Memòries d’un metge carletí

"Memòries d’un metge carletí". Aquest és el títol de l’últim llibre que ha escrit el metge (i gran amic), Ramon Trullenque Peris.

En aquesta obra, de 357 pàgines, i molt ben editada, amb un pròleg i sis capítols, Ramon Trullenque desgrana amb passió els seus records (l’escola, l’educació familiar, el batxillerat, la facultat de Medicina), així com la seua activitat investigadora i el seu exercici professional com a professor de cirurgia, a més dels estudis una vegada es va jubilar.

Aquest metge carletí ens mostra en aquest llibre tan interessant (i que recomane llegir), la seua vida familiar i social, amb un apartat, molt detallat, sobre els amics i la Tertúlia Bausset. També fa un repàs de les seues aficions, les relacions socials i el seu paper tan important en la fundació de la Caixa Carlet, els seus viatges professionals i els seus escrits, tan incisius i decisius en la vida del nostre poble. I és que la paraula mesurada, crítica i plena de saviesa de l’amic Ramon Trullenque, no deixa a ningú indiferent.

Cal destacar que aquest no és el primer llibre del doctor Trullenque. Abans d’aquesta obra, aquest gran amic (i Fill Predilecte de Carlet), ja havia escrit, d’entre d’altres, els llibres, “Història de Carlet. Dues visions diacròniques”, “Gent del meu poble” i també, “Fer ciència al nostre País a principis del segle XX”.

Un capítol destacat d’aquest obra és el que fa referència al “meu present”, on l’amic Tullenque fa referència a la situació que viu en l’actualitat i les mesures que segueix per tal de mantindre’s com “una persona major, però no vella”.

El doctor Trullenque, en un altre capítol que considere cabdal, exposa un punt “al voltant de l’educació” i una reflexió sobre “la medicina” i les “propostes de futur”.

També tracta sobre un tema apassionant i actual en l’era de les xarxes socials i de les noves tecnologies : “una societat sense ànima”.

El llibre (presentat a Carlet el passat 26 de febrer), acaba amb unes conclusions, una bibliografia i unes “lectures recomanades” pel doctor Trullenque.

Al pròleg del llibre, Josep Vanaclocha defineix, magistralment, l’amic Ramon Trullenque, quan diu que “és una persona general i especialment apreciada i respectada, tant pel que fa a la seua competència professional, com per la seua pràctica d’un bagatge ètic i una noblesa quallada de valors humans”.

Al final del llibre, el doctor Trullenque ens recorda unes paraules de Gilles Lipovetski que he trobat molt boniques i que “retraten” l’actitud i les obres d’aquest homenot de Carlet: “La felicitat és l’estat de l’ànima lliure del pes de les coses, d’ambicions, de totes les pors que inspiren el futur i el més enllà”.

L’amic Ramon definia mon pare com “un jove de cent anys”, un home amb “valors ètics i morals”, com “l’honradesa, la coherència, l’honestedat i la solidaritat”. Jo crec que aquests mateixos valors defineixen, fil per randa, la vida i l’obra d’aquest amic entranyable i tan estimat.

Pensant en el doctor Trullenque, no puc estar més d’acord amb els doctors Ciril Rozman i Josep Cano, quan afirmaven que “només una bona persona, pot ser un bon metge”. Com ho és l’amic Ramon Trullenque.