Un adéu inesperat, una esquerda a l’ànima

Als nostres pobles tenim la immensa fortuna de comptar amb tota una sèrie de monuments naturals que formen part del nostre patrimoni, però no sempre som conscients de la importància de preservar-los per la història que atresoren, per la seua bellesa i per ser tan necessaris per a la nostra supervivència.

Per a contribuir a eixa tasca de conservació se’ns demana la complicitat al professorat i, nosaltres, conscients de la importància i alhora seguint les indicacions curriculars, incloem activitats en la programació diària, realitzem actes festius i fins i tot, visites a paratges naturals.

Des de moltes corporacions municipals es duen a terme celebracions de sensibilització per a explicar a la ciutadania la importància de preservar el medi natural, de tindre cura dels nostres arbres, de protegir els nostres paisatges, i veiem com les administracions editen fullets, díptics o llibres, i promouen l’elaboració de materials de tot tipus. Però tot se’n va en orris quan actuacions com la del proppassat 24 de febrer es duen a terme al CEIP Les Comes de l’Alcúdia.

Quan arribes a l’escola i veus que s’està tallant un dels arbres centenaris, sents com se’t trenca el cor, com allò amb el que creus, pel que treballes educant a la comunitat educativa, desapareix per una instrucció mal donada, sense estudiar les alternatives que es poden dur a terme abans d’acabar amb la vida d’un ésser viu, arrabassant un patrimoni monumental.

Probablement els qui hagen pres la decisió no han estat conscients que tallar un arbre centenari és el mateix que enderrocar una farola històrica del centre d’una plaça, o endur-te a casa un document d’un arxiu històric, o agafar un rajol d’un plafó ceràmic dihuitesc, … acabar amb un element que no té preu perquè no es pot substituir.

Possiblement ignoren que des de la Conselleria de Medi Ambient es duen a terme actuacions de conservació dels arbres monumentals, potser desconeixen el Centre per a la Investigació i Experimentació Forestal, potser no són sabedors que en dur a terme accions com estes podrien estar vulnerant la Llei 4/2006 de 19 de maig, de la Generalitat, de Patrimoni Arbori Monumental.

Una forma de procedir que ara s’ha dut a terme a l’Alcúdia amb una morera centenària, fa uns anys va ser amb un plataner a Guadassuar, i un poc més enrere amb un pi al terme d’Alberic. De forma totalment diferent es va actuar a Massalavés on es va catalogar la platanera de l’estació.

En el cas de l’Alcúdia no s’ha dut a terme cap informe previ sobre l’estat de salut de l’arbre, que sent un ésser centenari és normal que necessitara una cura i una atenció específica lligada a una voluntat política. Tampoc es van fer els càlculs de la despesa econòmica que s’ha malbaratat al ignorar la inversió realitzada per a conscienciar sobre la importància de tindre cura del patrimoni natural, ni tampoc del cost de les hores que el professorat ha dedicat per a educar als infants pagades de l’erari públic, amb els impostos de tots i totes.

Com a resultat tenim que una vegada més els professionals de l’educació ens sentim ignorats, menyspreats per no tindre en compte la nostra opinió, infravalorats davant de la societat, que així és molt difícil que confie en un sistema que actua sense coneixença.

Però el que més em dol és la pena provocada en els infants, per als que tallar un arbre és un pecat i que de cap manera entenien el que havia passat a la seua escola, als que es va mentir amb excuses per a tapar la desfeta. I el dolor fou immens quan després d’alertar de l’error, l’endemà es torna a repetir l’assassinat.