Reflexió i Falles: Per la reconstrucció de la JLF d’Alzira

Vull començar expressant la meua més sincera felicitació a tots els fallers d'Alzira, especialment a aquells que encarnen l'esperit d'aquesta tradició tan arrelada en la nostra localitat. La passió per la pólvora, el fervor festiu, la riquesa cultural i la indestructible devoció per les nostres tradicions són, sens dubte, elements que defineixen a aquesta Alzira fallera. És digne de reconeixement l'esforç constant per fer d'aquesta celebració, reconeguda com a patrimoni de la humanitat, una festa que aspire a l'excel·lència i a la inclusió de tots els ciutadans.

És ineludible que en el transcurs de qualsevol gestió sorgisquen crítiques, algunes fonamentades i altres menys, dirigides cap als qui assumeixen la responsabilitat de conduir el projecte. En aquest cas, em referisc a la Junta Local Fallera d'Alzira (JLF), institució de la qual vaig formar part durant part d’aquest últim exercici. Expresse la meua gratitud, perquè així m’han educat, pel suport rebut, molt a pesar d’alguns càrrecs, de mans laborioses, familiars i desinteressades, les quals van fer possible l'inici d'una etapa que prometia un canvi substancial en les directrius d'una festa que, amb el temps, havia perdut part de la seua essència original i que desgraciadament, continua pel mateix camí.

En els primers dies després de la constitució de la JLF, es va evidenciar la necessitat imperant de transformar la JLFA, primer per la seu, un lloc que reflectia desorde i abandó, en l'espai digne que tota comunitat fallera mereix. Amb una meticulosa labor de neteja, es va començar a albirar una realitat diferent, en la qual s'emfatitzava la importància de partir d'una base sòlida per a aconseguir objectius majors. La conformació d'equips de treball es va instaurar amb fermesa, o això creia, marcant l'inici d'un procés orientat a la modernització i la millora contínua, acompanyat sempre de les veus critiques internes d’aquells que es pensen saber-ho tot i que a la vista ha estat que no han sabut realitzar la tasca per a la que havien estat designats.

Durant aquest període, es va evidenciar que la tasca de gestionar una institució amb l'envergadura de la JLF requereix un esforç constant i, moltes vegades, discret. S’els ha quedat gran. Incomptables hores es van dedicar a labors d'organització, planificació i digitalització en el despatx de Secretaria, amb l'única meta de materialitzar les propostes realitzades durant la Candidatura. Creació d’un nou reglament faller, adquisició d’un domini web propi, creació d’un web integratiu i funcional, el programa de cens i recompenses NIMNBUS, modernització dels contractes de protocol, dignificació dels actes, o això pretenien, unes XXSS en constant actualització, cartellera...i un llarg etcètera. Aquest esforç, en la seua majoria, dut a terme sense buscar reconeixement personal, va tindre com a objectiu últim l'engrandiment de les celebracions i de la tradició fallera d'Alzira, basant-se en fets concrets més que en meres paraules, en idees plausibles i no imaginacions de “Doctorando” després d’una llarga nit d’estudi. És a dir, plasmar allò que tant se’ns ompli la boca de dir: “Alzira segona potencia mundial Fallera”.

No obstant això, és necessari reconèixer que les decisions adoptades en el transcurs de la gestió i a la setmana fallera, no han estat ni encertades. I en aquests casos, el perdó no pot ser una opció. L'organització de concursos com el Llibret, el de monuments, el del cartell anunciador de les falles, la realització de l'ofrena i la transformació de la llista de les comissions al llibre de la JLF en un codi QR, són exemples de mesures que han estat nefastes i que mereixen ser objecte d'una reflexió profunda per part de l’equip de la Junta Local Fallera d’Alzira i dels seus càrrecs executius, si en queda algun...

Es planteja, llavors, la necessitat de respondre a preguntes fonamentals: Van ser estes decisions realment preses per la presidenta? Algun vicepresident/a té que donar explicacions? Potser es va tindre la deguda participació de tots els actors implicats? Hauria sigut més adequat convocar una assemblea urgent de presidents per a delimitar responsabilitats i consensuar el rumb a seguir? Algú ha pensat en els músics? Aquells que dignifiquen més si escau aquesta festa. Qui repara les malifetes de les conseqüències dels que han pres decisions equivocades? No tot val.

Estes interrogants, lluny de ser una simple crítica, constitueixen una crida a la reflexió col·lectiva. És imprescindible que tots els membres d'esta comunitat, especialment els que han participat activament en la gestió, inclús aquells que han evitat desfilar perquè sabien els que se’ls venia damunt, com aquells que han expressat les seues reserves, es comprometen a analitzar de manera constructiva els encerts i les deficiències de l'exercici, que no han estat poques.

El debat i la crítica fonamentada són ferramentes indispensables, sempre des del respecte, per al creixement i la millora de les nostres institucions, i és a través d'elles que es podrà acomplir, de manera íntegra i efectiva, amb les promeses realitzades a l'inici del que era, aquest apassionant projecte, en el qual molts hem perdut la nostra confiança.

En conclusió, independentment de la situació que derive de l'actual gestió, que difícil ho tenen, el compromís i la passió per mantindre viva la tradició fallera han de prevaldre. La labor empresa, no sols ha de buscar la renovació d'una festa, degradada pels seus dirigents, sinó també l'enfortiment dels llaços comunitaris i el ressorgiment d'una identitat que ens enorgulleix com a fallers d'Alzira. Amb l'esperança que es complisquen les expectatives i se superen les adversitats, convide a tots a participar activament en la reconstrucció d'una JLF que d’una vegada per totes honre i engrandisca amb fets i no paraules ni QR, les nostres arrels culturals i sense buscar el reconeixement personal i públic.