La Junta Local Fallera de Carcaixent acompleix 80 anys

Tot just aquest 2025 la Junta Local Fallera i les Falles de Carcaixent celebren diverses efemèrides que caldria commemorar. D’una banda, la junta acompleix vuitanta anys des de la seua creació i seixanta des de l’establiment definitiu. D’una altra, les Falles carcaixentines festegen els seus vuitanta anys, també, de vida ininterrompuda.

La junta carcaixentina ha estat una entitat intermitent en el temps. Ha aparegut i ha deixat d’existir diverses vegades des d’aquell llunyà, aparentment, any 1945. Ha passat per diverses etapes, entre dictadures i democràcia, però des de l’exercici faller 1964-1965 no ha deixat d’estar present en el funcionament de les Falles locals, amb més o menys activitat. Una intermitència que no va alterar el moviment faller local, doncs des de 1945 Carcaixent no ha deixat de tenir falles plantades als carrers. La festa ha passat per anys en què sols ha hagut una o dues, anys en què han estat a punt de desaparèixer, però sempre ha estat present des que Mosquera, Paulino Peris, Soleriestruch i altres les iniciaren al Carcaixent dels quaranta.

L’origen faller a Carcaixent

Carcaixent és un poble on el moviment faller va vindre tard respecte de les localitats veïnes. No va ser fins 1931 que aparegué la primera falla de la mà del tallista local José Martí i de l’agrupació de Paulino Peris Escrivà, Víctor Vayá, Lisardo Sotorres o el jove Mariano Mosquera, entre altres, amb la denominada "Falla que el gremio de carpinteros de esta Ciudad dedica a su patrón San José".

Aquesta primera etapa tingué el seu zenit en els anys 1932-1933, però per qüestions econòmiques i de desafecció del poble acabà el seu temps.

El renaixement faller i l’aparició de la Junta Local Fallera

Març de 1943 va ser el punt d’inflexió sobre el qual treballaren per rellançar la festa. L’aparició de la revista "Estilo", dirigida per Eduard Soleriestruch, va ajudar a la difusió de les idees falleres en la localitat. En les seues pàgines van aparèixer escrits, notícies i, fins i tot, enquestes sobre la conveniència o no de tenir falles a Carcaixent. El fruit es va recollir en 1945 amb les quatre primeres comissions formades a les places del Mercat, del Caudillo, del Marqués de la Calçada i Passeig. També va veure llum la Junta Local Fallera, formada aleshores pels presidents de les quatre comissions, junt amb el representant de l’ajuntament, i que tingué el seu origen en la "Comisión fallera" creada els mesos previs a les falles de 1945. L’entitat va aportar, d’entrada i entre altres fets, la creació de la figura de la Fallera Major del poble, denominada com a "Reina Fallera Carcagentina" o "Belleza Fallera Carcagentina", que era triada per l’ajuntament. La primera va ser, en 1945, Angelita Cuenca.

La Junta determinà que les dones es vestirien de fallera i els homes amb trage i corbata. També acordà que, cada any, l’ajuntament faria una recepció oficial als fallers i establí el concurs de falles, amb premis econòmics i amb banderins (1945). Organitzà els primers concursos de llibrets i de Ninot Indultat (1946-1948). També va estar la impulsora i organitzadora de l’Ofrena a la Verge d’Aigües Vives i la missa a Sant Josep, que es van establir en març de 1947.

La intermitència de la Junta Local Fallera

A partir de 1946 les falles de Carcaixent agafen vol. És llavors que l’ajuntament intervé i controla directament la institució. Aporta diners, però dirigeix de forma absoluta. Serà així fins 1948. L’any 49 començà amb la desaparició de quatre de les sis falles que havien l’any anterior. La junta local també deixà d’existir. Nominalment l’ajuntament la mantingué viva, però la buidà de contingut, el que significa que desaparegué. Així resta palès en el llibret del Mercat de 1949 on, de la mà de José Hueso, llegim “aquell que s’hacha encontrat / a la chunta local fallera / de esta localitat / que la presente sansera / al tio Pep que la espera / en la falla del Mercat”. Des d’aquest any fins els primers dels seixanta no tenim notícia de cap activitat per part de la Junta Local Fallera. Resta clar que va deixar de tenir vida. No hi ha cap constància de res relatiu a la Junta Local per a res.

En una segona època, la Junta Local torna a aparèixer en 1961 i deixa d’estar entre 1962 i 1964. És passades les falles del 64, ja en l’exercici 64-65 que, malgrat tenir una activitat reduïda, consta de nou i, ja sí, d’una forma definitiva. Això ho sabem gràcies a l’escrit que publicà Julián Lucas (tinent d’alcalde entre 1962-1970) en el llibre faller de 1971 quan diu que s’acomiada després de set anys encapçalant la junta local. Per tant, des de 1964 (de cara a març del 65) la institució ja no ha deixat d’existir. Uns anys amb més força i altres amb menys, però sempre present. Tot i això, és a partir de 1967 que recupera el control de les activitats i de l’organització de la festa al poble de forma total i plena.

L’entitat segueix dirigint la vida de les comissions locals amb la ingerència de l’ajuntament (en les seues diferents etapes) fins 1980. Amb l’arribada de la democràcia, després de les eleccions municipals de 1979, aquesta direcció de "ordeno y mando" va esclatar pels aires. Els nous ajuntaments van recompondre les estructures falleres i, també, la Junta Local Fallera. Es va acabar la manipulació social i econòmica del règim anterior i es va activar una assignació pressupostària sotmesa a justificació. A més a més, es va aprovar que els presidents de falla triarien el de junta local tot establint un sistema democràtic de votació: els presidents de falla eren triats pels fallers i, aquests, votaven el de la junta. Com va dir l’alcalde Vicent Pla “fallers de Carcaixent, parle d’autonomia fallera, sense cap tipus de dirigisme o ingerència oficial”.

El primer president democràtic de l’entitat va estar triat en 1979 (per als exercicis 1979-1980 i 1980-1981) i va ser Enrique Picot Ferrús, pintor i artista faller. Dos anys que foren els primers de la nova gestió de les falles de Carcaixent. Uns exercicis que acabaren per configurar definitivament l’entitat com la coneixem actualment. Canvis intensos i reformes de la institució per adaptar-la a la democràcia. Un dels millors exemples va estar l’elecció de la Fallera Major del poble. Si des de 1945 havia estat triada per l’ajuntament, les dels anys 1980-1981 van estar elegides per votació.

És a partir de 1982, amb els continus canvis i normatives, que la junta i les falles començaren una època d’estabilitat i esplendor. Amb el naixement de noves falles i l’augment de fallers i falleres, les comissions i la junta iniciaren el camí cap a un temps que posà el nom de Carcaixent en el panorama faller valencià.

Unes falles i una junta local de Carcaixent que estan de celebració. Les falles, pels vuitanta anys sense parar de plantar monuments i de mantenir viva la flama fallera al poble; la junta, per acomplir-ne vuitanta del naixement, i seixanta d’activitat ininterrompuda de gestió i organització de la festa del foc al poble de Carcaixent.