.

L’ensenyament en valencià no és una barrera, és una porta oberta a la igualtat d’oportunitats, a una societat més cohesionada i respectuosa amb el seu patrimoni.

Sueca ha estat sempre un poble que viu i estima la seua llengua amb naturalitat. No hem necessitat mai permís per parlar-la, perquè forma part de la nostra vida, de la nostra forma de ser. No deixarem que ara la convertisquen en un problema, que la reduïsquen a una elecció personal quan és un patrimoni col·lectiu. El valencià no hauria de votar-se, hauria de viure’s, protegir-se i estimar-se. I això, malgrat tot i tots, ho continuarem fent.

L’educació no pot ser una decisió individual sense considerar-ne l’impacte col·lectiu. La llengua vehicular de l’escola ha de respondre a criteris pedagògics i socials, no a interessos partidistes ni a pressions conjunturals. A Sueca ho sabem bé: hem crescut en una comunitat on la llengua no és un obstacle, sinó una riquesa compartida. No podem permetre que una consulta la convertisca en un instrument de segregació, en una excusa per debilitar-la. Perquè quan una llengua es debilita a l’escola, també es debilita al carrer, als negocis, als mitjans de comunicació i en la vida quotidiana.

Aquesta consulta no només posa en risc la llengua, sinó que també reflecteix una visió individualista de l’educació, com si l’escola no tinguera un paper essencial en la construcció d’una societat cohesionada. Tractar la llengua com un producte de consum, com si fora una simple elecció de mercat, és desnaturalitzar-la i convertir-la en una eina de divisió. El que ens juguem no és només un model educatiu, sinó el futur d’un poble que ha lluitat durant generacions per no perdre la seua veu.

Per això, ara més que mai, hem de prendre partit. No per resistència, sinó per convicció. Perquè parlar valencià no és una tria, és un dret, i cap consulta hauria de fer-nos dubtar d’això. La història ens ha demostrat que les llengües que no s’impulsen, desapareixen. I no estem disposats a deixar que la nostra es perda per una falsa ensació de llibertat que només afavoreix als qui mai han hagut de lluitar per parlar la seua llengua.

Ara més que mai, SÍ AL VALENCIÀ.