Gestió forestal: Les emocions no poden substituir els criteris tècnics

Recentment algunes persones d’Alzira han emès el seu punt de vista (opinió) en xarxes socials en referència als treballs de prevenció d’incendis forestals que l’Ajuntament està desenvolupant en el paratge de la Casella, que com a ciutadà i com a professional em resulta preocupant. Per això he decidit escriure estes paraules a aquelles persones que puguen passar per les serres d’Alzira estos dies i vegen arbres tallats.

Vaja per davant que sóc el director de l’equip tècnic que redactà el Pla Local de Prevenció d’Incendis Forestals d’Alzira fa ja molts anys. No tenim res a veure amb les actuacions actuals més enllà d’haver-les dissenyat basant-nos en ciència.

Benvolguda ciutadania d’Alzira que puga fer-se preguntes respecte a tallar arbres i altres:

M’adrece a vostès amb tot el respecte que mereixen les persones que es preocupen pel medi ambient, però també amb la fermesa que requereix una anàlisi tècnica rigorosa davant opinions en xarxes que, tot i la bona intenció, pot contindre afirmacions greument desinformades i, en alguns punts, profundament irresponsables des del punt de vista de la gestió forestal i la seguretat pública. Opinar no és el mateix que argumentar. La diferència? Les dades i els coneixements específics.

És habitual que la ciutadania es queixe “perquè la muntanya està bruta”. I ara que “se neteja” (se gestiona, en termes tècnics)... hi ha qui es queixa... i es queixa perquè cal suposar que ho veuen com una agressió.

No és una agressió, sinó una cura preventiva

Però la gestió forestal no és una agressió, sinó una cura preventiva. L’actuació que alguns qualifiquen com a “tala massiva” forma part d’un Pla Local de Prevenció d’Incendis Forestals (PLPIF), aprovat per la Generalitat Valenciana el 27 de maig de 2022 (DOGV núm. 9361, del 17/06/2022), amb una vigència de 15 anys i una revisió cada 5 anys. El pla estableix les zones d’alt risc, les actuacions prioritàries i els criteris de gestió del combustible forestal precisament per a prevenir catàstrofes com les que han patit altres punts del territori valencià.

És un document tècnic, revisat i aprovat per experts amb responsabilitat directa sobre la protecció del territori. I es va exposar al públic... i no va haver cap al•legació a eixes actuacions... Les zones on es tallen alguns arbres són Àrees Estratègiques de Gestió dissenyades per a facilitar les maniobres d’extinció i limitar la propagació dels incendis, especialment en punts com l'entrada del paratge, que són de vital importància per a la seguretat de les persones i dels operatius de lluita contra el foc. Els sembla malament això?

Per altra banda, les emocions no poden substituir els arguments tècnics. És evident que la visió d’arbres recentment tallats pot generar un fort impacte visual i emocional (que per cert, és temporal, desprès es queda de categoria). Fer una valoració ambiental basada en aquesta percepció és tan inapropiat com qüestionar la feina d’un cirurgià pel simple fet que en una intervenció hi haja sang i restes quirúrgiques.

Criteris científics

La foto del moment no mostra el benefici a llarg termini. La gestió forestal, com la medicina, treballa amb criteris científics, no estètics.

Respecte a la suposada “mutilació” del bosc la intervenció a l’entrada del paratge afecta aproximadament el 0,14% de la superfície forestal d’Alzira. Algú considera realment que aquesta proporció pot suposar una “mutilació”?

Les masses forestals mediterrànies, i especialment les de pi blanc, necessiten gestió activa: són ecosistemes que, sense la presència natural d’herbívors ni d’incendis de baixa intensitat (que abans regulaven la densitat) acumulen massa combustible i provoquen focs com el d’abril de 2023, en alta intensitat.

Algú prefereix que la mutilació la provoque un gran incendi forestal? Supose que no. La densitat excessiva impedeix el creixement sa dels exemplars, redueix la biodiversitat, i sobretot, és altament inflamable...

El foc no entén d'ideologies

Gent ben intencionada però desinformada que diu estimar el bosc, però amb la seua opinió genera una opinió contrària a la solució... en lloc de reconèixer que Alzira és un dels primers municipis que va aprovar el seu pla local de prevenció en temps d’Elena Bastidas, i l’ha anat executant en temps de Diego Gómez o de l’actual alcalde. Perquè, saben una cosa? El foc no entén d’ideologies polítiques ni sensibilitats... si pot cremar, crema.

També hi ha qui agita el vesper ecologista acusant-los de callar... Es curiós que parlen de passivitat, quan, realment, és coneixement. Que determinats sectors del moviment ecologista local no hagen reaccionat és símptoma de que aquests grups coneixen i valoren el treball que s’està realitzant (discutit al Consell Local de Medi Ambient). Aquest és un gest de responsabilitat, no de silenci còmplice. Molt d’agrair, perquè el soroll no ajuda a previndre incendis. Miren, actuar en àrees d’ús públic i accessos als espais forestals és una prioritat.

L’àrea de l’entrada dels espais naturals és una via d’evacuació i un punt estratègic per a operatius d’extinció. Deixar-les sense intervindre per a preservar una estètica aparent seria una negligència, tant des del punt de vista ambiental com de protecció civil. Les actuacions a les àrees estratègiques no sols es fan per protegir la natura, sinó també per protegir vides humanes.

Com a ciutadans tenim el dret (i el deure) d’exigir transparència i responsabilitat en la gestió del patrimoni natural. Clar. Però aquest exercici civil ha d’anar acompanyat de rigor i voluntat d’informar-se. Les opinions desinformades, per molt que estiguen impulsades per una estima sincera a la natura, fan un mal servei a la societat si propaga alarmismes infundats, si ignora la ciència forestal, i si posa en dubte la feina d’equips tècnics qualificats sense aportar cap dada.

Convide a la ciutadania llegir el PLPIF d’Alzira (disponible públicament). Només així podran transformar la seua preocupació en una aportació constructiva. Defensar la natura no és incompatible amb gestionar-la. Al contrari: en el context mediterrani, només la gestió activa i planificada ens permet conservar-la.

Cordialment,

Un enginyer forestal (amb estima profunda pel paisatge valencià i per la responsabilitat ambiental ben entesa)