La banalitat del mal campa per Algemesí

El concepte de “banalitat del mal” fou encunyat per la filòsofa Hannah Arendt en 1963 al seu llibre “Eichmann a Jerusalem”, i l’altre dia vaig tindre ocasió de veure com campava a al seu aire per Algemesí. I no, no m’estic referint a la bestiesa que va amollar el portaveu de Vox, Borja Revilla. Aquest em digué a mi, net d’un afusellat per Franco, que “el que els molesta és que les persones que guanyaren la guerra els perdonaren a vostès, i això no són capaços de suportar-ho”. Li falta dir que l’afussellaren amb molt d’amor. Eixa frase defineix clarament la baixesa moral de qui veu en Franco i els feixistes del 36 persones bondadoses. Eixa frase es comenta per si sola.

M’estic referint a l’actitud del partit amb s’ha col·ligat VOX, a la connivència dels regidors i regidores del PP i del Sr. Alcalde, a l’hora de tolerar eixos discursos. En el llibre esmentat Arendt dissecciona el personatge de Eichmann, el responsable dels transports de milions de jueus als camps d’exterminis nazi. Eichmann, un personatge gris i buròcrata, no es tacà les botes de sang, sols complia el que li manaven, seguia ordres que no qüestionava, tot i ser conscient del que estava passant. No era un psicòpata, ni un sanguinari, ni tenia aparença de malvat. Tampoc era un nazi especialment furibund que tingués especial odi als jueus.

Però això, diu ella, és el terrible. Era un tipus ben normal que va fer el que va fer, diu Arendt, perquè renuncia al que no deu renunciar qualsevol persona: a pensar. I renunciant a pensar, renunciant a la seua consciència, contribuí, calladament, discretament, a perpetuar el mal, es convertí en un “agent del mal”. Això és “la banalitat del mal”, un mal que es normalitza, que s’assumeix ambientalment i amb el que, no oposant-se, es col·labora. No és que el mal siga banal, que no ho és, sinó que es mostra com a banal, i per tant no se’l combat, s’accepta.

Això és el que passà l’altre dia en el plenari: l’insult a les víctimes de la repressió franquista -perquè això és el que fou aquella frase- deixà indiferent al grup popular. Certament guardaren un sepulcral silenci, però acceptaren que tal bestiesa podia ser dita en un plenari sense cap tipus d’oposició per part d’ells. Òbviament EU i PSOE mostraren el seu horror per tal afirmació, però cap membre del PP se sentí escandalitzat. Ni intentaren desmarcar-se. Vull suposar, que en les seues consciències, no comparteixen l’aberració allí enunciada, però amb el silenci l’engrandeixen, i col·laboren, silenciosament, amb el mal. I arribats a aquest punt han d’adonar-se que per molt que el portaveu de Vox puga tècnicament desenvolupar la regidoria que se li ha delegat, afirmacions d’aquest tipus són una línia roja que ells no poden, o no deurien tolerar. Però sé que ho faran, no van a posar en perill la seua majoria.

Dissortadament, no sols no plantaren cara i es callaren, sinó que acabat el debat, i abans de la votació, en una curta intervenció l’alcalde; José Javier Sanchis, lluny de retreure-li eixa oda al franquisme, va carregar, no contra ell, sinó contra nosaltres: “el que és per a reflexionar és que en l’època en la que estem... els veïns d’Algemesí estiguen veient com els polítics locals estan ací quaranta minuts parlant de Franco... és que és impossible passar pàgina amb vostès”. El problema som nosaltres, sembla que Vox no. Curiós.

Novament empatia zero amb les víctimes del franquisme, crítica al franquisme zero, i col·laboració total amb qui justifica el genocidi. Un alcalde, escollit democràticament no té res a retreure-li al portaveu de Vox? No s’escandalitza de les seues paraules, però sí de que presentem nosaltres una moció demanant aprofundir en la memòria històrica? És evident que les paraules del portaveu de Vox, no el fan reflexionar, és evident que renuncia a pensar, és evident que banalitza eixes paraules, que banalitza el mal.

La banalitat del mal campa lliurement per Algemesí. Però això, a la llarga, sempre es paga.