La llum del Far de Cullera

Per a les persones que hem passat amb certa assiduïtat per la carretera que travessa el Far de Cullera, no resulta indiferent la presència d’una singular església d’arquitectura contemporània, advocada a Sant Vicent Màrtir. Com va arreplegar Levante-EMV, aquesta va ser edificada als anys setanta sobre una parcel·la cedida pel consistori a l’actual carrer de l’Ermita 2, entre l’antic nucli de pescadors i les noves urbanitzacions.

El seu origen es troba en la dècada dels seixanta, quan l’aforament de l’“Ermita de San Fermín de los Navarros” del segle XIX havia quedat insuficient. Per aquest motiu els seus fidels, entre els quals destaca la família Zubiaur-Carreño de Pamplona que estiuejava a la zona, aconseguiren que el 1969 es creara aquesta nova parròquia. Açò va suposar simultàniament el nomenament del seu primer rector, José Muñoz Mira (ca.1939-2016). Aquest va rebre l’encàrrec de promoure a partir d’aquell moment l’execució del temple, del qual es va col·locar la primera pedra el 23 d’agost de l’any següent.

Com consta a l’Arxiu Històric Municipal de Cullera, el seu projecte definitiu va ser redactat desinteressadament a Pamplona, entre juliol i setembre del 1972, pels germans arquitectes José Miguel (1944) i José Luis Pueyo Rodríguez (1946-2002), a petició també de la família Zubiaur-Carreño, que eren coneguts del segon.

Finalment, la inauguració de l’església va tindre lloc el 14 d’abril del 1974, Diumenge de Pasqua, després de poc més d’un any d’execució, la qual va ser sufragada amb tres préstecs bancaris d’importància i les aportacions de la feligresia.

La construcció destaca per la seua simbòlica planta amb forma de petxina de pelegrí, com la que indica el recorregut del camí de Sant Jaume amb gran devoció a Pamplona, i en la qual es basa el seu estudiat disseny estructural. Aquesta està composta per set pòrtics de formigó armat disposats de forma radial, que convergeixen en l’altar major, darrere del qual apareixen sis finestrals verticals amb vidrieres.

El pendent interior del sol del temple, que aprofita el desnivell del terreny, i la de la coberta, amb escalonaments, contribueixen a concentrar l’atenció en aquest punt on s’oficia la missa, un fet que posa de manifest l’espiritualitat conceptual del projecte. Una part baix del teulat queda oberta a l’exterior, conformant una porxada que es troba separada de l’interior per una galeria de portes, per a poder ampliar el seu aforament en moments de més gran afluència com l’estiu. A més, de la seua planta sobreïx al nord una capella que fa de sagrari i al sud la sagristia, costat al qual es va afegir el 2009 una edificació rectangular, que va modificar el singular contorn original del conjunt.

Per acabar, segons arreplega Jorge Aliende Rodríguez (2015), la part interna està decorada amb dos relleus, en cada extrem, i amb tres imatges tallades en fusta, a l’Altar Major, obra del destacat escultor valencià José López Furió (1930-1999), que va desenrotllar una part important de la seua vida i obra en Navarra.

En definitiva, una interessant església al costat de la mar, amb el diví encàrrec “d’il·luminar” el Far de Cullera, i que, sense dubte, contribueix a enriquir el patrimoni arquitectònic contemporani de la Ribera.